UNA PLAGA SOCIAL A ÀSIA

Esclaves a Hong Kong

Una criada indonèsia destapa els brutals abusos que pateixen les treballadores domèstiques

La víctima 8 Erwiana Sulistyaningsih a l’arribar al tribunal.

La víctima 8 Erwiana Sulistyaningsih a l’arribar al tribunal. / AFP / ISAAC LAWRENCE

2
Es llegeix en minuts
ADRIÁN FONCILLAS / PEQUÍN

Amb els ulls inflats, el cos ple de cicatrius i blaus i els peus i mans socarrimats, aquelles fotos obligaven a preguntar-se pels límits de la roïnesa humana. El judici d'Erwiana Sulistyaningsih, una criada indonèsia a Hong Kong, ha col·locat el focus en les condicions laborals d'un gremi de més de 325.000 treballadores.

Erwiana, de 23 anys, ha explicat els seus vuit mesos de tortures: privació de son i menjar, humiliacions i cops amb penjadors, pals d'escombra o el que tingués a mà la seva ocupadora. Aquesta, una antiga esteticista, s'enfronta a 21 càrrecs. Fins i tot li va introduir el tub de l'aspiradora a la boca amb l'aparell en marxa. Una altra parella va ser condemnada a presó al setembre per cremar la seva criada amb una planxa i clavar-li fuetades amb la cadena d'una bici­cleta.

La policia ha insistit que els abusos són esporàdics però a les organitzacions de drets humans els sobren estudis per desmentir-ho. Mission for Migrant Workers, una organització local, revela que el 58% de les criades han patit abusos verbals, el 37% treballa almenys 16 hores diàries, el 18% pateix agressions físiques i el 6% va ser víctima de violacions, tocaments o comentaris sexuals. Algunes dormen en lavabos o en cuines.

Múltiples denúncies

Un estudi d'Amnistia Internacional denunciava condicions pròximes a l'esclavitud i responsabilitzava Hong Kong i els països d'origen de desemparar-les. Hans Ladegaard, professor de la Universitat Baptista de Hong Kong, assegura que els maltractaments són «escandalosament comuns»«El refugi on treballo, un dels vuit que hi ha a Hong Kong, gestiona entre 800 i 1.000 casos cada any», assenyala per email.

Hong Kong és un imant per a les dones dels països pobres de l'entorn. La llei els assegura un salari mínim equivalent a 415 euros, un dia de descans setmanal i altres drets inexistents en altres llocs. Però el seu context d'extrema debilitat atenua l'eficàcia de la llei. Cap de les seves opcions davant una agressió és atractiva: si abandona la casa, haurà de repetir el llarg i onerós procés del visat; si denuncia, no podrà tornar a treballar fins que surti la sentència; si torna al seu país, patirà l'oprobi del fracàs entre els seus familiars.

A les que denuncien els espera un pedregós camí judicial. «La llei és violada sovint, però tret que la treballadora pugui provar-ho, serà la seva paraula contra la de l'ocupador. Així que molts casos legítims no arriben enlloc», assenyala Ladegaard.

Notícies relacionades

Les organitzacions han demanat un control més gran sobre els ocupadors i les agències de reclutament, denuncien la ineficàcia del Tribunal Laboral per exigir el pagament del que es deu i exigeixen que no sigui obligatori viure a la llar de treball perquè facilita l'assetjament ininterromput i l'explotació laboral.

Mobilització

Milers de hongkonguesos han demanat als carrers que es millori les condicions d'un gremi que ja integra el seu paisatge tant com els gratacels. En una de les societats més avançades del món, el quadro és ignominiós. Les criades, nannies o assistentes de la llar són un motor de l'economia de Hong Kong. Han passat de 65.000 el 1990 a 325.000 en l'actualitat i ja suposen el 8% de la força laboral. Permeten que les mares puguin anar a treballar, augmenten els ingressos domèstics i el consum privat, cosa que permet que la roda segueixi girant. Molts dels infants, futurs magnats, passen més temps amb elles que amb els seus pares.