Es busca incívic per tirar cigarrets a terra

La punta de cigarret que vas llençar furtivament a terra ahir pot portar demà la teva cara digitalitzada als llocs més visibles de Hong Kong amb el delicte associat d'incivisme. Si no afecten la teva consciència social ni les multes de 1.500 dòlars de Hong Kong (172 euros), potser funcionarà el teu sentit del ridícul.

La campanya La cara de les escombraries busca l'escarni públic del culpable amb l'ajuda de les noves tecnologies. Són cartells que recorden els que mostraven els malvats del salvatge oest, però amb una estètica futurista. Voluntaris de la iniciativa van recollir puntes de cigarreta, xiclets, condons i altres restes i els van enviar a un laboratori nord-americà per extreure'n l'ADN. Només cal un nanogram de la saliva seca, menys de la milmilionèsima fracció del pes d'una petita moneda. A partir de 27 mostres es van reconstruir les aproximades cares del mateix nombre d'incívics. L'agència de publicitat Ogilvy els ha col·locat en cartells en parades de metro i autobús.

16.000 tones d'escombraries

No és il·lògic que la campanya sorgís a Hong Kong. L'excolònia, una diminuta illa on s'acumulen sis milions d'habitants, pateix un problema urgent de brossa: en produeix més de 16.000 tones diàries. No és, ni de lluny, el lloc més brut de l'Àsia, però el que queda de sensibilitat britànica encara s'escandalitza amb la descortesia ciutadana. I d'altra banda, Hong Kong acull una de les societats asiàtiques més modernes i tecnificades del món. L'oenagé Netejar Hong Kong assegura que el seu propòsit no anava més enllà d'estimular el debat i els quatre milions de visites a les xarxes socials en pocs dies han confirmat el seu èxit.

Els laboratoris de Parabon Nanolabs obtenen els fenotips a través de l'ADN. Les seves potents computadores apliquen un algoritme a una extensa base de dades de subjectes per predir els trets físics. La companyia té milers de registres de persones d'arreu del món, cosa que permet afinar fins i tot en el mosaic ètnic hong-

konguès. Altres competidors es limiten a la raça caucàsica.

Els experts han assenyalat que la tècnica revolucionària encara balbuceja. L'ADN permet determinar amb gran exactitud l'ètnia, el sexe, el color d'ulls i cabells, la forma de la cara i fins i tot les pigues. Però és incapaç de predir encara l'edat o qüestions elementals d'identificació com el pes, la morfologia arrissada o llisa dels cabells i encara menys si porta barba o bigoti. Tots els culpables hongkonguesos són mostrats amb calvície.

Per afinar amb l'edat han utilitzat variables com el tipus d'escombraries i el lloc de recollida. Per exemple, un xiclet s'atribueix a població d'entre 18 i 34 anys mentre que les puntes de cigarreta s'atribueixen a més grans de 45 anys.

«Una vegada extret l'ADN, cada retrat robot costa 3.500 dòlars i està finalitzat en menys de 30 dies. Hi ha altres variables com la mostra a partir de la qual es treu l'ADN. És més barat en cas de la sang i més car si és un os», explica a aquest diari Steven Armentrout, president de Parabon Nanolabs.

La companyia va començar a desenvolupar aquesta tecnologia fa més de cinc anys juntament amb el Departament de Defensa nord-americà pensant en la investigació de crims. «Les prediccions de fenotips ajuden la policia a estrènyer la llista de sospitosos, generar noves pistes i identificar restes mortals desconegudes», continua Armentrout.

Control orwel·lià

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

La campanya per avergonyir els incívics hongkonguesos no transcendeix l'anècdota, però avança un preocupant i no gaire llunyà futur en què qualsevol petita resta d'ADN permeti un retrat totalment fidedigne. Aquest quadro social de control orwel·lià que impedeix qualsevol escletxa a l'anonimat suggereix les distopies de Blade Runner i altres clàssics de ciència-ficció.

Fins i tot es factible preguntar-se si la recollida d'ADN aliè és ètica. Per això els organitzadors de la campanya van sol·licitar el permís dels infractors abans d'exposar els seus retrats robot. L'artista Heather Dewey-Hagborg ja va utilitzar fa dos anys una tècnica semblant per reconstruir cares amb la intenció d'estimular el debat sobre els seus límits.