FOTO A 'VOGUE'

David Delfín relata la seva lluita contra tres tumors al cervell

"¿Por? De moment, no. Tinc ganes de lluitar, m'estimula", assegura el modista andalús, de 42 anys

fimedio34393815 gente revista vogue  david  delfin 160621182947

fimedio34393815 gente revista vogue david delfin 160621182947 / FRANCESC CASALS

2
Es llegeix en minuts

La ferida del cap impressiona. Sembla una cremallera. Podria ser una cremallera per tancar una etapa dolorosa. Però no. David Delfín segueix immers en la batalla; està lluitant contra tres tumors que li van detectar el mes de febrer passat. El modista compta en tot moment amb l’ajuda i el suport de la seva parella, Pablo Sáez, autor de les fotografies.

«A mitjans de gener d’aquest any vaig començar a tenir molèsties, com rampes, una sensació elèctrica a la part dreta del cos. Tres vegades en un cap de setmana. Vaig parlar amb la meva doctora de capçalera i em va suggerir que potser era cosa de l’estrès, un quadro d’ansietat. Vaig passar uns dies sense dolors però, de sobte, el 20 de gener al migdia, treballant a l’estudi, van aparèixer de nou. Fins aleshores a penes havien durat un minut, però aquella vegada no se n’anaven. I em va dir: ‘Si és així, ja estem parlant d’una altra cosa’».

Així ho relata David Delfín , de 42 anys, a la revista Vogue , en la qual recorda tantes coses «horroroses» de tot aquest procés que li va sobrevenir de cop. Malgrat tot, va voler presentar la seva col·lecció a la passarel·la Cibeles. I ho va fer. I va patir un atac epilèptic. I llavors van descobrir que el modista tenia tres tumors al cervell.

El 5 d’abril el van operar; ell estava despert perquè els doctors volien comprovar que la intervenció anava bé. Li van extirpar dos tumors; el tercer no es pot treure, de manera que s’ha de sotmetre a radioteràpia i quimioteràpia.

ALTS I BAIXOS

El modista ha perdut força en un braç i una cama. I també una mica de memòria, de parla. Però no té por. «¿Por? De moment, no. Tinc una espècie d’esperit de supervivència [...] Tinc ganes de lluitar, m’estimula. És greu, en sóc conscient. [...] Vull acabar la primera fase de tractament i veure què passa. Veurem si llavors m’he d’espantar. De moment, no. [...] He tingut alts i baixos, és clar. Sóc molt ploramiques. Però també hi ha moments superbonics. Veure que els amics hi són, que hi pots comptar. Ho hauria de saber, però a vegades no te n’adones», revela el dissenyador.

Notícies relacionades

Delfín no deixa de pensar en nous projectes malgrat la malaltia. «Vull posar en marxa una col·lecció de roba de nen, fer estilisme i direcció d’art, plantejar una exposició amb els meus esbossos...».