Geometria variable

Espanya no és Grècia però...

3
Es llegeix en minuts
Joan Tapia
Joan Tapia

President del Comitè Editorial d'EL PERIÓDICO.

ver +

Com ens afectarà Grècia? Mariano Rajoy diu que Espanya ha d'estar tranquil·la perquè ha fet els deures. Té una mica de raó, perquè la temuda prima de risc, encara que ahir va empitjorar -com la italiana-, no va naufragar. Però la borsa va caure el 4,5%, la pitjor sessió en tres anys. Va ser més caut Pedro Sánchez a l'afirmar que seguim tenint problemes. I tot Europa en té perquè la sortida d'un país de l'euro, encara que Grècia només és l'1% del PIB europeu, obre incògnites.

Espanya no és Grècia perquè la seva economia és molt més robusta. També perquè Zapatero, el 2010, amb el vot en contra del PP i el suport de CiU, va decretar el rigor. Perquè el 2011 Zapatero i Rajoy van aconseguir aturar la segona crisi grega amb la tan criticada reforma de la Constitució. I perquè quan el PP va guanyar va enterrar les seves promeses electorals. Si Montoro no hagués fet el contrari del que havia predicat, Rajoy podria estar avui com Tsipras. El mal espanyol és que el PP va desqualificar pel broc gros el que va fer Zapatero i els socialistes critiquen ara tot el que fa Rajoy. I per aquí es cola molta demagògia insolvent que impedeix un debat polític racional. Es poden fer articles «progressistes i brillants» contra Draghi, però Espanya, un país mitjà i amb problemes de l'euro, no pot ignorar el Banc Central Europeu.

Hi ha economistes -com el meu admirat Paul Krugman- que aconsellen als grecs votar no. Intel·lectualment és possible una altra política econòmica (fins i tot pot ser que fos millor), però no es pot deixar d'assumir la realitat geopolítica. La zona euro (el projecte europeu) és una Unió d'Estats (no un Estat) amb moneda comuna. Jacques Delors la va definir com un OVNI (objecte volador no identificat). I perquè l'OVNI voli, la primera regla és que cap Estat imposi la seva voluntat als altres.

El que resulta decisiu no és la voluntat de cap poble. El que compta, la norma de l'OVNI, és que el Govern grec, tan democràticament elegit com el dels altres 18 estats, no pot manar sobre els altres governs. Per a Grècia és dur haver d'ajustar-se, però no pot pretendre que els altres països (els grecs es jubilen abans que els alemanys) li paguin indefinidament el seu Estat del benestar (per retallat que estigui). I menys pot exigir (encara que econòmicament podria tenir fonament) que els altres països li perdonin el seu deute i que a sobre li segueixin prestant diners. Els alemanys han prestat 56.000 milions; els francesos, 42.000, i els espanyols, 24.000, prop de la meitat de tot el deute català. Els rescatats portuguesos, 1.100. Els europeus no han de tancar l'aixeta, però amb les garanties que els governs -tots tan elegits com el grec- creguin raonables. Encara que s'equivoquin.

Syriza, una expressió de protesta (com Podem), va guanyar perquè va prometre el final de la dura austeritat i al mateix temps la permanència a l'euro. Era una promesa molt aventurada. Més aviat una mentida. Ara diumenge els grecs hauran d'elegir entre «euro amb pena» o «pena sense euro» (almenys uns anys).  Més retallades o tornada al drama amb efectes més que incerts.

Notícies relacionades

Tsipras va simplificar quan va afirmar que els seus antecessors eren incompetents o «venuts». Papandreu va voler fer un referèndum el 2011 per aprovar (no per rebutjar) les mesures d'austeritat. Les guerres internes gregues, i també la prepotència de Durao Barroso i de Sarkozy, el van fer plegar.

Ara Europa es troba davant un Alexis Tsipras que imita Samsó. Encara que diumenge guanyi el referèndum amb la pregunta que ha elegit -tampoc segur-, governar Grècia fora de l'euro serà un càstig bíblic. Els grecs viuran pitjor i a ningú li convé un Estat fallit al sud-est d'Europa.