TERROR A FRANÇA

Hollande fa una crida als francesos per crear una "guàrdia nacional"

El president els demana que s'uneixin a les reserves de les forces de seguretat en les tasques de protecció

El mandatari anima els joves a rebre formació sobre primers auxilis

mbenach34757733 french president francois hollande  2nd l  visits the nation160720203558

mbenach34757733 french president francois hollande 2nd l visits the nation160720203558 / MEHDI FEDOUACH

2
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

Tercer decret per aprovar la reforma laboral

El periple parlamentari de la polèmica reforma laboral francesa està a punt d'acabar-se. El Govern ha recorregut per tercera i última vegada al decret per aprovar definitivament el text, al no comptar amb prou majoria a l'Assemblea Nacional per aconseguir un vot favorable. El projecte de llei, al qual s'han oposat durant mesos milers de persones als carrers, serà aprovat aquest dijous si no es presenta cap moció de censura contra l'Executiu, cosa poc probable. La data de l'entrada en vigor dependrà de la decisió que prenguin els parlamentaris oposats a la llei. Si opten per recórrer al Consell Constitucional, no podrà promulgar-se. L'alta institució té un mes per pronunciar-se sobre la conformitat del text.

L'atemptat de Niça ha portat el Govern francès a reforçar les mesures de seguretat en ple període estival i en un context d'elevada amenaça terrorista. L'Assemblea Nacional ha votat per aclaparadora majoria la prolongació de l'estat d'emergència fins a finals de gener i el Senat es disposa a fer-ho aquest dimecres.

Cal remuntar-se a la segona guerra mundial i a la guerra d'Algèria per trobar un període tan llarg sota aquest règim d'excepció previst per la llei del 1995 en cas de perill imminent contra l'ordre públic.

Activat el 14 de novembre del 2015 després dels atacs gihadistes de París, l'últim president de la V República a recórrer a l'estat d'emergència va ser Jacques Chirac el 2005 durant les revoltes a les ‘banlieues’ franceses.

Hores després de la massacre de Niça el president François Hollande també va anunciar el recurs als reservistes per recolzar la tasca de militars, policies i gendarmes. I aquest dimecres ha fet una crida als francesos perquè s'uneixin a les diferents reserves de les forces de seguretat per constituir una autèntica “guàrdia nacional”.

“Faig una crida a les dones i els homes que, en paral·lel als seus estudis o la seva professió, han optat per comprometre's en la protecció dels francesos”, ha dit Hollande durant la visita a un centre d'entrenament de la Gendarmeria.

Els reservistes suposen un viver de voluntaris i antics militars a disposició de l'Exèrcit i la gendarmeria. Actualment el formen 180.000 efectius a què l'Estat pot recórrer en cas de necessitat. La primera guàrdia nacional es va crear en vigílies del 14 de juliol de 1789 per mantenir l'ordre públic després de l'expulsió de l'Exèrcit reial. Aquesta milícia va evolucionar amb el temps i va desaparèixer totalment el 1871 al fracassar la Comuna de París.

Hollande ha xifrat en 12.000 els reservistes actualment operatius a la policia i la gendarmeria i ha anunciat que té la intenció d'elevar-ne el nombre fins als 15.000 d'aquí a finals de mes. Els delegats de Govern hi podran recórrer per garantir la seguretat dels esdeveniments programats aquest estiu.

ACTES ANUL·LATS A PARÍS

Notícies relacionades

No obstant, alguns han sigut anul·lats després del drama de Niça. És el que ha decidit fer la prefectura de Policia de París amb les sessions de cinema a l'aire lliure, un torneig de bàsquet o l'habilitació per a vianants dels Camps Elisis després de reavaluar els dispositius de seguretat. La capital ha mantingut, en canvi, la tradicional zona de platja a la riba del Sena, on la presència policial i militar s'ha reforçat notablement, igual que els controls d'accés.

Hollande també ha animat els joves a anar a les associacions de protecció civil per rebre formació sobre primers auxilis i poder així actuar en cas de necessitat. “En determinades circumstàncies, hem de ser ciutadans capaços d'intervenir i de salvar”, ha assenyalat.