Cayetana Fitz-James

Nosaltres els Alba

Carlos Fitz-James hereta un ducat valorat en 3.000 milions i terres que són 175 vegades l'extensió de Mònaco

Amb Sofia Loren, al Salódel Cavall a Sevilla,el novembre del 2001.

Amb Sofia Loren, al Salódel Cavall a Sevilla,el novembre del 2001. / EFE 7 EMILIO MORENATTI

8
Es llegeix en minuts
JULIA CAMACHO

La important herència de la Casa d’Alba va permetre a la duquessa Cayetana, que va morir dijous passat, convertir-se en un esperit lliure que va viure com va voler. I ho va fer fins i tot fins a l’últim moment, com quan fa tres anys va trencar les reticències familiars al seu casament amb Alfonso Díez repartint en vida el llegat per garantir, d’alguna manera, que quedava protegit davant de qualsevol persona aliena al llinatge.

D’ara endavant, els seus hereus tenen la tasca de mantenir viu el patrimoni dels Alba, fruit d’antigues dinasties que arrelen fins i tot amb la branca dels Stuart a Anglaterra i que haurien permès a Cayetana convertir-se en una hipotètica reina d’un improbable regne d’una Escòcia independent. No es tracta solament de títols i propietats, com alguns assistents a la capella ardent jugaven a enumerar en les estones d’espera. També inclou valiosíssims arxius i documents, més de 200 olis d’un valor elevadíssim, escultures, tapissos i joies que han estat mostrats al públic en molt comptades ocasions.

S’hauran d’enfrontar al repte de modernitzar la marca i, de passada, fer-la rendible. Ja ho va dir Cayetano Martínez de Irujo per televisió. «Som rics en patrimoni, però ens falta liquiditat». Per això, ell i el nou duc d’Alba s’encarreguen de dirigir des de fa anys les empreses agrícoles i d’un ambiciós projecte amb una línia de productes gurmet originals d’aquestes finques. Des d’oli d’oliva i carn fins a melmelada i galetes. No obstant, i tenint en compte la personalitat dels descendents, sembla més difícil superar el carisma de Cayetana, amb una personalitat trencadora que va amagar l’aire caduc del model aristocràtic.

L’HEREU La síndrome del príncep de Gal·les

La síndrome del príncep de Gal·les traspassa fronteres. No es pot dir que Carlos Juan Fitz-James Stuart i Martínez de Irujo, el primogènit de Cayetana d’Alba, hereti la casa en la plenitud de la vida. Amb 66 anys, el nou i 19è duc d’Alba de Tormes assumeix el repte de mantenir el llegat familiar al nivell al qual el va deixar la duquessa. Juntament amb els 45 títols nobiliaris lligats a la casa, també rep la presidència de la fundació, la direcció de la qual exerceix des de fa anys i que inclou el deure –après des de petit– de preservar un ingent patrimoni familiar. 

Molt semblant físicament al seu pare, també té la seva personalitat. És llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, i des de la mort del seu progenitor ja era el principal gestor de les finances de la família. Té la seva residència al palau madrileny de Liria, que la família va reconstruir després dels bombardejos de la guerra. Cavaller maestrante i membre de l’orde militar constantinià de Sant Jordi, la seva mare va explicar que va créixer en palaus i va jugar entre obres d’art, però no va demostrar mai sentir-se diferent dels altres.

El duc de Huéscar freqüenta poc els titulars. Es va separar de l’aristòcrata sevillana Matilde de Solís a causa de la depressió que patia la dona, que al final del seu matrimoni va ser ingressada per un tret al cap que s’havia infligit ella mateixa. L’accident no es va arribar a aclarir mai i es va contemplar la hipòtesi d’un intent de suïcidi. El casament va ser anul·lat, però en van quedar dos fills.

En la seva joventut va tenir un prometatge amb Alicia Koplowitz, amb qui va tornar a sortir el 2006, tot i que la relació no va prosperar. Entre les seves aficions destaca l’esquí, la navegació, la caça, la música i la lectura.

GRAN TERRATINENT «¡Delinqüents!», va dir als jornalers

María del Rosario Cayetana Alfonsa Victoria Eugenia Francisca Fitz-James Stuart, que era el seu nom complet, posseïa la vuitena fortuna d’Espanya, segons Forbes, que li adjudica prop de 3.000 milions d’euros. Segur que l’economista Thomas Piketty, martell dels grans patrimonis, hi tindria molt a dir. Més enllà d’això, hi ha un lloc en què la Casa d’Alba no té rival: són els terratinents espanyols més importants, amb 340 quilòmetres quadrats. Una superfície 175 vegades més gran que el principat de Mònaco.

La gestió d’aquest vast terreny, repartit per tot el país, no ha estat exempta de polèmica, ja que, amb gairebé dos milions d’euros, l’aristòcrata era la principal beneficiària de subvencions de la Política Agrària Comuna Europea (PAC). Per si no n’hi hagués prou, Hisenda ha confirmat que el 90% del patrimoni familiar –entre 2.200 i 3.200 milions d’euros– està exempt del pagament d’impostos perquè es considera Patrimoni Històric i es gestiona mitjançant fundacions.

