SIS DÈCADES DE LLAÇOS DIPLOMÀTICS

Una finca amb bases

La cooperació militar consolida unes relacions entre Espanya i els EUA sense complicitat política. L'Iraq va fer que el vincle passés de la fidelitat amb Aznar al desacord amb Zapatero

Celebració del 50è aniversari de la cooperació militar Espanya-EUA, a la base naval de Rota, el 2003.

Celebració del 50è aniversari de la cooperació militar Espanya-EUA, a la base naval de Rota, el 2003. / BEGOÑA LOMBARDÍA

3
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO
BARCELONA

«Els Estats Units veien Espanya com una finca on, en lloc de construir, tenien bases». L'historiador Charles Powell retrata al seu llibre L'amic americà una relació de Washington amb Madrid en els crucials anys 70 i 80 del segle passat fonamentada en l'interès econòmic i militar però amb nul al·licient polític. Poc ha canviat la percepció que es tenen l'un de l'altre. Els EUA observen Espanya com un aliat logístic per blindar la seva sagrada seguretat nacional però sense brindar-li tracte preferent, mentre Espanya s'esforça per no irritar un important soci comercial però sense rendir-li vassallatge. L'excepció que va confirmar la regla va ser José María Aznar.

El resultat d'aquesta dinàmica és que el Govern va autoritzar l'any passat el desplegament de 500 marines i vuit avions d'EUA a la base de Morón i s'ha compromès a incorporar la de Rota a l'escut antimíssils de l'OTAN, però, alhora, fa 13 anys que un president nord-americà no trepitja sòl espanyol. De fet, les dues instal·lacions militars són el principal fruit de sis dècades de relació, segellada per Franco el 1953, quan Dwight Eisenhower va oferir a la dictadura obrir-li les portes al món a canvi de l'ús de les bases.

Adolfo Suárez va subscriure amb Jimmy Carter la condemna de la invasió soviètica de l'Afganistan i l'entrada d'Espanya a l'OTAN, la permanència de la qual va veure en perill Ronald Reagan amb l'arribada de Felipe González, que va decidir reduir la presència militar nord-americana a Espanya. L'alleujament va arribar amb el reconeixement final, contra el criteri d'un sector del PSOE, a seguir a l'Aliança Atlàntica. La negociació del conveni de defensa va finalitzar salvant les dues joies de la corona: Rota i Morón. González va preservar la seva relació amb Bush pare al participar en la primera invasió de l'Iraq amb vaixells de guerra i suport logístic.

La cordialitat sense escarafalls va presidir la relació entre Bill Clinton i Aznar. Però aquesta «amistat fidel», en paraules del president demòcrata, va mutar en una subordinació incondicional de l'exlíder del PP amb l'arribada de George W. Bush. El 2001, tres mesos abans de l'11-S, Aznar va complimentar Bush a la finca governamental de Quintos de Mora (Toledo), l'última foto a Espanya d'un inquilí de la Casa Blanca.

«Espanya és un dels nostres aliats més fiables», va proclamar Bush en el que va anomenar «el ranxo d'Aznar». Al seu, el de Crawford, l'expresident espanyol va posar els peus sobre la taula i va parlar en texà. La guerra de l'Iraq va provocar que la relació passés de l'amor a l'odi en cosa d'un any, el que va anar de la foto de les Açores a la retirada de les tropes espanyoles. A Bush ja li va començar a sonar malament que el nom de José Luis Rodríguez Zapatero entrés a la Moncloa, quan no es va aixecar al pas de la bandera dels EUA en una desfilada del Dotze d'Octubre.

Durant cinc anys, els contactes entre el president nord-americà i l'espanyol van consistir en breus salutacions en fòrums internacionals. A Bush, més que el replegament el va molestar la precipitació de la decisió i les dificultats que l'absència militar espanyola va causar en el terreny. Les desavinences posteriors van frustrar, fins i tot, una venda de material militar a Veneçuela el 2005, però no van impedir que seguissin fent escala a Espanya vols de la CIA que traslladaven terroristes a presons secretes.

Fricció per Kosovo

Notícies relacionades

La irrupció d'Obama va obrir l'expectativa d'una millora en les relacions, però la decisió no consensuada de retirar les tropes espanyoles de Kosovo va provocar la «decepció» dels EUA. Zapatero va llimar les asprors primer amb el vicepresident, Joe Biden, i va aconseguir la tan anhelada foto a la Casa Blanca, gairebé al final del seu mandat.

Els llaços econòmics han estat protegits de tibantors, crisis i rescats. A finals del 2011, Espanya era el tercer inversor als EUA (48.000 milions). A la llista de comptes pendents, el recent escàndol de l'espionatge, que està sent investigat per la fiscalia, i un deute una mica més antic: retirar la terra contaminada de Palomares.