"Els violadors eren sis"

Una pel·lícula de terror no seria capaç de transmetre la crueltat que escenifiquen els combatents de Boko Haram. Es compleix un any del segrest de les 270 estudiants d'un col·legi a Chibok, al nord-est de Nigèria, i el duríssim informe d'Amnistia Internacional (AI), realitzat a partir de més de 200 testimonis de víctimes del grup terrorista recollits principalment a Maiduguri, la capital de l'Estat de Borno, revela les violacions, els matrimonis forçats i l'extorsió a la qual estan sent sotmeses les dones i nenes capturades per l'organització criminal. Primer, són detingudes en centres de presó on les amunteguen com ramats d'animals per després oferir-los un destí de cuineres o netejadores -les que disfruten de més sort- o entregades per contraure matrimoni en contra de la seva voluntat, venudes a xarxes internacionals de tràfic i exposades a violacions sistemàtiques.

«Em van violar diverses vegades quan era als campaments [es refereix al bastió de Boko Haram]. A vegades eren cinc; a vegades, tres. A vegades eren sis. Depenia del dia. Això va continuar així sempre, durant tot el temps que vaig ser allà. Alguns dels que em violaven eren antics companys de classe del meu poble. Aquells que em coneixien solien ser encara més violents amb mi». És el testimoni esgarrifós d'una noia de 19 anys, segrestada el setembre del 2014, que dóna fe de les atrocitats d'aquest grup armat que diu actuar en nom de l'islam.

Nenes suïcides

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Aixa, una altra noia menor d'edat descriu el que ja s'està alertant des de fa mesos sobre l'ús de les nenes suïcides per atemptar contra mercats, o poblacions reclamades pels terroristes. Són noies analfabetes a les quals adossen explosius al cos per convertir-les en carn de canó sense que amb prou feines els doni  temps de prendre'n consciència. També són obligades a agafar entre les seves innocents mans bombes artesanals que els ensenyen a dissenyar i activar: «Durant els tres mesos de segrest vaig ser violada i vaig ser testimoni de l'assassinat de més de 50 persones, entre elles, la meva germana. Ells ensenyen a les nenes a disparar. Jo formava part de les que estaven sent adoctrinades per empunyar armes i clavar trets. També vaig ser entrenada per utilitzar bombes i atacar una ciutat. Aquest entrenament va durar tres setmanes, després d'arribar als seus campaments. Una vegada preparades, vam passar a l'acció i ens van enviar al terreny. Jo vaig participar en una operació dins de la meva pròpia ciutat», explica en un commovedor testimoni Aixa, que demostra l'absència d'una base social per a aquesta organització que recorre a la violència per imposar els seus dogmes i la seva pròpia hegemonia i, per descomptat, a l'adoctrinament ideològic amb l'objectiu d'imposar una versió de l'islam amb la qual pretenen legitimar accions terroristes, matrimonis forçats i atacs indiscriminats no només contra esglésies i edificis públics, sinó també contra mesquites. Aquesta és només una de les moltes contradiccions del grup, que també utilitza la sang de les seves víctimes, que vessen a terra, per foragitar el mal d'ulls i que anomenen el «juju».

La jove Saa, de 18 anys, també ho pot explicar. Ha començat a parlar des del seu exili als Estats Units. Es va escapar de miracle del segrest de fa un any. Es va tirar al terra del vehicle de Boko Haram i va fugir sense que cap bala la toqués. La noia denuncia: «El Govern no ens protegeix contra les atrocitats de Boko Haram i cap acció seriosa s'ha emprès per alliberar les noies. Necessitem que la comunitat internacional s'hi impliqui».