L'Iran, en l'hora del canvi

L'olor de llibre nou impregna la llibreria Central, al cor de Teheran. El seu propietari, Iman, escriu cada dia en una pissarra un poema o un bon desig. L'Iman sosté que aquest dijous, dia de reflexió de cara a les eleccions de divendres, li ha inspirat un relat. “Dos amics es troben i un li pregunta a l'altre què farà demà. L'altre li respon que té pràctiques. ‘¿De què?’ s'interessa el primer. I ell contesta: ‘Demà tinc pràctica de democràcia’”.

L'esperança del relat és la que sent l'Iman, un defensor de l'apertura i la democràcia, davant els comicis d'aquest divendres, en què es vota el Parlament i l'Assemblea d'Experts, l'òrgan de clergues que escull el líder suprem. En el complex sistema polític iranià, barreja de teocràcia i sufragi universal, encara que el líder suprem és qui concentra el màxim poder, els òrgans elegits a les urnes també tenen una important funció. “L'Iran està a punt de fer un pas històric. Podem entrar en una etapa nova. Les eleccions influiran molt en el futur pròxim del país”, sentencia.

Com l'Iman, molts joves iranians tenen grans esperances en els comicis, unes eleccions en què 55 milions d'iranians decidiran amb el vot si opten pels reformistes i recolzen així la política d'acostament a Occident del president iranià, el moderat Hassan Rouhani, o bé si donen suport als conservadors --anomenats aquí principalistes, perquè segueixen els ‘principis’ de la Revolució Islàmica-- i veten aquesta apertura, posant fins i tot en risc acords tan sensibles com el nuclear. El suport dels joves pot ser clau a les urnes pel seu pes demogràfic, ja que el 42% dels 78 milions d'iranians tenen menys de 25 anys.

PLEBISCIT AL PRESIDENT

En realitat, les eleccions són un plebiscit a l'actual president, un moderat amb un marge de maniobra que es veu molt limitat pel poder gairebé total que ostenta el líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei. El que surti de les 120.000 urnes distribuïdes per aquest país d'una mida tres vegades la de França reforçarà o afeblirà Rouhani, que s'ha apuntat un bon punt amb l'acord nuclear amb Occident i el final de les sancions, cosa que ha despertat en la població l'esperança d'una millora en la situació econòmica. Una victòria dels reformistes no garantirà a Rouhani plens poders, però sí que evitarà una marxa enrere i el reforçarà davant el líder suprem, Ali Khamenei, l'home més poderós del país i que és conegut per ser més pròxim als conservadors.

Tant s'hi juga el president que ha fet una crida a la població perquè voti amb un contundent missatge: “Avui el teu país et necessita”.

Reza, un noi que atén darrere del taulell d'una botiga de rellotges, també s'apunta a l'optimisme. Com a molts joves, li agrada Rouhani i vol votar per recolzar-lo. “¡És clar que aniré a votar! Les eleccions d'aquest divendres són molt importants. Tot canviarà. S'ha d'aconseguir que el Parlament recolzi el president”, diu optimista.

Aquesta sensació d'estar a les portes d'un canvi es palpa a la Universitat de Teheran. Davant de la facultat de Ciències Polítiques, Hassan, un jove ben informat --pregunta fins i tot per les expectatives de Podem-- expressa el seu convenciment en una victòria dels reformistes. “Els joves volem que el nostre país es modernitzi”, comenta i afegeix: “Tenim fe de guanyar”.

Una estudiant, que camina amb les amigues, sosté que confia que “guanyaran els reformistes, ja que és gent amb més sentit comú”.

CANDIDATS VETATS

Molts estan convençuts que la participació serà alta. “En el meu entorn veig amics que abans no votaven mai, que pensaven que no servia de res i que aquesta vegada sí que ho faran”, comenta el Mohammad, un jove empresari. “Tant és que no ens agradin gaire els reformistes, el més important és que no surtin els conservadors més ultres. És un vot per eliminar candidats”, remata.

Tot i el previsible suport dels joves, els candidats de la Coalició Inclusiva de Reformistes no ho tindran fàcil. El Consell de Guardians de la Constitució, l'òrgan que ha de donar via lliure perquè algú es presenti com a candidat, ha vetat la immensa majoria dels reformistes. De fet, dels 6.229 candidats que s'hi presenten, menys de 300 --amb prou feines un de cada 20-- són de la línia moderada, cosa que els deixa en desavantatge.

El secretari del Consell de Guardians, Ali Jannati, es defensa assegurant que “els intents dels enemics per enviar agents a les institucions han sigut avortats” pel seu organisme.

Notícies relacionades

El tresor de Farah Diba a Teheran

Un puzle institucional

Aquesta inferioritat numèrica porta els reformistes a apostar-ho tot a una alta participació. Com assenyala el candidat reformista Kazem Jalali, “hi ha una oportunitat per entendre'ns amb el món que ha de ser aprofitada al màxim”.

Per la seva banda, els conservadors insisteixen a acusar els reformistes d'agents estrangers que el que pretenen és soscavar la revolució. “Clavarem una puntada als que volen intervenir el nostre país”, clamava un candidat conservador a l'Assemblea d'Experts.