Va ser un gran somni

Crec que sóc el treballador de plantilla més antic de RTVV. Vaig guanyar la meva oposició el 1988 i em vaig dedicar, amb altres companys, a preparar l'inici de les emissions. Vaig ser l'encarregat de dissenyar un model lingüístic modern, però en què es reconegués l'audiència. Vam haver d'inventar-lo. El país no tenia una indústria audiovisual, ni tan sols teatral. Les productores de continguts i doblatge a penes tenien pràctica i la majoria, a més, preferien treballar en castellà. Ens vam esforçar a convèncer-los que el nostre idioma era el factor proteccionista del seu mercat, i vam aconseguir que s'involucressin en el projecte tant com nosaltres.

RTVV era el principal client d'una indústria incipient que va costar molt d'aixecar. El 9 d'octubre del 1989, dia del País Valencià, van començar les emissions regulars. Xelo Miralles va ser la nostra primera cara. Estava nerviosa. "Això demostra el teu compromís amb el país", vaig encertar a dir-li, taquicàrdic, poc abans de sortir a l'aire. Seguidament, vam projectar 'Casablanca', en una versió inoblidable dels lingüistes de la casa.

Notícies relacionades

"Les meves mentides a Canal 9"

#RTVVnoestanca: la resposta a la xarxa al tancament de Canal 9

Va ser un gran somni. També la gran oportunitat perduda. Potser des del primer dia. El nostre primer director general, a proposta socialista, sempre va treballar per a si mateix i, rere la seva frivolitat formal, amagava la seva aposta pel negoci i el tripijoc amb la dreta rància i anticatalanista. En llengua, continguts i encàrrecs. Fruit del seu autoodi, Amadeu Fabregat va arribar a prohibir centenars de paraules "per massa catalanes".

>> Llegiu la informació completa sobre la història de Canal 9 i la RTVV explicada des de dins a e-Periódico.