Els 'neocon' fan pinya al voltant de la candidatura de Marco Rubio

La setmana passada va ser prolífica en pronunciaments de l’estament de seguretat nacional republicà. Més d’un centenar d’experts en política exterior van firmar un manifest de rebuig a la candidatura de Donald Trump, la presidència del qual faria dels Estats Units «un país menys segur» i «soscavaria la seva posició al món». Entre els firmants hi havia notoris representants de l’ala més militarista del partit, els anomenats neoconservadors. Uns quants d’aquests van explicar a Politico que estan disposats a recolzar Hillary Clinton per impedir que el magnat arribi a la Casa Blanca. «Hillary és un mal menor, amb molta diferència», deia Eliot Cohen, un dels fundadors del Projecte per a un Nou Segle Americà, el laboratori d’idees on es va cuinar la guerra de l’Iraq.

L’exsecretària d’Estat és un falcó, més intervencionista que Trump o Barack Obama, com demostra el seu suport inicial a la guerra de l’Iraq, la intervenció a Líbia o els seus intents frustrats d’armar els rebels sirians. Però no deixa de ser demòcrata i les seves posicions no sempre coincideixen amb la cosmovisió maniquea dels neocon i la seva croada per remodelar el món en nom de la democràcia. Per això no és la seva primera opció. Tampoc l’és el republicà Ted Cruz, que al desembre es va referir a ells com a aquells «bojos neocon disposats a envair cada país a la Terra i enviar els nostres fills a morir al Pròxim Orient». La seva aposta és Marco Rubio.

El senador per Florida té la benedicció dels grans popes del moviment, com el patriarca Bill Kristol, editor de The Weekly Standard; Elliott Abrams, exassessor de seguretat nacional de Bush fill, a qui el seu pare va indultar després de ser condemnat per mentir en l’escàndol Iran-Contra; i Dick Cheney, el bel·licós vicepresident de Bush, que s’ha declarat «gran fan» del senador d’origen cubà. Tant Abrams com Cohen formen part de l’equip d’assessors en política exterior que Rubio ha presentat aquesta setmana. Una llista en la qual hi ha altres notables dels anys de Bush, com el seu secretari de seguretat interior, Michael Chertoff, i el seu fiscal general, Michael Mukasey.

L’adhesió de Rubio a l’ortodòxia neoconservadora és irreprotxable. S’ha oposat amb fervor a l’acord nuclear amb l’Iran, descrivint el líder suprem iranià com «un clergue radical amb una visió apocalíptica del futur». Ha acusat Obama d’«apaivagament» pel seu acostament a Cuba, un terme que evoca l’infaust acord de Chamberlain amb Hitler, i ha dit que només servirà perquè «altres tirans, des de Caracas fins a Pyongyang», s’aprofitin de la seva ingenuïtat. També ha advocat per excloure Rússia del sistema de pagaments internacional i permetre que Ucraïna ingressi a l’OTAN per enviar un missatge al «gàngster» de Vladímir Putin.

De tots els focus de tensió mundial, on sembla que està més hipotecat és a Israel, la més íntima de les causes neoconservadores. Rubio té a la butxaca els grans patrons nord-americans de la dreta nacionalista israeliana. Un d’aquests és Norman Bramen, un empresari jueu de Miami dedicat als concessionaris de cotxes que, segons The New York Times, «ha finançat les campanyes polítiques» de Rubio des dels seus inicis, com també «la seva agenda legislativa». Conegut per finançar assentaments il·legals com el d’Ariel, ha donat cinc milions de dòlars al supercomitè d’acció política de Rubio.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Un altre dels seus donants és el gestor de hedge funds Paul Singer, estret aliat del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i membre de la Coalició Jueva Republicana, un lobby de pressió a la dreta de l’AIPAC. El tercer i potser més important és Sheldon Adelson, el magnat dels casinos, que es va gastar 100 milions de dòlars en les presidencials de l’any 2012, i diu coses com que els palestins no existeixen. Rubio l’ha festejat més que cap dels seus rivals, segons Politico, però Adelson encara no ha escollit el seu candidat.

Si arriba el moment, Rubio estarà ben posicionat. En els seus discursos afirma que sempre estarà «de la banda israeliana» i que és impossible negociar amb els palestins perquè «una de les parts actua constantment de mala fe». Però malgrat l’evident aposta dels neoconservadors per aquest jove senador, Rubio només ha guanyat en dos dels 24 estats disputats fins ara. D’aquí a menys d’una setmana es juga la seva supervivència a Florida. Si no guanya allà, tindrà els dies comptats.