Rodrigo Miranda, religiós a Alep: "A Síria tots maten civils i no és l'Estat Islàmic el que més mata"

El sacerdot, de la mà de la fundació Ajuda l'Església Necessitada, comparteix la seva experiència després de viure els últims quatre anys a la ciutat del nord de Síria

bgonzalez33865838 barcelona 13 05 2016 padre rodrigo miranda  un mis160518095222

bgonzalez33865838 barcelona 13 05 2016 padre rodrigo miranda un mis160518095222 / IDA JANSSON

3
Es llegeix en minuts
BEGOÑA GONZÁLEZ

El pare Rodrigo Miranda ha travessat el planeta per la seva fe. Nascut a Xile el 1976, Miranda ha passat els últims quatre anys a Alep, SíriaAlep,Síria, patint amb la població dia rere dia els horrors d'un conflicte bèl·lic que ja ha causat la mort de 470.000 persones i ha deixat més de 12 milions de desplaçats i refugiats, segons un informe del Centre Sirià per a la Investigació Política.

Betlem, Gaza, Alexandria, Jordània… El Pròxim Orient ha sigut la llar de Miranda durant els últims 10 anys, però ha sigut durant aquests últims quatre a Alep quan, segons ell, ha après “a ser sacerdot”. Ara, de la mà de la fundació Ajuda l'Església Necessitada, ha compartit la seva experiència a Alep per denunciar que no s'està explicant la veritat del conflicte.

-¿Què el va portar a triar el Pròxim Orient com a destí per a la seva missió? 

-Bàsicament que és la Terra Santa, allà va començar tot el que em mou a mi ara i a més tenen una gran història de fe. Les comunitats cristianes d'Orient són molt particulars i fervents.

-¿Per què ha deixat Síria ara? 

-Déu m'ha demanat que ajudi els sirians, i el que necessiten ara és que la gent sàpiga la veritat per poder-los ajudar amb coneixement de causa. Les coses no passen com s'estan explicant des de fora, i jo ho he viscut en primera persona. Encara que m'hagi dolgut moltíssim deixar la meva parròquia i els meus fidels, havia d'emprendre aquest viatge de la veritat. No podem veure la guerra com una pel·lícula en què hi ha bons i dolents; a Síria, tots són dolents i tots maten civils, per això la versió que s'està donant als països occidentals en què l'Estat Islàmic és el dolent absolut no és correcta. Tots són dolents i l'EI no és el que més mata. Tots maten civils. 

-¿Com és el dia a dia dels civils? 

-És molt difícil, inimaginablement difícil. Hi ha molt dolor perquè a més de les pèrdues materials, que són enormes, hi ha moltes vides que s'han perdut. No conec ningú que no hagi perdut un familiar, s'està vivint un genocidi. La gent viu amb por i tensió, però a la vegada habituada a certes coses, hi ha bombes que espanten i n'hi ha que ja no. Són 24 hores de bombardejos, assassinats, tirotejos, fum, i falta de subministraments, a Alep hi falta de tot. Els nens són els que ho passen pitjor, hi ha nens que han nascut durant la guerra, i realment és l'únic que coneixen. En aquest cas, jo em pregunto, és fàcil reparar les ciutats, ¿però serà fàcil reparar les seves ànimes?

-¿I en especial com viuen el conflicte els cristians?

 -Viuen com la resta de civils, però amb una fe diferent, amb més esperança i capacitat de perdó. Tot i això són perseguits, i això ho canvia molt tot. Als cristians se'ls marquen les cases amb un senyal per saber on viuen i assassinar-los, o se'ls bombardeja a les esglésies per Nadal o Pasqua. Això ja no és un dany col·lateral, això és una persecució, i ho és per religió, que la fa encara pitjor.

-¿L'Estat Islàmic és el responsable d'aquestes massacres a civils? 

-L'Estat Islàmic (EI) és una anècdota, és només un dels nombrosos grups que maten i massacren civils. La guerra és caos, i en els bàndols no hi ha una posició unànime, no hi ha una voluntat única, perquè és impossible. No hi ha només el bàndol del Govern de Baixar al-Assad i, per una altra banda, el de l'oposició recolzada i manipulada per les potències occidentals; hi ha moltes subdivisions que compliquen l'escenari. Aquest caos és el que ha fet que no funcionin les treves, perquè és impossible posar-los d'acord. 

-¿Què se n'ha fet dels convenis internacionals?

 -No s'han respectat mai. Des de l'inici del conflicte ha sigut així. La destrucció de ciutats i l'assassinat de civils han sigut sempre presents en aquesta guerra. A Occident s'anomena oposició moderada els rebels, i no he vist mai moderació…

Notícies relacionades

-¿Quin hauria de ser el paper de la comunitat internacional per acabar el conflicte?

-Primer s'ha de respectar el Govern. Tant si agrada com si no, n'hi ha. No es pot imposar la mentalitat occidental que no entén el que és el Pròxim Orient. En segon lloc, s'ha de reconsiderar el rol de països com Turquia, el Líban o Israel, que són llocs en què no es respecten els drets humans i per tant no podran fer que es respectin a Síria. I per una altra part també s'ha d'evidenciar el paper de Rússia, l'Iran i la resta d'actors aliats de Damasc, perquè aquests països no estan ajudant a salvar vides, sinó que les estan eliminant igual que la resta.