Ferran Adrià, l'homo sapiens

L’ànsia de saber, investigar i compartir coneixements de Ferran Adrià creix, s’ageganta. La presentació del primer dels toms que compondran l’enciclopèdia sobre el coneixement gastronòmic es converteix en un acte per intentar connectar amb un present carregat de preguntes que acabaran construint, amb les seves respostes, un futur probablement més comprensible. El d’on venim i l’on anem d’aquest Homo sapiens nascut a l’Hospitalet de Llobregat (1962).

 

Migdia, carrer dels Agullers, barri de la Ribera, Barcelona. L’home que avança acompanyat per quatre beatles és Adrià, el del Bulli, el del procés creatiu, el de la desconstrucció, paraules avui tan d’actualitat. Americana grisa sobre el negre de la samarreta i els pantalons, cabell eriçat, un gran somriure. El patró d’ElBulli Foundation, aliada amb la de Telefónica, professor a Harvard, arriba carregant sota el braç un llibre de 600 pàgines.

Un quilo i mig en paper de qualitat excel·lent compon la primera de les 36 peces amb què l’equip de la Bullipèdia està convençut que és més a prop el dia en què la gastronomia es consolidarà com a disciplina acadèmica.

L'equip, begudes i vins

Els altres beatles que componen la foto davant de la Vila Viniteca són Lluís García, Ferran Centelles i Albert Ibànyez. Bebidas. Volumen I. Definición, historia, tipos y composición és, en paraules d’Adrià, «un màster» dirigit a tothom que estigui interessat a ampliar coneixements a partir de la recerca del perquè de les coses des dels orígens. «Cada llibre serà un màster», avisa. La seva base filosòfica és convidar les persones amb fam de saber a plantejar-s’ho tot. Una espècie de quilòmetre zero del coneixement.

Fer-se preguntes per sumar respostes. Tan senzill (i a la vegada tan complicat) com qüestionar-se quantes begudes proporciona la natura sense la intervenció de l’home. Adrià mastega el silenci dels espectadors i respon: «L’aigua dels rierols, la llet d’animal i l’aigua del coco». No és un acudit, no és fum. ¿Què va ser abans, l’ou o la gallina?

Els trenta toms i escaig de la Bullipèdia (recordeu, 600 pàgines, un quilo i mig de pes, 80 euros per venda on line) seran la confirmació de la vigència del paper en el primer terç del segle XXI mentre es conviu amb la idea de materialitzar el somni infinit  digital, la immensitat de l’oceà d’internet.

La Bullipèdia digital potser serà possible en un termini de cinc anys. «Intentar desenvolupar-lo ara era un suïcidi milionari», subratlla. El primer tom és un homenatge a Juli Soler, l’altre visionari que va saber fer d’ElBulli una referència mundial, mort fa tres anys. «El Juli està sempre amb nosaltres», afirma. Lluís Garcia, llavors director de sala i cap de reserves, i Ferran Centelles, sommelier, fan que sí. El pròxim llibre rastrejarà els vins amb la col·laboració d’un altre savi, Quim Vila.

Més projectes en ebullició

ElBulli bull. Hi ha més projectes en marxa.  Adrià explica que, el 2018, l’espai creat a cala Montjoi (on va estar el restaurant fins ja fa sis anys) començarà a ser una realitat. «Serà increïble», remuga per esbossar les possibilitats d’una exposició que ocuparà 5.000 metres quadrats («més que el Macba o el Museu Dalí de Figueres»). Un indret únic concebut com a centre d’oci sobre l’entorn de la gastronomia sempre en desenvolupament.

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Ho explica amb el mateix entusiasme que li proporcionen els resultats del projecte Escoles Creatives, consistent a aplicar el procés creatiu d’ElBulli a «col·legis disposats a revolucionar el model educatiu». En diuen Sapiens, la metatècnica. Aquest projecte portat a terme amb la Fundació Telefónica ha donat els primers fruits en tres col·legis de Sòria, Múrcia i València. Dimecres va repartir els premis a aquestes persones del futur.

Ferran està content perquè aquest cap de setmana s’ha estrenat un documental sobre el seu germà, del qui sempre ha dit que és «molt millor» que ell, Constructing Albert. I adverteix el gran dels Adrià: «No us el perdeu».