Marc Clotet, l'actor que va recollir pomes a Lleida

El barceloní, que va estudiar Direcció i Administració d'Empreses, es posa en la pell d'una víctima del nazisme a 'El jugador de ajedrez'

undefined38168040 madrid  24 04 2017  marc clotet  actor en la pel cula el jug170424141052

undefined38168040 madrid 24 04 2017 marc clotet actor en la pel cula el jug170424141052 / JOSE LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Cada vegada que Marc Clotet (Barcelona, 1980) agafa una poma, se la mira i pensa en la quantitat de gent que s’hi ha deixat la pell perquè la fruita estigui ara a les seves mans. L’actor ho sap molt bé. Quan tenia 14 anys, se’n va anar a la finca familiar del seu millor amic, a Lleida, i es va passar un estiu collint pomes. Va treballar molt encara que li van pagar una misèria, confessa ara entre rialles. Se’n recorda perfectament de com mesurava les fruites i només agafava les que tenien una mida determinada. La jornada començava «amb un fred de mort» a les set del matí i s’allargava tot el dia «amb una calor de mort». Clotet ja no treballa al camp, tampoc en màrqueting (va estudiar direcció i administració d’empreses) però segueix tenint clar que les coses s’aconsegueixn amb esforç. La carrera d’actor, també. Divendres que ve (5 de maig) estrena El jugador de ajedrez, la seva primera pel·lícula com a absolut protagonista. Ubicada en la segona guerra mundial, la cinta, dirigida per Luis Oliveros, narra la vida d’un brillant escaquista espanyol que es casa amb una reportera francesa i pateix les urpes del nazisme. 

FILL D’UNA EMINÈNCIA MÈDICA / Fill del metge Bonaventura Clotet –una eminència en sida– va participar en una sèrie de televisió amb 14 anys, amb la seva germana, Aina. A tots dos els va descobrir Jordi Frades, per casualitat, en un passadís de TV-3, on havien acompanyat el seu pare a una entrevista. No obstant, la interpretació no es va convertir en la seva vida. Va optar per anar a la universitat i entrar en el món de l’empresa. Quan feia un temps que treballava en màrqueting, es va adonar  que la seva passió no era ser executiu. I va anar cap a Nova York per estudiar interpretació. 

    «Estic molt content d’haver tingut la valentia d’afrontar un canvi tan important. Si no ho hagués fet, potser amb 60 anys m’hauria preguntat què hauria passat. Vaig ser feliç també en la meva anterior època, tot suma. Però crec que he trobat la meva autèntica passió», afirma l’actor, que va estar casat amb la també actriu Ana de Armas. 

    A casa dels Clotet sempre han sigut partidaris d’aprofitar la vida, el moment. «El meu pare és metge, així que sempre hem viscut amb la mort molt a prop. Molts pacients seus, convertits en grans amics, ja no hi són. Per això, els meus pares [la mare també és metge] sempre ens han dit que aprofitem la vida, que siguem feliços perquè això dura dos dies. Demà et pot passar qualsevol cosa». 

MADRID I BARCELONA / Si alguna cosa li van inculcar els seus professors de Nova York és que la interpretació és una carrera de fons on no pots deixar que et pugin els fums al cap per una bona crítica ni ensorrar-te per una de dolenta ni encara menys donar-ho tot per sabut. S’ha d’anar pas a pas i tenir «els peus a terra». Clotet (La voz dormida, Amar es para siempre) viu amb un peu a Madrid i l’altre a Barcelona. Però ara en té un altre a Punta Cana, on està rodant la comèdia Caribe mix.

    L’actor està convençut que el cine ha de transformar les persones. «Una bona pel·lícula fa que la gent surti de la sala diferent de com hi ha entrat». El jugador de ajedrez, que no va aconseguir cap premi en el festival de Màlaga però acaba de ser premiada en el festival WorldFest de Houston (EUA), té la virtut de rescatar una pàgina de la història, especialment en aquests moments que vivim temps polítics convulsos a tot el planeta. 

    «Fa poc vaig llegir una entrevista a un noi que va patir tortures a Turquia. Se’m posen els pèls de punta si penso en la vida d’aquest noi, que va arribar a pesar 30 quilos. Totes les coses horribles que veiem en el telediari estan passant el 2017. Quina passivitat la d’Europa amb els conflictes i els dictadors. És bàsic rescatar la història. No es parlarà mai prou d’aquests temes. A Espanya alguns diuen ¿una altra pel·lícula de la guerra civil? No obstant, ningú es planteja la quantitat de films que hi ha sobre l’Oest o sobre l’amor».

Notícies relacionades

    

AMOR PER LA FAMÍLIA / En un moment del metratge, el seu personatge es defineix com a «apolític». Clotet està convençut que tots tenim idees polítiques, especialment davant un conflicte. No obstant, defensa el seu personatge: «Ell sap que no hi pot fer res i opta per sobreviure. Els cementiris són plens d’herois i un ha de saber quan val més callar. L’única cosa que vol és arribar a casa i estar amb la dona i la filla. L’amor és el que ens manté a tots amb vida», sentencia l’actor barceloní, que traspua amor per tota la seva família, especialment per la seva neboda, la filla de la seva germana, Aina. Sempre que pot abraça la criatura i exerceix d’oncle. 

Temes:

Cine espanyol