Diversos països obren investigacions als presumptes defraudadors desvelats als 'papers de Panamà'

La revelació feta pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ), coneguda com els 'papers de Panamà', ha provocat que els Governs de diversos països hagin anunciat posar en marxa una investigació interna. "Totes les informacions que es produeixin donaran lloc a investigacions dels serveis fiscals i a processos judicials", ha dit el president francès, François Hollande.

En declaracions a la premsa, Hollande ha qualificat de "bona notícia" les revelacions dels "papers de Panamà" perquè "ens generaran ingressos fiscals per part d'aquells que han defraudat". "No dubto que els nostres investigadors estan completament preparats per estudiar aquests expedients pel bé de la moral i també pel bé de les nostres finances públiques", ha afegit.

El Govern d'Holanda, per la seva banda, a través de Ministeri de Finances ha dit en un comunicat que l'oficina d'impostos "buscarà activament" possibles irregularitats en el pagament d'impostos. El bufet Mossack Fonseca disposava fins al mes passat d'una oficina en aquest país europeu. En terme similars s'han manifestat les autoritats d'Àustria i Suècia.

També farà el mateix el Servei d'Administració Tributària (SAT) de Mèxic, dependent de la Secretaria d'Hisenda, que, en un comunicat, ha anunciat que "revisarà, en els casos que sigui procedent, els contribuents referits, quan són ciutadans o empreses amb obligacions fiscals a Mèxic". El SAT ha dit que podrà demanar "la col·laboració de la Unitat d'Intel·ligència Financera o altres àrees de l'Administració pública".

RELACIÓ AMB PETROBRAS

Panamà, seu central del bufet Mossack Fonseca, ha dit que investigarà els presumptes delictes derivats de les filtracions, sense detallar casos específics. En tot cas, la fiscalia panamenya investiga, des del mes de gener, el bufet per la seva presumpta relació amb la trama de corrupció en la companyia estatal brasilera Petrobras.

A Costa Rica, el Ministeri d'Hisenda ha advertit que portarà a terme les "investigacions pertinents de les persones, societats i bufets que han sigut esmentats" en els documents de què disposa la ICIJ i que realitzarà "les fiscalitzacions tributàries necessàries" per "garantir el pagament d'impostos que no hagin sigut declarats i pagats en el seu degut moment". També ha anunciat que entrevistarà les persones que siguin esmentades i analitzarà la possibilitat de requerir informació a altres països a l'empara d'acords internacionals.

Un altre país que no ha trigat a reaccionar ha sigut Austràlia. "Actualment hem identificat més de 800 contribuents i n'hem vinculat més de 120 a un proveïdor associat de serveis situat a Hong Kong", ha dit l'Oficina d'Impostos Australiana. L'Índia, per la seva part, ja ha obert una investigació sobre més de 500 ciutadans que suposadament tenen companyies en paradisos fiscals. Com en el cas d'Hollande, el ministre de Finances indi, Arun Jaitley, ha considerat que és "sa" que s'estiguin fent aquest tipus de revelacions. 

EL PARE DE CAMERON

Més prudent s'ha mostrat el Govern britànic, que, de moment, s'ha limitat a demanar una còpia del document filtrat per l'ICIJ per ser examinat "i actuar de manera ràpida i apropiada". Entre les personalitats esmentades pels 'papers de Panamà' hi ha el pare, ja mort, del primer ministre, David Cameron. En el cas del president d'Ucraïna, Petró Poroixenko, també a la llista, el Parlament del país ha exigit que sigui investigat.

LA NEGACIÓ RUSSA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Moscou, que s'ha vist esquitxat per la relació de gent pròxima al president, Vladímir Putin, atribueix la filtració al desig de desestabilitzar el país. "Encara que Putin no hi figura 'de facto', per a nosaltres és clar que l'objectiu principal d'aquesta filtració és el nostre president, sobretot de cara a les eleccions parlamentàries i les presidencials, d'aquí dos anys, i l'estabilitat política", ha dit el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.

Ha sigut el Govern alemany el que ha posat el toc moral al cas. "La cobdícia dels superrics s'uneix a la falta de consciència en el sector bancari i financer. Tots dos perjudiquen la confiança en la llei. No hem de tolerar que una part de la societat treballi molt i s'ajusti a les normes, mentre que una altra fa trampes", ha afirmat al diari 'Süddeutsche Zeitung' el ministre d'Economia, Sigmar Gabriel.