Molenbeek atrau l'interès turístic des dels atemptats de París

«Els habitants de Molenbeek se sentien com animals del zoo». Hans Vandecandelaere, guia de rutes per Molenbeek, antic barri obrer a l’oest de Brussel·les, i autor del llibre In Molenbeek, critica així «la injusta estigmatització» a què s’ha sotmès el barri de Brussel·les durant almenys quatre mesos.  

    Conegut per ser el lloc on va créixer Salah Abdeslam, cervell dels atemptats de París del 13 de novembre, que finalment va ser arrestat allà mateix el 18 de març passat, Molenbeek va suscitar un gran interès. Al mateix temps que els tours pel centre de Brussel·les van patir una forta disminució de turistes, Molenbeek va viure durant aquest període un sobtat augment de visites, no tan sols per part dels mitjans de comunicació, sinó també d’un nombre creixent de persones amb inquietuds sociològiques, antropològiques i fins i tot urbanístiques que van començar a anar al barri.

    L’associació Brukselbinnenstebuiten, per a la qual treballa Vandecandelaere, va organitzar 58 passejades per Molenbeek, amb un total de 930 participants només entre l’1 de gener i el 30 de juny. Unes exploracions que, lluny de les rutes turístiques habituals, busquen precisament allunyar-se dels clixés.

    I és que Molenbeek també va viure el que Vandecandelaere va qualificar de «període negre», coincidint amb els quatre mesos compresos entre els atemptats de París i els de Brussel·les. El guia recorda que «l’allau de mitjans de comunicació va ser desproporcionada», sobretot després que capturessin Abdeslam. «Era un atac a l’energia dels habitants», argumenta.

Impacte entre els veïns

Molenbeek és un barri molt gran de Brussel·les, però la zona que habitualment es qualifica de conflictiva és una part molt petita, explica. «El gihadisme és part de la seva realitat, però el que no es pot fer és agafar qualsevol persona pel carrer que sembli musulmana i preguntar-li per la radicalització», es lamenta en al·lusió a l’actitud de la premsa. A Molenbeek hi viuen al voltant de 95.000 persones i per a la majoria «va ser un xoc que el responsable dels atacs de París s’hagués criat al seu mateix barri. Durant aquells mesos, els veïns de Molenbeek estaven morts de por».

    El barri ja patia una imatge negativa abans dels atemptats. Les conseqüències de la desindustrialització de Brussel·les van empobrir una part de la zona, que durant anys es va convertir en el refugi de nombroses persones de baixa qualificació que es van quedar sense feina. Però la imatge de decadència havia començat a desaparèixer al voltant del 2013, quan el barri va començar a transformar-se a conseqüència dels moviments migratoris interns: brussel·lesos de classe mitjana, joves i estudiants van començar a mudar-s’hi. L’aperturisme s’estava fent evident i una conseqüència va ser l’establiment d’alguns hotels als límits del barri. «De cop i volta, van començar a veure’s turistes amb mapes en una zona impensable fa 10 anys», explica Vandecandelaere.

    Per això, amb els atemptats, els habitants de Molenbeek temien que s’augmentés l’estigmatització del barri, explica el guia, que assegura que fins i tot a ell li va comportar un problema deontològic: «Si en els meus tours algun dels participants es parava a mirar la casa de Salah Abdeslam, a mi m’entraven ganes de parar. Em preguntava si estava fent el correcte».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

    Malgrat el «gran mal» que ja va suposar per al barri l’arrest d’Abdeslam, el cert és que l’augment de l’interès per part d’experts en sociologia i antropologia, entre altres camps, està ajudant a desactivar l’estigmatització del barri. «Quan la gent ve a les rutes, canvia d’opinió respecte al lloc». I aquesta opinió serà a poc a poc «difosa per la resta de la societat», diu l’expert.

    Després dels atemptats de Brussel·les del 22 de març, el discurs que acusava Bèlgica de falta d’integració dels habitants de Molenbeek va desaparèixer. El fet que els policies es mobilitzessin per tot el país va demostrar que el barri no era l’únic problema, sinó que el problema del radicalisme religiós era nacional i internacional. I és que, com recorda Vandecandelaere, «Molenbeek només és una imatge d’una fotografia molt més gran».