Anar al contingut

L'avatar periodista

Una televisió local italiana recorre a una presentadora virtual per presentar els informatius

¡Di Lucca m'ha creat com a mig bust per llegir la informació!, anuncia l'Anna

Rossend Domènech

A Itàlia, el canal de televisió local LuccaTV ha presentat Anna, una periodista avatar. / DILUCCATV

Es diu Anna i a la seva manera és fins i tot guapa. No és real, però ja existeix i és de témer que si, a més, fa bé la seva feina, provocarà alguns maldecaps als consumidors d’informació, almenys per televisió, però sobretot als periodistes, que podrien resultar una mica menys útils.
    La noia no viu a Second Life, sinó al món real. Va aparèixer com una espècie de joc durant el darrer Nadal a la cadena italiana DiLucca TV, o DTV canal 89, llegint les frases que donaven pas als programes. Però en pocs dies s’ha convertit, segons va anunciar un periodista real quan va presentar la irreal, en el «mig bust» que es dirigeix als teleespectadors des de la pantalla. Llegeix –o, més ben dit, sap de memòria– el succés d’última hora, el bombardeig a Síria, la pastera que ha naufragat a l’illa grega de Lesbos o a la italiana de Lampedusa, o els preus del mercat de la ciutat. Substitueix el periodista que feia aquesta feina i cobrava per fer-la.
    «¡Di Lucca m’ha creat com a mig bust per llegir la informació!», va anunciar l’Anna fa uns dies als atònits teleespectadors de Lucca, ciutat italiana de la Toscana. «Per als programes en directe haureu d’acontentar-vos amb el meu col·lega Daniele Vanni, a qui passo immediatament la línia», va explicar.  Sota de la singular presentadora, dues paraules: «Avatar News».
    No n’hi havia prou amb les retallades de plantilles justificades per la crisi o per presumptes pèrdues previstes en els exercicis econòmics per venir. Ni sembla ser tampoc suficient que en països com Itàlia, Romania o Espanya molts periodistes col·laboradors cobrin cinc euros per crònica. L’Anna pot acabar fins i tot amb aquestes precarietats, tot i ser irreal.
    La nova versió del personatge que pot substituir generacions de periodistes ha sortit del cervell d’Arnaldo Moriconi, però principalment de la del seu fill, Manuele. «El periodista no pot perdre el temps llegint les notícies», va dir el progenitor, suggerint que «el periodista humà més aviat ha d’ocupar-se de confeccionar les notícies a partir dels fets». Assegura que «aquesta funció es mantindrà i serà revaloritzada», perquè «darrere de l’avatar sempre hi haurà la feina d’un cronista que guiarà la tasca de l’Anna i, en temps real, actualitzarà les notícies».
El dèficit de la màquina
El president del sindicat dels periodistes italians (FNSI), Giuseppe Giulietti, va reaccionar així: «No té res de modern fer desaparèixer el cronista en carn i ossos». «No existeix cap màquina que pugui substituir la sensibilitat i la intel·ligència humanes que s’expressen no només en el llenguatge, sinó també en les mirades, les pauses i fins i tot en els errors», va assegurar.
    «Ciao, Giuseppe», va dir l’avatar Anna –amb els llavis pintats de vermell– després de ser presentada en públic. La verdadera novetat serà que els noticiaris es dirigiran també als cecs, perquè tot el que dirà de paraula també estarà escrit.
    L’Anna no és només un avatar que rebaixa costos i suposadament allibera informadors perquè treballin més bé, sinó que és un nou desafiament per a la informació contemporània i futura. 

Temes: Premsa Itàlia

0 Comentaris
cargando