Anàlisi

Secrets en l'era d'internet

2
Es llegeix en minuts
Llorenç Valverde
VICERECTOR DE TECNOLOGIA DE LA UOC

AMaria Estuardo li va costar -literalment- el cap. L'Alemanya de Hitler va perdre una important part de les seves opcions a la segona guerra mundial gràcies al desxiframent del codi Enigma amb la màquina Colossus. Ambdós casos són exemples pregons de la importància de mantenir els secrets ben guardats. No n'hi va haver prou d'encriptar els missatges, ans al contrari, el que va ser precisament fatal va ser la prepotència basada en la confiança derivada de la creença que el codi era indesxifrable.

Justament per això, i per molts altres exemples similars i ben coneguts, resulta incomprensible que la diplomàcia (?) nord-americana guardés els documents que Wiki-

leaks ha ofert a tot el món i que -a més a més d'alimentar teories conspiranoiques sobre l'autèntic origen de la filtració- han desfermat debats i enfrontaments a escala planetària sobre la llibertat d'expressió i el seu significat en l'era digital, l'espionatge modern i un llarg etcètera, sense oblidar que ha posat en evidència allò que, si més no, era una sospita en veu alta, sobre la consideració de colònia que a tot estirar mereixem la resta del món als autors dels documents que s'han fet públics.

¿I quin és el paper d'Internet en tot aquest afer? ¿Quin hauria estat l'impacte d'aquesta filtració massiva sense els efectes associats a la xarxa? No resulta gens difícil endevinar quines haurien estat les dificultats i traves que els mitjans de comunicació tradicionals haurien pogut posar a Julian Assange i associats. N'hi ha prou de considerar l'assetjament a què s'ha vist sotmès Wikileaks i les amenaces i les represàlies preses contra qualsevol que s'hi acostés: Amazon, Pay Pal, Visa...

I d'aquí ve la importància de la batalla lliurada en el ciberespai per poder mantenir obert l'accés als documents de Wikileaks i que hagi quedat palès que la col·laboració i la solidaritat siguin els millors i els més efectius antídots contra el bloqueig d'un lloc web. A hores d'ara hi ha més de 1.000 webs mirall de Wikileaks amb exactament el mateix contingut que l'original. Si una web o més d'una cauen per mor de les pressions comercials, per atacs de denegació de servei o pel que sigui, sempre en queden d'altres SEnDi més de noves que en surten cada diaSEnD amb els documents filtrats.

Notícies relacionades

Aquesta és l'autèntica força de la xarxa, i al mateix temps també és la veritable feblesa d'aquells que tenen secrets: des de sempre s'ha sabut que no hi ha secrets segurs si són compartits per més d'una persona. I si no, que l'hi preguntin a la Maria Estuardo i d'altres víctimes de secrets desvetllats.

Cal esperar, en definitiva, que aquest afer hagi servit per fer que les dependències governamentals de tot el món SEnDdiplomàtiques o noSEnD finalment hagin entès per què a la mítica sèrie de televisió Misión imposible els missatges s'autodestruïen cinc segons després de ser escoltats.