NOU DOCUMENTAL DE LA BBC

Enric qualifica de "gossos" els paparazzis que seguien Lady Di

"Una manada de gossos que la va seguir, la va perseguir, la va assetjar, la va cridar, li va escopir i va intentar obtenir una reacció aïrada per aconseguir un fotografia"

lmmarco39776885 gente principe  harry170823155110

lmmarco39776885 gente principe harry170823155110

2
Es llegeix en minuts
El Periódico / Londres

Tothom que tingui una edat recorda on era el dia que va morir Lady Di. A només una setmana que es compleixi el 20è aniversari d'aquell tràgic accident segueixen arribant els tributs a la seva persona. Ara en forma d'un nou documental de la BBC que s'emetrà diumenge, dia 27, i que promet fer saltar les audiències, sobretot perquè hi intervenen els seus fills, Guillem i Enric. Amb una cuidada producció i al llarg d'una hora i mitja es rememora la figura de l'anomenada 'princesa del poble'. 

La novetat és que els prínceps es refereixen per primera vegada davant les càmeres als paparazzis que perseguien el cotxe en què viatjava la seva mare quan es va estavellar a París. "Una de les coses més difícils d'acceptar és el fet que la gent que la va perseguir al túnel fos la mateixa que li va fer fotografies mentre encara s'estava morint al seient del darrere del cotxe", ha dit el príncep Enric sobre aquesta qüestió, recolzat pel seu germà.

Diana va morir als 36 anys el 31 d'agost del 1997 quan el cotxe en què viatjava amb el seu nòvio, Dodi Al-Fayed, que també va morir, es va estavellar al túnel del Pont de l'Alma quan eren perseguits per un grup de fotògrafs que els van seguir des de l'hotel Ritz, on la parella va sopar. La llarga i exhaustiva investigació dels fets va concloure que la responsabilitat de l'accident va recaure en la negligència del conductor de l'Audi, Henri Paul, que estava borratxo, i en la persecució dels paparazzis pels carrers de París.

Profundament angoixada

En el documental de la BBC, del qual ja s'ha emès un avançament, tant Enric com el seu germà, Guillem, revelen que van veure la seva mare "profundament angoixada" els anys previs a la seva mort per l'assetjament dels fotògrafs que l'esperaven "com si fos un paquet cada vegada que sortia".

Guillem ho descriu d'una manera més crua: "Una manada de gossos, que la va seguir, la va perseguir, la va assetjar, la va cridar, li va escopir i va tractar d'obtenir una reacció aïrada per aconseguir un fotografia". És la primera vegada que els fills de Diana de Gal·les parlen de la relació dels fotògrafs amb la seva mare.

Els dos germans també descriuen el seu estat de commoció mentre caminaven darrere del fèretre de la seva mare en el funeral que es va celebrar a Londres dies després. Enric, que llavors tenia 12 anys, revela que està orgullós de no haver plorat "mai" en públic, i Guillem es refereix constantment al "deure", per això va haver de caminar darrere del taüt quan una part d'ell "volia anar-se'n i plorar".

El paper del príncep Carles, després de la mort de qui va ser la seva dona, també s'aborda en el documental. "Ell va ser allà amb nosaltres i va intentar fer el millor. Una de les coses més difícils que un pare pot fer és dir als seus fills que la seva mare ha mort", expliquen.

Notícies relacionades

El documental també inclou entrevistes amb la germana de Diana, 'lady' Sarah McCorquodale, i amb l'ex primer ministre Tony Blair.

Blair recorda que la nit que va morir un policia el va despertar de matinada i assegura que la reina Isabel estava "òbviament molt trista" quan va parlar per primera vegada amb ella. "Estava preocupada per la monarquia perquè la reina té un instint molt fort sobre l'opinió pública i el paper que juga", assegura.