Un cúmul d'errors

Els atemptats de Brussel·les han posat al descobert una llista interminable d'errors garrafals que alarmen els belgues.

ABDESLAM, NOMÉS DUES HORES D'INTERROGATORI 

Salah Abdeslam és l'únic dels terroristes que va participar en els atemptats de París del 13 de novembre que ha sigut arrestat. El seu testimoni hauria de ser, doncs, crucial per aclarir com i qui va organitzar aquella massacre. Tot i així, les autoritats belgues van optar per no explotar aquesta via d'investigació. Des que va ser detingut, el 18 de març, només ha sigut interrogat durant dues hores. Una hora a la seu de la policia federal a Brussel·les i l'altra pel jutge d'instrucció. En l'interrogatori només se li hauria preguntat pels atemptats de París. Res sobre la possibilitat d'atacs semblants a Brussel·les, malgrat que es van descobrir armes i detonadors i les seves empremtes digitals en un pis escorcollat una setmana abans.

QUATRE MESOS AMAGAT A LA CAPITAL BELGA

El fugitiu més buscat a Bèlgica no només es va escapar de París amb total tranquil·litat i va superar diversos controls policials cap a Brussel·les. Posteriorment també va aconseguir amagar-se a la capital belga durant quatre mesos gràcies a la xarxa de suport i amics. De fet, va ser arrestat a casa de la mare d'un amic de la infància i no per una delació, sinó gràcies a una badada que va cridar l'atenció de la policia: l'enviament de moltes pizzes a un pis en què només habitualment vivia una persona. A més, segons una informació publicada per 'La Dernière Heure',  la policia de Malines sabia des del desembre l'adreça on residia Abdeslam a Molenbeek. Aquesta adreça figuraria en un informe policial que mai ha estat transmès a la cèl·lula antiterrorista de la policia judicial federal. 

CONDEMNATS A LA PRESÓ PERÒ EN LLIBERTAT I VIATJANT

Ibrahim el-Bakraoui, un dels kamikazes de dimarts, va ser condemnat a nou anys de presó el 2010 per disparar amb un fusell d'assalt Kalàixnikov durant un robatori. L'any passat els jutges el van deixar en llibertat condicional, tot i la recomanació negativa del centre penitenciari on estava empresonat, encara que amb algunes limitacions: impossibilitat de viatjar més d'un mes a l'estranger i visita mensual al seu agent de la llibertat condicional. Tot i així, el juliol del 2015 era detingut a la frontera entre Turquia i Síria i expulsat a Holanda. Les autoritats belgues han insistit que únicament es tractava d'un delinqüent comú i que per això no hi va haver seguiment però almenys des de fa vuit mesos, molt abans dels atemptats de París, tenien informació que intentava viatjar a Síria i no hi van fer res. El ministre del Interior, Jan Jambon, ha admès que “hi va haver negligència d'una persona que no va ser prou proactiva”.

A LES LLISTES D'INTERPOL

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

L'altre germà El Bakraoui, Khalid, alliberat 11 mesos abans de complir una pena de cinc anys, figurava en la llista terrorista d'interpol i la policia belga tenia pistes que estava implicat amb la xarxa terrorista. Va ser qui va llogar l'habitatge de Charleroi descobert el 9 de desembre en què es van trobar les empremtes d'Abdelhamid Abaaoud i Bilal Hadfi, el suposat cervell dels atemptats de París i un altre dels suïcides morts a París. També és qui va llogar amb documentació falsa la vivenda de Forest escorcollada la setmana passada i en què van trobar les empremtes d'Abdeslam. Tot i així, la policia el va deixar en llibertat condicional.

DESCOORDINACIÓ I POCS MITJANS

Bèlgica compta amb una desena d'organismes, serveis i centres responsables de garantir la seguretat de l'Estat. Entre ells, una policia federal, un centre de crisi i una unitat de coordinació i avaluació de l'amenaça terrorista que estan sota la supervisió del Ministeri de l'Interior. Un servei d'intel·ligència, una unitat d'intel·ligència financera i la seguretat de l'Estat estan sota el control del Ministeri de Justícia; i un servei general d'intel·ligència i seguretat estan sota la supervisió política del Ministeri de Defensa. Malgrat tot, els recursos dedicats a la lluita contra el terrorisme i la radicalització segueixen sent molt limitats i la descoordinació, gran. Segons les xifres oficials, els serveis secrets compten amb 600 agents, i la unitat antiterrorista de la policia, amb uns 230 agents, 130 a Brussel·les.