Les canallades verbals del nou president de Filipines

El El fastigueig per la inseguretat ciutadana i la política tradicional empeny Rodrigo Duterte a la presidència de les Filipines. Als resultats parcials els sobra lògica: no hi havia candidat més ferm contra el crim ni heterodox. Duterte comptabilitza el 39% dels vots amb les tres quartes parts de l’escrutini finalitzades. És habitual que els resultats finals a les Filipines, amb 55 milions de votants repartits en 7.000 illes, es demorin uns quants dies. Però la victòria del candidat que temien els sectors més assenyats es donava ahir a la nit per descomptada.

Serà el colofó a la carrera política de Duterte als seus 71 anys. Arriba a Manila després de més de dues dècades a l’alcaldia de la ciutat de Davao. El seu discurs és granític, categòric i permeable en un país devastat per la violència. S’han comptat quinze assassinats en les vigílies electorals. Entre aquests hi ha un candidat a alcalde cosit a trets dissabte al sud del país o set persones que van caure en una emboscada de delinqüents a la ciutat de Rosario (província de Cavite). Més de 100.000 policies havien sigut desplegats en les eleccions per assegurar la pau.

Els seus èxits són innegables: ha netejat de crims una ciutat tradicionalment convulsa. Els mètodes són més dubtosos. Les organitzacions de drets humans denuncien els esquadrons de la mort que disparen in situ contra tot el que llunyanament sembla un delinqüent. Són centenars d’execucions extrajudicials que no han pertorbat mai la consciència de Duterte.

Ara amenaça d’aplicar el mètode a escala nacional. Duterte ja ha anunciat que el seu mandat serà «sanguinari» i ha suggerit possibilitats de negoci a la seva empobrida població: «Si sóc president, obriu funeràries. Estaran plenes. Jo subministraré els cadàvers». A Duterte no se li pot criticar el llenguatge indefinit i vacu del gremi polític. Ha proposat sacrificar amb les seves mans els criminals i ha promès que mataria els seus fills si es droguessin. Pocs filipins pensen que exagera.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Duterte ja havia col·leccionat epítets abans que vots. El Castigador, Duterte el Brut (pel policia interpretat per Clint Eastwood) o el Donald Trump filipí per traduir en suport popular les seves sortides de guió. Ha qualificat de «fill de puta» el papa Francesc i s’ha vanagloriat de la seva reputació de faldiller. Només es va retractar de la seva broma sobre una missionera nord-americana violada i assassinada en un motí carcerari. Havia defensat que, com a alcalde, li hauria d’haver tocat el primer torn en la violació massiva.

La probable victòria de Duterte suposa la derrota pòstuma de Benigno Aquino. El president sortint, esgotat el mandat improrrogable de sis anys, va dedicar els seus últims esforços a alertar del panorama fosc que s’acostava; va demanar un front comú de la resta de candidats contra Duterte. «Necessito la vostra ajuda per impedir el retorn del terror al nostre país, no puc fer-ho sol», va sol·licitar el fill de Cory Aquino, la presidenta que va encapçalar la revolta popular que va fer fora la família Marcos del poder el 1986.