Un comando contra les notícies falses

Les fake news estan a l’ordre del dia i, segons alguns experts, això només acaba de començar. La meitat de les informacions seran falses el 2022. Aquesta dada apocalíptica apareix a l’informe de la consultora Gartner Prediccions tecnològiques per al 2018. En aquest context de creixent desinformació (i intoxicació), el projecte Maldito Bulo apareix amb el lloable objectiu de desmentir notícies falses.

La primera falsedat que van desmentir feia referència a uns adhesius que van aparèixer fa set anys en uns fanals amb el missatge: «Nosaltres hem arribat en pastera, però vosaltres marxareu d’aquí nedant». En un primer moment, es van atribuir a grups d’immigrants o refugiats, però «era una campanya del partit ultra Democràcia Nacional», recorda David Fernández, únic no periodista de l’equip. Graduat en Enginyeria Informàtica, es dedica al desenvolupament dels productes tecnològics de Maldita.es, que aglutina Madito Bulo, Maldita Hemeroteca, Maldito Dato i Maldito Deporte.

Una de les falsedats més sonades va ser una imatge doble que va circular per les xarxes un cop passat l’1-O. Hi sortien una dona gran desallotjada agafada de mans i peus per dos guàrdies civils a les portes d’un col·legi a Sant Julià de Ramis (Gironès), i una altra que s’hi assemblava una mica al costat d’Arnaldo Otegui. «Si buscaves les dues fotos, era obvi que eren persones diferents, però a la notícia falsa aquestes imatges estaven lleugerament borroses per accentuar-ne la semblança –recorda Fernández–. Va ser interessant resoldre-ho, perquè vam tenir informació addicional per part de la nostra comunitat i ens vam poder posar en contacte amb una d’elles, la que havia sigut desallotjada, per confirmar que era fals. Està molt enfadada».

MILERS DE SEGUIDORS

Maldito Bulo, que té més de 114.000 seguidors a Twitter i uns 47.000 a Facebook, va acabar fusionant-se amb La Buloteca, complement que es pot instal·lar al navegador i que quan es visita una web coneguda per publicar falsedats alerta l’usuari. «I si s’obre una notícia en concret que ja està desmentida per nosaltres, apareix una notificació amb la informació de per què és falsa», subratlla Fernández, que creu que aquest complement és «una forma senzilla d’evitar caure en aquelles webs que es dediquen a la publicació de falsedats», i avança que ja estan treballant en una nova versió «amb tota la informació de Maldito Bulo integrada».

Clara Jiménez Cruz i Julio Montes, cofundadors de Maldita Hemeroteca el 2014, lideren l’equip de set periodistes que treballen a Maldito Bulo. «La resta de les malditas les gestionem Julio i jo, tot i que la nostra idea és comptar amb més professionals en un futur», explica Jiménez Cruz, periodista d’El objetivo (La Sexta). Per ella, cada un dels projectes compleix una funció. Així, mentre que Maldita Hemeroteca mostra les contradiccions dels polítics i pretén «que no te la colin», Maldito Bulo és una «eina contra la informació falsa que corre per internet no només en àmbits polítics, també socials».

¿COM ES CREEN?

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Les notícies falses no són res de nou, però sí que és innovador el seu origen i el mitjà de transmissió. Xarxes com Facebook i aplicacions com WhatsApp, com a nous mitjans de transmissió d’informació, poden inocular missatges deliberadament esbiaixats sense fer saltar cap alerta. «Sembla que si es veu per la tele o es llegeix en un diari es desconfia més que si t’ho envia el cunyat o la germana per WhatsApp», diu Fernández. «El problema ve quan una persona no només es creu totes les falsedats que confirmin el que ell pensa, per extravagants que siguin, sinó que es tanca en banda a reconèixer que la informació és falsa tot i tenir-ne les proves al davant», lamenta. «És una cosa que veiem sobretot en temes que polaritzen molt la societat, com el que passa ara a Catalunya».

Vivim en l’era de les bombolles informatives, potenciades per les xarxes i els seus algoritmes. Així, les persones que s’informen principalment a través de Facebook, explica Jiménez Cruz, acaben «en un cercle en què només consumeixen coses que reafirmen la seva opinió sobre un tema –encara que siguin falses– i és difícil que arribin a informacions més crítiques amb el seu punt de vista».