DOBLE CRIM POLÍTIC EN UNA EXCOLÒNIA PORTUGUESA DE L'OEST DE L'ÀFRICA

Guinea Bissau entra en el caos amb l'assassinat del president

Un grup de militars van obrir foc contra Vieira quan intentava fugir

El cap de l'Estat Major, el seu acèrrim enemic, havia mort abans en un atemptat

Nino Vieira.

Nino Vieira.

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO
BISSAU

El president de Guinea Bissau, Joao BernardoNinoVieira, de 69 anys, va ser assassinat ahir a la matinada per un grup de militars quan intentava fugir de la residència presidencial. El magnicidi es va produir hores després que el cap de les Forces Armades, el general Batista Tagme Na Wai, morís en un atemptat amb cotxe bomba perpetrat contra la seu de l'Estat Major per milicians afins al mandatari. Vieira i Na Wai eren acèrrims enemics, i el desenllaç sagnant de la seva batalla pel poder va deixar ahir aquest petit i pobre país africà sumit en la màxima confusió.

Segons les emissores de ràdio regionals, al migdia la capital havia recuperat la tranquil.litat, encara que els habitants continuaven reclosos a les seves cases, seguint les ordres dels militars, que també van decretar l'alerta màxima i van tancar la frontera amb el Senegal.

Segons un comunicat de l'Estat Major guineà, "les Forces Armades respecten la Constitució vigent". D'acord amb aquesta constitució, amb la mort del cap de l'Estat correspon al president del Senat, Raimundo Pereira, agafar interinament les regnes del país i convocar eleccions en un termini de tres mesos.

Una font de les forces de seguretat va dir que soldats de l'ètnia balanta, a la qual pertanyia Na Wai, van encapçalar l'atac contra Vieira, de l'ètnia pepel. Sandji Fati, coronel retirat i persona pròxima al president assassinat, va explicar que Vieira "es va negar a abandonar la seva residència quan diplomàtics de l'ambaixada angolesa van voler portar-lo a ell i a la seva dona a un lloc segur". Després del crim, els autors van saquejar la vivenda presidencial. La dona del president, Isabelle, va resultar ferida i ahir estava refugiada a la seu de l'ONU a Bissau.

CONDEMNES

Les condemnes dels crims i les peticions de respecte a la legalitat van arribar de tot el món, inclosos Madrid, Brussel.les i Washington. La Unió Africana els va qualificar "d'atacs covards i atroços", i va demanar suport a les autoritats legítimes.

Nino Vieira ha presidit Guinea Bissau durant 23 anys. Elegit en els comicis de 1976, va introduir el multipartidisme el 1990 i va haver d'afrontar una rebel.lió militar que va desembocar en onze mesos de guerra civil (1998-99). Un cop el va enderrocar el 1999 i es va exiliar a Portugal, fins que el 2005 va tornar al país i va guanyar les eleccions.

MILÍCIA PRESIDENCIAL

Notícies relacionades

En la pugna entre els dos dirigents, la tragèdia s'ensumava. Al gener, el comandament de les Forces Armades va acusar milicians contractats per protegir Vieira d'haver disparat contra el vehicle del general Na Wai quan passava per davant del palau presidencial. La milícia va negar que el tiroteig hagués estat un intent d'assassinat, però les Forces Armades en van ordenar tot i així la dissolució.

Aquella força de 400 homes havia estat reclutada com a guàrdia personal de Vieira pel Ministeri de l'Interior just després que el president fos objecte d'un atac amb metralletes i llançagranades contra la seva residència, el 23 de novembre de l'any passat. Un policia va assegurar ahir que soldats lleials al general Na Wai havien alliberat persones acusades d'aquell atac abans de l'assassinat de Vieira.

Temes:

Guinea Bissau