Festes de Nadal: Éssers màgics més enllà del Pare Noel

Cada vegada estan més a prop les desitjades vacances de Nadal. Els carrers ja tenen els llums encesos i els anuncis de la televisió comencen a promocionar possibles regals. Sobretot perfums. Arriba, també, l'època de reunir-se amb familiars i amics al voltant de la taula. Des del sopar de la Nit de Nadal fins a la festa de Cap d'Any. S'acosten dies d'àpats abundants, converses, abraçades, regals i, sobretot, màgia.

L'hivern comença oficialment a Espanya el 21 de desembre, un dia abans de la Loteria de Nadal, una de les grans tradicions d'aquestes festes, quan es reparteixen participacions de números entre els amics i familiars. Dies abans, el 13, a Catalunya ja es va celebrar la Festa de Santa Llúcia. Els preparatius nadalencs moltes vegades comencen fins i tot abans. Mentre que a Espanya es fa el pessebre i l'arbre de Nadal, en països com l'Argentina es decora la casa dels colors vermell i blanc i es regala roba interior rosa. Per un altre costat, els japonesos tenen el costum de fer una neteja a fons de les seves llars. Tot ha d'estar llest per quan arribi la Nit de Nadal, la nit del 24 de desembre. És el primer sopar nadalenc i el moment de rebre l'arribada del Pare Noel. Els més religiosos, aprofiten, també, per anar a la Missa del Gall.

Els plats del dia de Nadal, 25 de desembre, canvien a cada regió. A Catalunya té tradició la sopa de galets, mentre que a l'Aragó és comú menjar ternasco cuit al forn. En altres llocs com Rússia, el gran dinar de Nadal se celebra el 7 de gener, per qüestions de diferent calendari de l'església ortodoxa, i els seus menús solen contenir ni més ni menys que 12 plats. I passats pocs dies, arriba la festa de Cap d'Any, el comiat d'any entre amics i cotillons. L'origen de l'estranya tradició de menjar raïm aquest dia és incert. No obstant, no és l'única tradició peculiar que es fa per atraure la bona sort del nou any. Hi ha alguns que opten per portar roba interior vermella i altres que encenen espelmes per aconseguir l'amor. A Espanya també és típic celebrar el 28 de desembre, el Dia dels Sants Innocents, dedicat a totes aquelles bromes i innocentades que no es poden fer la resta d'any.

Els últims dies que tanquen la temporada nadalenca són el 5 de gener, amb les Cavalcades dels Tres Reis d'Orient, i el 6, Dia de Reis i d'Epifania. Aquesta tradició no és única d'Espanya, sinó que també té lloc en diversos països de l'Amèrica Llatina i Europa. Però no en tots se segueix la tradició de llançar caramels als nens des de les carrosses dels Reis i és encara menys habitual que es posin aquests dolços dins de les sabates la nit abans de l'arribada de Ses Majestats d'Orient. 

Altres éssers 'màgics'

El Nadal porta, a més de moments familiars, molta fantasia. Darrere de les festes, s'amaguen diferents personatges, segons la regió. El Pare Noel, conegut també com a Santa Claus, Father Christmas o Babbo Natale en altres països, es caracteritza per la seva barba blanca i té la bondat de portar regals als nens la nit del 24 al 25 de desembre. La seva creació prové de l'antic mite solar del solstici d'hivern. 

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

A Espanya, trobem altres éssers peculiars, com l'Olentzero, un carboner mitològic del món fantàstic, propi d'Euskadi i Navarra. Aquest es caracteritza per tenir molta fam i taques de carbó. A Catalunya, el protagonista és el Tió, un petit tronc amb cara que ofereix regals, o més ben dit els expulsa, quan és colpejat amb un bastó. Galícia, per un altre costat, també té el seu propi personatge màgic. Es tracta de l'Apalpador, que palpa les panxes dels nens i deixa castanyes o carbó segons siguin prims o estiguin ben alimentats. A Astúries és famós l'Angulero, que simbolitza els pescadors d'angules, i a Cantàbria es coneix Esteru, un llenyataire mitològic. 

A Sud-amèrica el Nen Jesús o 'Niñito Dios' és el que posseeix la màgia de portar els regals, mentre que a Rússia el que ho fa és el Ded Moroz o "avi del fred". Així mateix, els Reis Màgics que entren a les cases espanyoles el 5 de gener són una bruixa bona que es diu Befana en la versió d'Itàlia. I és que la màgia no és només cosa de nens, sinó que forma part de la cultura i la tradició de indret del món.