"El camió feia cops de volant per matar el nombre més elevat de gent"

Feia anys que preparaven el viatge, diversos mesos de recorregut per Europa per visitar amics i perdre's pel continent abans de tornar als Estats Units i decidir si ha arribat l'hora de jubilar-se definitivament. “Avui és el dia nacional de França”, va escriure Kevie Gomar a la seva pàgina de Facebook poques hores abans de l'atemptat. “Hem decidit renunciar a Mònaco i Cannes per aprendre-ho tot sobre Niça. Aquesta nit hi haurà grandiosos focs artificials. Hem reservat per sopar en una terrassa. Diuen que el peix aquí és excel·lent”. Poc després de les 22.30 van callar els focs artificials i van sentir sorolls, gent que cridava i trets i més trets. Després d'uns minuts eterns, l'eslàlom homicida del camió blanc es va aturar als peus del seu restaurant.

Els Gomar havien reservat al restaurant de l'Hotel Hyatt, situat al mateix edifici de l'històric Casino Palais de la Méditerranée, al passeig dels Anglesos, on milers de persones s'havien concentrat per veure els focs artificials. Com a bon valencià, Alfonso Gomar, el marit de Kevie, va prestar atenció al castell i va escoltar l'orquestra que va amenitzar l'espera a la vora del mar. Ja dins del menjador, van sentir crits histèrics i enrenou. Confosos, van pujar a la terrassa a veure què passava. “Hi havia fum i la gent corria pel passeig apinyada. Hi havia tanta gent com un dia de falles a la plaça de l'Ajuntament de València”, explica en una entrevista telefònica. “Després van començar els trets i la gent es va tirar a terra. ‘A terra’, vaig cridar i vaig haver d'ajudar un home que es va quedar petrificat en estat de xoc”.

El camió conduït per un tunisià de 31 anys i establert a França des del 2005 va anar pel passeig dels Anglesos durant gairebé dos quilòmetres atropellant els grups de vianants. “Anava fent cops de volant de dreta a esquerra per matar el nombre més elevat de persones. Va ser horrible, horrible”, explica Gomar, un metge espanyol que viu als EUA des de fa més de tres dècades. “La policia corria darrere disparant contra el camió. Molt a prop del nostre hotel, el conductor va sortir de la cabina i va córrer cap a un restaurant. Va ser llavors quan la policia el va matar”.

Després de la persecució, els Gomar van tornar a mirar i van veure desenes de cossos a la calçada. Molts ferits, altres morts. Alguns apilats com si fossin sacs. Segons l'últim recompte, 82 persones van morir, entre elles 10 nens, i 202 van resultar ferides. Al seu voltant tot eren llàgrimes, histèria i cares perplexes en estat de xoc. “És clar que ens vam sentir amenaçats, perquè el camió es va parar al costat de l'hotel. Van córrer rumors que l'atac tenia diversos focus en altres punts de la ciutat. Ningú sabia si hi hauria un altre atac”, recorda Kevie. “La sort que vam tenir és que no era un camió bomba perquè si no hauria volat el nostre hotel”.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

La policia va tancar les entrades a l'establiment i, segons el relat dels Gomar, va pentinar tota la zona demanant la documentació a alguns vianants i buscant possibles còmplices de l'atemptat. A l'hotel els van donar mantes i els empleats els van deixar els seus mòbils per trucar a casa. A prop de les tres de la matinada, la policia els va escortar perquè agafessin un taxi cap al seu hotel. “Aquest matí he tingut un moment de 'déja vu' dels atemptats de l'11 de setembre. Al mirar al meu voltant, sortia el sol, bufava una suau brisa i els arbres estaven intactes. He pensat que el món de Déu continuava com si no hagués passat res. La sang taca només les mans d'un home i els cors trencats es queden sols”.

Els Gomar aniran avui a resar a la catedral i després portaran flors al passeig dels Anglesos, el que era un dels aparadors més exquisits de la Costa Blava, convertit dijous en un cementiri.