L'espectre d'un atemptat plana sobre la desaparició de l'avió d'Egypt Air al mar Egeu

Totes les hipòtesis estan obertes per explicar la sobtada desaparició de l'Airbus A320 de la companyia Egypt Air que cobria la ruta París-el Caire quan els radars li han perdut la pista, aquest dijous cap a les 2.45 hores de la matinada a l'altura de l'illa grega de Kàrpathos.

A bord de l'aparell hi viatjaven 66 persones -56 passatgers, entre ells un nadó de 4 mesos i dos nens de 2 anys, i 10 membres de la tripulació, entre els quals hi havia tres agents de seguretat egipcis.

Segons l'aerolínia, són 30 ciutadans de nacionalitat egípcia, 15 francesos, dos iraquians, un britànic, un belga, un kuwaitià, un saudita, un sudanès, un txadià, un portuguès, un algerià i un canadenc.

El vol MS804 s'havia enlairat de l'aeroport parisenc de Charles de Gaulle dimecres a les 23.09 hores i tenia previst aterrar al Caire a les 3.15 hores. Quan sobrevolava l'illa de Kéa, cap a les 1.55 hores, el pilot s'ha posat en contacte amb un controlador aeri grec per informar que tot anava bé.

Però mitja hora més tard, a 37.000 peus d'altura, mentre es disposava a entrar a l'espai aeri egipci, s'ha interromput la comunicació amb terra.

DOS GIRS BRUSCOS

Fins aleshores no s'havia detectat cap anomalia tècnica, ni en els registres de velocitat ni en els d'altura, però a les 2.37 hores ha caigut en picat, després de dos girs violents, un de 90 graus a l'esquerra i un altre de 360 a la dreta, segons ha detallat el ministre de Defensa grec, Panos Kammenos. L'avió ha descendit llavors dels 37.000 als 15.000 peus, i encara no és clar si ha emès o no un senyal d'auxili.

Poc després de confirmar-se el sinistre, el president francès, François Hollande, ha celebrat a l'Elisi una reunió interministerial de crisi en presència del primer ministre, Manuel Valls, i els titulars de Defensa, Interior, Exteriors i Transports, així com de la secretària d'Estat d'Ajuda a les Víctimes.

A més de llançar un clar missatge a les autoritats egípcies perquè donin dades sobre el que ha passat, el president no ha descartat cap hipòtesi. “Tenim el deure de conèixer les causes del que ha passat i no es descarta cap hipòtesi, cap és prioritària”, ha dit.

“Quan coneguem la veritat, haurem de treure totes les conclusions, tant si és un accident o una altra hipòtesi que tothom té al cap, que pot ser la terrorista”, ha afegit.

Les autoritats egípcies tampoc exclouen cap possibilitat, però, fins i tot amb prudència, el ministre egipci d'Aviació Civil, Xèrif Fati, ha reconegut que “la probabilitat que es tracti d'un atac terrorista és més alta que la d'una fallada tècnica”.

PILOT EXPERIMENTAT

L'aparell sinistrat va començar a operar el juliol del 2003 i el comandant era un pilot experimentat, amb més de 6.000 hores de vol, segons la companyia, així doncs, l'espectre de l'atemptat pesa amb força sobre les circumstàncies de la seva desaparició en aigües del mar Egeu.

Fins allà s'han dirigit efectius militars grecs i egipcis per portar a terme les tasques de recerca, que es veuran reforçades per un Falcon de l'aviació francesa traslladat a la zona i un avió de patrulla nord-americà.

Poc abans de les 16.00 hores, l'Exèrcit grec informava que un avió C-130 egipci hauria localitzat les restes de l'aparell al llarg de l'illa de Creta i que s'enviarien vaixells per inspeccionar-los. La televisió pública grega ERT1 assegurava que les restes es trobaven a 230 milles de l'illa.

EGIPTE I FRANÇA, AL PUNT DE MIRA

Notícies relacionades

Desaparegut un avió d'Egyptair que cobria la ruta París-El Caire

¿Què sabem i què no sabem de l'avió desaparegut d'Egyptair?

Si es confirma la pista d'un atemptat, que molts experts consideren la més plausible, seria la segona vegada en menys d'un any que Egipte es veu enfrontada a una catàstrofe aèria provocada pel terrorisme islamista.

El 31 d'octubre del 2015, una bomba en un avió rus de turistes que viatjaven de tornada a Moscou després d'haver-se enlairat del balneari egipci de Xarm al-Xeikh va causar 224 morts. L'atac se'l va atribuir la branca egípcia de l'Estat Islàmic, organització que també té a França en el seu punt de mira.