Un moviment similar al dels indignats reuneix per quarta nit consecutiva milers de joves a París

Desenes de joves fa dies que estan concentrats a la plaça de la República de París. / ATLAS

3
Es llegeix en minuts
EVA CANTÓN

Amb l’estàtua de Marianne al centre, el cafè envidriat que porta el nom de la divisa de París Fluctuat nec mergitur (Tocada però no enfonsada) i un roure que rendeix tribut a les víctimes dels atemptats del 2015, la plaça de la República és un símbol de resistència davant el terrorisme en el qual ara també arrela el germen del descontentament.

Milers de joves francesos, fastiguejats d’un Govern que diu que és socialista però que segueix el camí del neoliberalisme, ocupen aquest espai des del 31 de març passat, quan sindicats i organitzacions estudiantils van sortir massivament al carrer en contra de la reforma laboral de François Hollande que amenaça d’abaratir l’acomiadament i precaritzar l’ocupació.

El projecte de llei de la ministra de Treball, Miriam El Khomri, és tan sols la gota que ha fet vessar el got, el catalitzador d’un malestar social creixent que transforma a poc a poc la protesta en un moviment en el qual ressona la veu dels indignats espanyols del 15-M i el corrent Ocupeu Wall Street.  

Per quarta nit consecutiva, es van succeir els debats i les assemblees per donar continuïtat al moviment llançat sota el hashtag, #NuitDebout (Nit Dempeus), per Convergència de lluites, un col·lectiu informal sorgit de manera espontània el mes de febrer passat per unir diferents reivindicacions. Els motius per anar a l’emblemàtica plaça són heterogenis, però la voluntat de convertir-se en motor del canvi, és comuna. «A França estem tots bastant d’acord que no ens satisfà el model de democràcia que ens proposen, i per aquest motiu volem que es produeixi una transformació», comenta Cassien, un grafiter de 24 anys que ruixa una plantilla amb el lema de la mobilització.

Sota un tendal de plàstic blanc, diversos activistes informen els participants de les comissions creades el «divendres 32 de març» –accions, animació, logística, moderació i democràcia, comunicació i acollida–. Fins allà s’hi acosta Julia, de 29 anys, que viu a Brussel·les i que ja va participar en el 15-M de la capital belga. No ha dubtat a presentar-se aquest cap de setmana a París «per donar suport a la causa». «Estem intentant lluitar per una Europa sense austeritat, en contra dels populismes, el racisme i la xenofòbia», assenyala, convençuda que és necessari que, no només a França sinó també a tot Europa, es reprodueixi l’esperit del 15-M. Un altre que acaba d’arribar, Josu, bilbaí de 40 anys, parla del que s’està gestant a París com d’una cosa «històrica». Entre els arbres floreixen pancartes animant a «desobeir lleis injustes», criticant l’estat d’emergència vigent al país des dels atemptats del mes de novembre –«la seguretat guiant el poble», diu una– o exigint el dret a l’habitatge. 

En una paradeta hi ha la infermeria. En una altra la cantina i darrere un espai habilitat per asseure’s a debatre. L’organització no té líder i quan algú agafa el megàfon per fer propostes s’alcen les mans com a la plaça de Catalunya o la Puerta del Sol la primavera del 2011.

«Se li ha de tornar el poder a la gent, que pugui parlar perquè els nostres dirigents sàpiguen que ens han d’escoltar», diu Agathe, una jove estudiant que descrivia la plaça «més com un festival polític que com una ocupació». El col·lectiu desafia l’estat d’emergència, que prohibeix les manifestacions, i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha recordat que els llocs públics no es poden «privatitzar». No obstant, ningú oposa resistència quan la policia els desallotja sistemàticament a l’alba perquè treballin els serveis de neteja. 

Dosi d’utopia

Notícies relacionades

Dels seus eslògans i frases –com la de Neruda Podran tallar totes les flors però no podran aturar la primavera– se’n dedueix una dosi d’utopia però també una intenció de permanència. «S’haurà de veure si algun partit capitalitza el descontentament, si en sorgeix un de nou o si no té el seu reflex en la política, que és el que semblava que passaria a Espanya», apunta Darío Martos, del cercle de Podem de Silla (València) i resident a París.

Mentrestant, un grup amb una mitjana d’edat que supera els 50 fa conjectures sobre el futur. «El sistema està esgotat», diuen recordant que el Maig del 68 també va començar un divendres. Els indignats estan disposats a resistir a París, on diumenge a la nit es van concentrar unes 2.000 persones i 80.000 més van seguir la vetllada a través de Periscope. #NuitDebout s’estén ara a altres ciutats com Lió, Marsella i Tolosa.