Anar al contingut

¿Quants nens més han de morir?

Des de la mort d'Aylan al setembre, més de 340 menors han perdut la vida ofegats en el seu periple migratori

Experts advoquen perquè la societat civil elevi el nivell d'exigència a la seva classe política en matèria migratòria

JAVIER TRIANA / MONTSE MARTÍNEZ / ISTANBUL / BARCELONA

periodico

abertran34101766 attention editors visual coverage of scenes of i160531153917
abertran32238810 file in this wednesday sept 2 2015 file photo160531121345

/

El mar queda al fons de la fotografia. Sobre una embarcació segura, Martin, un socorrista alemany de l'oenagé Sea Watch, aguanta el cadàver d'un nadó anònim i el mira amb el dolor d'haver-lo tret sense vida de les aigües entre Líbia i Itàlia. La instantània és recent, de divendres passat. Ningú sap el seu nom, però ben bé podria ser un altre Aylan, el nen mort i que va anar a parar a la sorra d'una platja de la localitat turca de Bodrum el 2 de setembre passat, elevat a icona del drama migratori. Des d'aleshores, hi ha més de 340 menors mort que podrien ser Aylan. ¿On va començar a esvair-se l'impacte d'unes fotografies i imatges cada vegada més demolidores? ¿Quants nens més han de morir per arribar a una solució política?

Les expectatives no són favorables. “Aquest tràgic incident només és l'últim d'aquesta mena. I per desgràcia en veurem més segurament les pròximes setmanes i mesos”, afirma a EL PERIÓDICO Simon Ingram, del departament de Comunicació de l'UNICEF. “. El nombre de nens morts --continua Ingram-- és segurament superior a 340, ja que no es té constància de tot”. L'UNICEF preveu, a més, un increment dràstic de nens intentant arribar a la UE els pròxims mesos, una xifra que ara se situa en 1.000 al mes des de començament d'any.

L'impacte de la fotografia del cadàver tret de l'aigua pel socorrista alemany queda molt lluny de la d' Aylan Kurdi, feta per Nilüfer Demir, de l'agència turca de notícies Dogan. Aquella imatge, per exemple, va motivar la creació de l'oenagé de socorristes de Badalona Proactiva Open Arms i va servir per agitar, mínimament, la consciència dels governs europeus. Els 28 van aconseguir posar-se d'acord i llançar un pla per distribuir per Europa 160.000 refugiats arribats a les costes de Grècia i Itàlia. Han passat nou mesos des d'aquella decisió --se n'ha distribuït l'1%-- i l'avanç és irrisori per insuficient.

¿Què canviarà la fotografia del nadó anònim ofegat en mans de l'activista alemany? “Hi ha una teoria que és la de l'agulla hipodèrmica, per la qual al final t'acabes adaptant a les imatges més atroces i considerant-les banals”, explica Miguel Sobrinoprofessor del Departament de Sociologia de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid.

Segons Sobrino, en el cas d'Aylan, “hi va haver una confluència d'astres” que ara ja no es dóna. “La premsa està alineada amb els interessos dominants en la política europea”, remata Sobrino. D'una Europa que veu com davant de les seves costes han mort 2.510 persones des de l'inici del 2016 (de les quals almenys 880 només la setmana passada), enfront de les 1.855 del mateix període de l'any anterior, segons xifres de l'ACNUR.

Sense menysprear la complexitat de la qüestió i les seves múltiples arestes, Ferran Camasdirector de la càtedra d'Immigració i Ciutadania de la Universitat de Girona (UG), considera que no hi haurà solució mentre no hi hagi “un pacte global sobre migracions auspiciat per l'ONU”. “A nivell europeu, els estats han de cedir la sobirania en gestió migratòria a les institucions europees i acatar els pactes assolits de forma vinculant”, apunta el catedràtic.

EL ROL DE LA SOCIETAT CIVIL

Pel professor David Moyacoordinador del màster en Migracions Contemporànies de la Universitat de Barcelona (UB), la societat civil ha d'exigir més a la classe política. “La societat civil ha elevat els estàndards ètics d'exigència però hauria de traduir-se en més exigència a nivell polític d'assumpció de responsabilitat als nostres governs perquè s'hi impliquin amb la mateixa intensitat”, argumenta, i afegeix: “La societat civil ha de seguir vetllant perquè les normes que es cuinen amb estats veïns responguin a elevats nivells d'exigència en termes de drets humans”.

Brussel·les, alguns, no tothom, entonen el ‘mea culpa’. “No podem estar satisfets amb els resultats que hem obtingut fins ara”, admetia fa tot just deu dies el comissari d'ImmigracióDimitrios Avramopoulos, informa Silvia Martínez. Les seves reiterades crides als governs de la Unió Europea perquè compleixin amb les promeses que han posat negre sobre blanc en cada cimera que han celebrat des d'aleshores no han deixat de ser en va.

No tothom a Brussel·les assisteix amb la mateixa complaença a aquesta evolució i les veus més crítiques provenen, com és habitual, del Parlament Europeu. El líder del grup dels socialistesGianni Pitella, afectat per les últimes tragèdies, planteja: “¿Quantes morts més hem de comptar abans d'aplicar el pacte migratori europeu, revisar el sistema de Dublín (d'asil), construir un sistema de reubicació efectiu i una ruta segura cap a Europa?”, es pregunta.

L'eurodiputada d'Izquierda Unida Marina Albiol, per qui les fronteres s'han convertit els últims anys “en una trampa mortal” i que així seguiran mentre “els grups polítics que governen Europa continuïn fent-li el joc a l'extrema dreta”, presentant la immigració com el problema.

0 Comentaris