No és estrany que el combatiu sindicat de jornalers de Juan Manuel Sánchez Gordillo s’hi hagi enfrontat en diverses ocasions, denunciant fins i tot la gairebé explotació laboral. A més de les reiterades ocupacions a les seves finques, els jornalers la van denunciar per insultar-los («bojos» i «delinqüents») quan li van blasmar la concessió de la Medalla d’Andalusia el 2006. Però l’aristòcrata va ser absolta perquè, segons l’Audiència de Sevilla, «no tenia ànim d’ofendre».

LA FAMÍLIA Una infància marcada per la severitat

Tots a la família Alba esperaven que fos un nen, però el 1926 qui va néixer va ser Cayetana. «¿És una nena? Doncs millor», recorda que repetia el duc sobre aquell moment. Després de la sobtada mort per tuberculosi de la seva mare, Rosario Silva y Gurtubay, el seu pare la va educar amb «la mateixa severitat, o més, que a un noi», segons va explicar la duquessa en les seves memòries, on va dir que tenia la certesa que li va dedicar «tot el temps que un home d’aquella època i la seva dedicació li permetia».

Cayetana va heretar de Jacobo Fitz-James Stuart l’esperit viatger, l’amor per l’art i la pràctica de l’esport. Mentre altres nenes jugaven amb nines, la duquessa disfrutava grimpant pels arbres o jugant a pilota o a bàsquet. I li va quedar gravada la frase «un Alba ha de ser sempre fort davant l’adversitat».

Fugint de la guerra civil acaba a Londres patint el setge de la segona guerra mundial. Tot i la severitat de la seva educació, en col·legis francesos i anglesos, Cayetana va descobrir ràpidament que s’ho passava molt bé amb «la gent normal, més natural i divertida que la gent de bé». I que preferia el flirteig amb un torero que amb els aristòcrates europeus que el seu pare s’esforçava a presentar-li. Un duc que va defensar allò que «encara hi ha classes» quan, ja distanciat de Franco perquè aquest no tenia la intenció de reinstaurar la monarquia, va evitar que Cayetana celebrés la posada de llarg amb la filla del dictador.

CONSERVADORA «Sóc antiavortament i antiatrocitats»

La duquessa d’Alba sempre va presumir de ser un esperit lliure i poques vegades va callar el que pensava (com les paraules que va dedicar als jornalers). Com a bona noble, dos valors destacaven per sobre de tot: conservadorisme i religió. Es declarava «antidivorci, antiavortament i anti totes aquestes atrocitats; sóc catòlica, apostòlica i romana, i ho exerceixo», i defensava que el matrimoni havia de ser per a tota la vida. «Per això, lògicament –va manifestar– s’ha de pensar abans», i va portar malament la separació dels seus fills. Per això també era impensable no formalitzar la seva relació amb Alfonso Díez, encara que fos als 85 anys. 

Més pròxima a Felipe González que a José María Aznar, es refugiava en el «jo no sóc política, a mi m’agraden les persones». Es confessava monàrquica «al cent per cent», i recordava que «les dues vegades que a Espanya hi va haver república va ser un fracàs total».

Un altre dels afers que la preocupaven era la desunió d’Espanya. «Voldria que els polítics i els ciutadans recapacitessin», va dir. «Cada autonomia, per si mateixa, no és res –va afegir–. Dividits mai serem res, i no arribarem enlloc». Citava el cas d’Itàlia, «que no fa tant que es va unificar [una mica: va ser el 1870] i els ha anat millor que si haguessin estat petits estats». Com a únic desig, demanava que «Espanya s’aixequi, que el Rei (Joan Carles) i els seus descendents segueixin regnant i el que més vull: la unió d’Espanya». Sobre el cas Noós va ser clara. «Ningú escull amb qui es casen els fills».

DUQUESSA POP Entre Churchill i Jackie Onassis

La fama de la duquessa d’Alba creuava fronteres, almenys pel que fa a premsa. També alguns dels esdeveniments més importants de la seva vida, com les seves bodes. La primera, amb Luis Martínez de Irujo el 1947, va ser mereixedora de l’atenció del The New York Times i Libération pel seu exagerat cost per a l’època: 20 milions de pessetes per a 2.000 convidats. I la imatge d’una duquessa de 85 anys descalça i ballant en el seu tercer casament juntament amb el seu flamant marit 25 anys més jove també va merèixer l’atenció periodística de mig món. 

Notícies relacionades

A mitjans dels anys 50 va començar de debò l’agenda social de la nena que, de petita, jugava amb Isabel II, rebia visites del seu padrí Alfons XIII o d’amics del pare com Winston Churchill. El seu primer viatge de casament, amb 11 baguls que farien tremolar Lady Gaga, va passar per Londres, Nova York, Hawaii, Cuba i Hollywood, on va compartir taula amb Gary Cooper, Esther Williams, Walt Disney i Charles Chaplin. 

Ja a Madrid, la perfecta amfitriona va obrir el palau de Liria al cine i la música: Liz Taylor, Sofia Loren, Ava Gardner, Yehudi Menuhin... I ella anava a les festes de Lola Flores o Antonio, el bailarín, per demostrar la tècnica apresa amb grans com Pastora Imperio i Enrique, el cojo. Va protagonitzar reportatges a la BBC, i les revistes Time o Harper’s Bazaar van publicar fotos seves fetes per Richard Avedon. Fins i tot va intentar muntar, coincidint amb la Feria de Abril, una mena de Ball de la Creu Roja de Mònaco en què va posar la mantellina a Grace Kelly i Jackie Onassis.