La carta d'Escòcia

Escòcia i Regne Unit avancen per camins polítics molt diferents i la ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, ahir va fer gala d'això durant la seva estrena a Brussel·les. Va ser durant un debat en el think tank European Policy Center en què va defensar l'europeisme escocès enfront de l'euroescepticisme britànic. La líder de l'SNP va reivindicar el dret de cada nació del Regne Unit --Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord-- a decidir sobre el seu futur a la UE, i va advertir el primer ministre britànic, David Cameron, de les conseqüències negatives que tindria una victòria del no en el referèndum de permanència previst per al 2017.

«Si Escòcia s'acaba quedant fora [de la UE] malgrat haver votat com a nació per la permanència, provocaria una forta reacció negativa entre molts votants», va alertar. «L'onada de ràbia entre els ciutadans escocesos podria produir un clam a favor d'un altre referèndum d'independència que podria ser imparable», va avisar. Sturgeon va admetre que el referèndum britànic del 2017 és un dels reptes més importants a què s'enfrontarà la UE en els pròxims anys i va demanar afrontar el debat amb algunes exigències. Per començar, i com ja va passar en la consulta escocesa, que els joves de 16 i 17 anys puguin votar.

Sturgeon demana que tots els ciutadans europeus residents a Escòcia puguin acudir a les urnes i no solament els originaris d'Irlanda, Malta o Xipre com planteja Londres. I, per últim, que com a estat multinacional cap de les quatre nacions sigui obligada a abandonar la UE contra la seva voluntat. És per això que demana la clàusula de doble majoria.

Requisit territorial

Notícies relacionades

Llar de la planta nuclear iraniana més gran

Israel i l’Iran: jugar a despistar

«És un requisit territorial que s'utilitza en alguns estats federals com el Canadà o Austràlia, i és el moment que s'apliqui també al Regne Unit. L'estatus d'Anglaterra, Irlanda del Nord, Escòcia i Gal·les s'hauria de reflectir en la realitat de la legislació i en la retòrica de la campanya», va advertir.

Convençuda que el millor interès per a Escòcia és seguir pertanyent al club europeu, també va ser qüestionada sobre Catalunya i si una eventual independència l'allunyaria de la UE. «Mai he dubtat que Escòcia seguirà a la UE», va respondre. «No hi ha previsió d'expulsar un Estat membre perquè democràticament hagi elegit l'autogovern», va dir resolutiva.