El flagell dels puters

Les seves amistats estaven una mica fartes que elles dues, Zua Méndez i Teresa Lozano, acaparessin les converses amb temes del seu interès. Principalment, feminisme, igualtat, justícia. Així que es van animar i van decidir donar una via a la seva energia insurrecta reba­tejades com a Towanda Rebels. Fa unes setmanes van llançar un vídeo al seu canal de Youtube, Yo te creo, sobre la noia que va denunciar la violació de La manada. Van voler protestar contra les mirades car­regades de recel sempre dirigides a la víctima. Va ser un èxit inesperat, perquè el van gravar amb un mòbil, a penes sense mitjans, i això ja els va permetre entreveure el potencial de la seva idea. Però ha sigut la ­seva última entrega, #HolaPutero, la que ha disparat la seva ona expansiva als mitjans de comunicació.

    

Zua i Teresa van agafar el nom de Towanda Rebels de la pel·lícula 'Tomàquets verds fregits'. / JUAN MANUEL PRATS

Amb un lèxic directe, sense eufemismes que emmascarin la realitat, treuen els colors als clients de la prostitució. Sí, es tracta de criminalitzar-los, «d’acabar amb el llenguatge maniqueu que sovint es veu en programes de televisió que aborden el fenomen», i de donar veu a les prostitutes, perquè resulta que «en el 90% dels casos», segons diferents estudis, són «obligades a prostituir-se», afirmen Zua i Teresa. Pretenen desmuntar així el lloc comú que moltes d’elles «són putes per elecció pròpia». 

LLENGUATGE DIRECTE

El vídeo, que suma més de 400.000 visualitzacions, no té manies. «Puter, tu no pagues per follar, tu pagues per violar». «¿Per què creus que tens dret a comprar dones?». «Mentre tu existeixis, totes estem en perill». «T’explicaré un secret: cap de les dones a qui has pagat volia estar amb tu». Són algunes de les frases que pronuncien les madrilenyes de 30 anys Zua (actriu i humanista) i Teresa (actriu i periodista). Qüestionen els circumloquis verbals que blanquegen un assumpte tan tèrbol. «Se’ls anomena clients o consumidors, quan són puters, i hi ha qui parla d’una cosa tan falsa com l’apoderament de la dona, quan no deixen de ser esclaves». 

    

Les towandas (agafen el nom del crit de guerra de la pel·lícula Tomàquets verds fregits) pretenen cons­cienciar sobre conceptes que ­semblen ocults rere una xerrameca més o menys amable. «Es diu sexe consentit quan hauria de parlar-se de sexe desitjat, també es parla de ­treballadores sexuals... Hi ha massa eufemismes i per això vam voler usar en el vídeo un llenguatge molt clar. El llenguatge construeix el pensament», expliquen. I són conscients que una de les arrels del problema és la formació dels joves. El masclisme, sí. «És que hi ha supermercats de dones, tarifes planes en prostíbuls, flyers amb preus… ¡Alguns nois fins i tot se’ls intercanvien com si fossin cromos!», expliquen.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

    

Han trobat, a més a més d’ampli ressò mediàtic, molta comprensió i suports, però també preocupant intolerància i grolleria. «Ens han dit barbaritats, sí, com tant de bo us violin, o la culpa que existeixin les ­putes és de les estretes com vosaltres, que no us agrada que us penetrin. A l’altre extrem, han aconseguit ­remoure certes consciències: «Alguns puters ens han comentat que s’ho estan replantejant», asseguren.