Amarna Miller: "Som més que un cos amb forats"

«La mateixa gent que em diu puta es fa palles amb els meus vídeos». Així comença el curt que, en un minut i mig ben condensat, denuncia la doble moral i anuncia la nova edició del Saló Eròtic de Barcelona, que de dijous a diumenge que ve espera omplir el Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron.

El vídeo, realitzat per Vimema Films, va tenir 1,2 milions de visualitzacions en 24 hores. La pornoestrella Amarna Miller (Madrid, 1990) és qui posa el cos i la veu d’aquest audiovisual i és també la portaveu d’un esdeveniment que l’any passat va congregar 20.000 persones, la majoria homes. Patrocinat per la cadena de prostíbuls Apricots, per a aquest any anuncia 2.000 actuacions en viu.

–¿Subscriu el contingut del vídeo?

–El guió no l’he escrit jo, però el comparteixo. Posa de manifest la hipocresia i la doble moral en temes com l’avortament, la corrupció, el rescat als bancs, l’Església, els desnonaments, la prostitució, l’homofòbia. 

–Entén que hagi sulfurat.

–D’això es tractava i per això es va fer. Vivim en un país retrògrad i ple de contradiccions. És un país que no funciona, i no em refereixo només a la política. Tot el que està relacionat amb la sexualitat, i no només amb el porno, continua sent tabú. No s’educa la gent en el respecte a les opcions dels altres. Ens costa empatitzar amb l’altre, acceptar altres conductes si no coincideixen amb la nostra.

–¿Per què fa porno?

–M’hi dedico des dels 19 anys perquè m’agrada i perquè em paguen per això. És la meva opció personal. No treballo en una oficina i per això no vull dir que estigui malament anar cada matí al despatx.

–Les crítiques li arriben també des del feminisme. «El vídeo és crític amb tot menys amb la submissió de les dones», li retreuen.

–A mi m’han insultat i m’han dit de tot, però, encara que tinc  la pell molt dura, que es fiquin amb mi des del mateix moviment em fa mal. No sóc immune a les crítiques. Però bé, cadascú és lliure de pensar el que vulgui. Pel que fa a això de la submissió… millor callo.

–Viu i treballa a Los Angeles, on hi ha una potent indústria de pel·lícules per a adults. 

–És una indústria molt consolidada i que guanya moltíssims diners, amb un marc legal molt clar. Està més bé que Europa. Tot i que és clar que hi ha problemes. Existeix per exemple una gran desigualtat laboral. Les dones cobrem el doble que els homes. Jo en això hi estic en complet desacord.

–Si la gent consumeix porno en la intimitat de la seva habitació i gratis, llavors ¿on és el negoci?

–Bona qüestió. La immensa majoria dels canals porno són del gegant MindGeek. També són els amos del 90% de les productores del món. El que fan és pujar a les xarxes un porno de baixa qualitat i posen enllaços per fer-se membres d’altres canals en alta definició o et redirigeixen cap a altres productes de pagament. La conseqüència és que, com que ens pensem que tot és gratis, el públic en general està consumint un porno caduc i estereotipat. Per això també moltes productores petites han hagut de tancar.  

–¿Què és el porno ètic, del qual vostè ha escrit i que defensa en el seu blog?

–El terme no és meu. És d’una activista i educadora sexual americana que es diu Tristán Taormino. En el porno ètic, els performers, els actors i actrius són tractats amb respecte i en igualtat de condicions. Es posa un  accent especial a fer-los sentir que el seu treball és valuós, la seva actuació es paga com déu mana i sense regatejar el seu catxé. I l’ambient de treball és segur, sa i consensuat. Això seria el desitjable.

–Va crear la seva pròpia productora  per després treballar com a actriu i directora. ¿Li interessa també què passa al darrere de la càmera?

–M’interessen tots els punts de vista. Sobretot m’importa que se’ns vegi com a persones de carn i ossos. Som més que un cos amb forats.

–Presenta al saló una exposició que ha titulat 8 minuts, 4 segons… ¿de què va?

–El títol al·ludeix al temps que l’espanyol dedica al dia de mitjana a consumir pornografia. A partir d’aquí mostro una sèrie de dibuixos meus de tècnica mixta que parlen de la relació entre l’actriu i l’espectador. M’agrada qüestionar i provocar. Un altre cop parlem d’hipocresia.

Notícies relacionades

L'anunci del Saló Eròtic de Barcelona critica els "hipòcrites"

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

–Pablo Iglesias i Ínigo Errejón la defensen. ¿Algun missatge per a ells?

–Jo he recolzat públicament Podem des del principi. Per això escriuen per allà que sóc «l’actriu porno que li agrada al Coletas». Em sembla genial i un acte de valentia per la seva part, però que consti que no tinc el gust de conèixer-los.