A la recerca del petroli perdut

Lluny queden els temps en què l’Iran produïa prop de set milions de barrils de petroli al dia. Eren els anys 70 i la Revolució Islàmica estava per arribar. Des d’aleshores, les turbulències polítiques, la guerra amb l’Iraq, que va tenir com a escenari una de les principals zones de producció, i un aïllament internacional que ha deixat les instal·lacions al marge de les millores tecnològiques necessàries, han fet que la producció petrolera hagi baixat.

Les sancions imposades el 2012 arran del conflicte amb el programa nuclear van ser el cop de gràcia i van enfonsar la producció nacional, que va passar de 3,9 milions de barrils diaris a poc més de 2,7 milions. Les exportacions de petroli, que estaven en 2,5 milions el 2012, van caure encara més, i no van passar del milió de barrils diaris, la xifra més baixa des de 1986, en plena guerra Iran-Iraq. El 2013, les exportacions d’hidrocarburs van suposar el 80% de l’entrada de divises al país i el 60% del pressupost.

Ara, intentant aprofitar la bona ratxa generada per l’aixecament de les sancions, el Govern iranià ha posat en marxa tota la maquinària per tornar a ser el gegant petroler que va ser en el passat, quan era el segon productor de cru més important de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP).

L’objectiu va ser anunciat aquesta setmana pel ministre del Petroli, Bijan Namdar Zanganeh, que va presentar  un pla quinquennal que té com a objectiu que el 2021 la producció sigui de 4,6 milions de barrils al dia. Fins i tot així, encara quedarien lluny dels 11milions que extreu l’Aràbia Saudita. L’Iran ha anunciat que, tot i la caiguda dels preus, no pensa abaixar la producció. Després de fer-se públic l’aixecament de les sancions, el règim va ordenar augmentar en mig milió de barrils diaris el seu ritme d’extracció i el seu objectiu és, en sis mesos, augmentar mig milió més.

Segons els mitjans oficials, el país ha arribat a acords amb companyies com l’espanyola Cepsa, la russa Lukoil i la francesa Total per exportar 300.000 barrils diaris a les seves refineries. Per poder dur a terme el pla presentat aquesta setmana és necessari, segons el ministre, adequar unes instal·lacions petrolíferes que s’han quedat antiquades i que pateixen falta de peces a causa de l’embargament. Aquesta posada al dia necessita 40.000 milions a l’any, que esperen obtenir d’inversions estrangeres.

  Capacitat industrial

El mateix ministre va reconèixer que el 75% de la producció de cru surt de nou camps petrolífers que s’han quedat antiquats, cosa que fa que la seva capacitat d’extracció vagi en declivi. «Si no aconseguim 40.000 milions d’inversió anuals l’objectiu no s’aconseguirà», va advertir el ministre, que va qualificar l’abandonament d’aquestes plantes petrolíferes «d’una traïció al país».

El Govern ha anunciat que ja hi ha en marxa negociacions sobre projectes d’inversió amb la italiana Eni i amb la francesa Total, el president de la qual ja ha anunciat el seu interès a finançar projectes a l’Iran.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

No obstant, l’entrada de capital estranger no agrada als sectors més conservadors del règim. «Els recursos financers interns no poden fer front a això. Necessitem inversió estrangera i, el que és més important, tecnologia», va dir el ministre.

L’expert econòmic iranià Saïd Lilaz assegura que el «país té una necessitat vital d’inversió estrangera, però aquesta només arribarà si el Govern genera un ambient de més llibertat econòmica i intervé menys». La falta de refineries per convertir el petroli en gasolina fa que l’Iran, malgrat tota la seva producció, hagi d’importar cada dia milers de barrils de productes petrolífers.