L'Estat Islàmic i Brussel·les marquen l'última cimera nuclear d'Obama

Els dirigents mundials aborden l'amenaça d'una "bomba bruta"

Rajoy no assisteix a la reunió per la situació política a Espanya

 

  / EFE / DAVID FERNÁNDEZ

2
Es llegeix en minuts
IDOYA NOAIN / NOVA YORK

El terrorisme de l’Estat Islàmic (EI) i els atemptats de Brussel·les s’han fet un lloc central a la cimera de seguretat nuclear que va començar ahir a Washington amb la presència de més de 50 líders mundials. Per primera vegada des que es van iniciar el 2010 aquestes trobades d’alt nivell per iniciativa del president dels EUA, Barack Obama, se celebra una sessió especial dedicada a informar dels progressos de la campanya militar contra l’EI i analitzar l’amenaça del terrorisme en centres urbans.

    L’ombra de Brussel·les sobre la reunió és allargada, especialment després que es publiqués que dos dels sospitosos dels atemptats van participar en una trama d’espionatge a un científic nuclear a la planta de Mol, al nord de Bèlgica, i tenien en el seu punt de mira material radioactiu per fabricar bombes brutes. Aquesta és una de les pitjors amenaces que identifiquen els experts: que els terroristes intentin aconseguir materials o combustible nuclears o radioactius. Un informe recent del grup privat Iniciativa d’Amenaça Nuclear adverteix que moltes fonts radioactives i bona part del plutoni i l’urani altament enriquit estan «pobrament protegides i són vulnerables al robatori» en milers d’instal·lacions d’arreu del món, que inclouen universitats i hospitals.

ABSÈNCIA DE RÚSSIA / El terrorisme marca no només la cimera sinó també l’agenda paral·lela d’Obama. Encara que l’amenaça nuclear de Corea del Nord era un assumpte central en la reunió trilateral que va mantenir ahir amb el primer ministre japonès, Shinzo Abe, i el president sud-coreà, Park Geun-hye, així com de la bilateral amb el president xinès, Xi Jinping, el mandatari nord-americà va fer un lloc també per veure’s amb el president francès, François Hollande.

    La cimera, que afronta un futur incert perquè no hi ha planejat un model per continuar-la, també té reptes immediats i un de decisiu és l’absència de Rússia, que sí que va assistir a les anteriors a Washington (2010), Seül (2012) i l’Haia (2014). Mariano Rajoy tampoc s’ha desplaçat als EUA, donant com a raó la situació política a Espanya.

Notícies relacionades

    Encara que Washington i Moscou han col·laborat en importants processos com l’acord amb l’Iran sobre el seu programa nuclear, la tensió entre les dues capitals s’ha disparat a causa de la situació a Síria i a Ucraïna i Vladímir Putin ha boicotejat la trobada, sense enviar-hi ni tan sols una delegació.

    Un portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va dir a Reuters que ha sigut per «escassetat de cooperació mútua» per elaborar l’agenda, mentre que Ben Rhodes, assessor de seguretat nacional d’Obama, va declarar que l’absència és «sobretot una oportunitat perduda per a Rússia» però va insistir a dir que els dos països mantenen «cooperació i diàleg».