Bustamante: «Els pares em van concebre a Roses en la lluna de mel»

Aquesta nit canta a Roses, en el marc del Festival Sons del Món. Entre concert i concert, a la carretera, David Bustamante ens atén per telèfon. Coprotagonitzar amb Paula Echevarría la ruptura sentimental més sonada dels últims temps l'ha situat a l'ull de l'huracà. Té ganes de parlar, però no donar gaires voltes a l'assumpte. I encara menys, donar pàbul als rumors que ara l'aparellen amb una ballarina catalana.

-¿És la primera vegada que ve a cantar a Roses?

-Hi he estat i he gravat un videoclip, però amb un concert d'aquestes característiques, no. Per a mi és molt important, perquè tinc una història molt bonica amb Roses: és on em van engendrar. Quan els vaig dir als meus pares que tenia aquest concert es van emocionar molt: ells van anar a Roses de viatge de nuvis i la meva mare en va tornar embarassada. Per casa hi ha fotos molt boniques d'aquell viatge, perquè és una zona preciosa. La meva vida va començar allà. En certa manera jo també soc de Roses.

-El seu nou single, Lo pide el alma, té molt de reggaeton.,

-És pop amb molt reggaeton i kizomba. Ens va agradar la idea que fos un producte que se sortís de tot el que està sonant. I que no fos regggaeton extrem, amb tempos més aturats i bastant de reggae.

-Tenint en compte el seu moment vital, sorprèn que sigui tan optimista.

-No hauria de sorprendre, perquè jo estic en un moment vital de pau. Jo estic bé, la que ha sigut la meva dona està bé, la meva filla també està bé. Tenim una relació meravellosa tots. No hi ha discussions ni res semblant. No hi ha cap més problema que el que vulguin buscar. Tot el que diuen no és més que un negoci amb el qual ni jo ni la meva família tenim res a veure. Per a mi, aquest és un moment ple d'il·lusió i de projectes. Em sento fenomenal i aquesta és l'única veritat, que és la meva i la que realment val.

-¿I què és el que li demana l'ànima a David Bustamante?

-Doncs l'ànima em demana estar a dalt d'un escenari. Estic disfrutant un munt d'aquesta gira i suposo que això es tradueix en l'energia de l'espectacle. És una continuació de la gira del meu últim disc, Amor de los dos, que feia molt que volia fer perquè eren les cançons mexicanes amb les quals vaig créixer i ara formen part del meu repertori juntament amb èxits de tots els discos: Cobarde, Devuélveme la vida, Feliz, El aire que me das, A contracorriente... I Lo pide el alma, és clar.

-En la tornada parla de «començar de zero».

-Sí, però és pura coincidència. Jo quan estic enamorat i interpreto cançons de desamor no significa que trenqui cada vegada que les canto. És música, s'ha de saber separar. Hi ha alguna lletra en què sí que parlo de coses meves, però aquesta és d'aquelles en què ni tan sols he participat en la composició.

-¿Però subscriu el seu missatge positiu?

-I tant, és una cançó perquè la gent que passi per una mala estona sàpiga que sempre hi ha una llum al final del túnel. Jo tinc una persona molt, molt pròxima que està passant per una leucèmia amb 30 anys. Això sí que és una cosa per preocupar-se. Però la majoria de problemes tenen una solució molt més senzilla del que creiem. Hem d'esperar el moment, hem de sortir al carrer, i encara que els foti als altres, hem de somriure, hem de ballar i hem de saltar. Ens hem d'estimar a nosaltres mateixos, no hi ha més remei.

-Molt abans que tothom es dediqués a fer reggaeton, ja fa 12 anys, Bustamante va ser el primer artista pop espanyol a atrevir-se amb l'èxit Devuélveme la vida.

-Jo sempre he sigut un amant de qualsevol estil musical, estimo la música per sobre de les etiquetes, perquè no hi crec. Per més que jo em sentís més còmode amb un tipus de melodies més sostingudes, amb cançons molt més melòdiques, Devuélveme la vida tenia una cosa molt especial que em va enganxar així que la vaig sentir. De fet, va ser número u en 17 països. Encara ara quan viatjo a llocs com ara Mèxic o l'Argentina m'ho recorden.

-¿En aquella època que el reggaeton era per a molts sinònim de delinqüència no li feia por que el perjudiqués?

-No. Perquè, a més a més, tant la lletra com la meva manera de ser estan molt allunyades de tot això. Jo per més que canti un reggaeton no em posaré una gorra de beisbol i una cadena. En el fons sempre serà una cançó d'amor amb una base més moguda.

-¿El seu pròxim disc aprofundirà en aquests sons urbans?

-Gairebé amb total seguretat. Tinc una filla de nou anys i veig el que la fa ballar. I ho posem al cotxe i ens encomana aquell ritme que té. Estic entusiasmat amb el repertori que estem fent i en què jo també he escrit alguns temes.

-La majoria de la gent no coneix la seva faceta de compositor.

-Aquests últims temps he tingut temps per escriure molt i tinc moltes cançons i idees. La veritat és que cada dia em sento més còmode davant d'un paper en blanc.

-¿Sap que li miraran amb lupa les lletres per intentar trobar missatges sentimentals?

-A mi, em miren amb lupa fins i tot quan vaig a buscar el pa. Hi estic totalment acostumat, i que diguin el que vulguin mentre vaig fent, què hi farem. Jo tinc la consciència sempre molt tranquil·la, he sigut un treballador nat, tota la meva vida, fins i tot abans de formar part del món de la música. Ningú m'ha regalat ser on soc, així que seguiré en la meva línia i amb el meu discurs: si hagués portat posada una careta, en 16 anys ja m'haurien desemmascarat fa força temps.

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

-¿Li agradaria formar part del nou OT?

-Sí, és clar, m'encantaria. Jo sempre m'he sentit molt orgullós de venir d'aquest programa i em fascina el fet que OT torni una altra vegada a posar-se en marxa.