Històries d'internet

10 dades curioses sobre el correu electrònic

Cada dia s'intercanvien més de 320.000 milions d''e-mails' a tot el món

zentauroepp2378996 tecnologias mensaje phising enviado por correo electronico f170910171306

zentauroepp2378996 tecnologias mensaje phising enviado por correo electronico f170910171306 / MARINA VILANOVA

4
Es llegeix en minuts
Ana Alegre / Barcelona

Cada dia s’intercanvien més de 320.000 milions de correus electrònics. Amb uns 2.800 milions d’usuaris i més de 4.500 milions d’adreces de correu, l’'e-mail' s’ha convertit en un dels canals de comunicació més estesos del planeta. De manera que no està de més saber quina va ser la primera adreça 'e-mail', tal com revela eEvidence, l’empresa catalana que es dedica a crear un certificat digital del contingut, l’enviament i el moment d’entrega d’un correu electrònic.

1. EL PRIMER ‘E-MAIL’

'tomlinson@bbn-tenexa' és l’adreça que Ray Tomlinson, pare de l’'e-mail', va utilitzar per enviar els seus primers missatges. Malgrat que les extensions .com o .es encara trigarien a arribar, aquesta és la primera adreça 'e-mail' que va existir tal com les coneixem avui.

Ray Tomlinson, 'pare' del primer correu electrònic / ARXIU (el periódico)

2. ¿D’ON VE L’@?

Una altra dada curiosa correspon a l’origen de l’arrova, el símbol que s’utilitza en les adreces 'e-mail'. El símbol @, 'at' en anglès, equival a la representació del llatí 'ad' o juntament amb. Però els primers usos documentats són com a abreviació espanyola i portuguesa d’arrova, una unitat de mesura que en terrisseria servia de base per a la fabricació de recipients per al vi o l’oli.

3. MAJÚSCULES I MINÚSCULES A L’ADREÇA

Un dels dubtes més estesos entre els usuaris de correus electrònics és si les adreces e-mail distingeixen majúscules i minúscules. Una adreça de correu electrònic té dues parts: la part local i el domini d’internet, separades per una @. Els dominis d’internet no distingeixen entre majúscules i minúscules, de manera que tant hi fa si s’escriu @EMPRESA.COM o @empresa.com. 

No passa necessàriament el mateix amb la part local de l’adreça, on tècnicament sí que existeix la possibilitat de distingir-les. De totes maneres, no és una cosa que sigui comuna, així que no acostuma a haver-hi problemes a l’hora d’escriure tant Joan.Tal@ com joan.tal@.

4. DIFERÈNCIA ENTRE ‘E-MAIL’ ENCRIPTAT I CERIFICAT

Un altre dubte freqüent és la diferència entre un e-mail encriptat i un de certificat. En el primer cas, es protegeix el contingut davant d’ulls indiscrets, mentre que en el segon, l’usuari s’assegura de poder acreditar davant de tercers el seu enviament.

Foto del Papa amb la periodista Irene Savio, enviada per 'e-mail' / EL PERIÓDICO

5. LA MIDA DELS ARXIUS ADJUNTS

El límit en les dimensions dels adjunts en un e-mail també és una qüestió interessant. Tècnicament no hi ha res que impedeixi intercanviar gigabytes de dades per mitjà d’un e-mail, però el servei no es va pensar per a aquest propòsit i els proveïdors de correu opten per establir un límit en la mida dels coreus electrònics que envien o accepten. En aquesta línia, la mida màxima més estesa és d’entre 20 i 25 megabytes.   6. UNA CONTRASENYA SEGURA

L’empresa eEvidence remarca la importància de comptar amb una bona contrasenya. En els comptes d’e-mail queden guardats sovint dades i referències importants del dia a dia, de manera que per evitar un robatori de dades o fins i tot una usurpació d’identitat és imprescindible fer servir una clau que ofereixi garanties. Per això, la contrasenya hauria de tenir un mínim de 10 caràcters, que incloguin lletres majúscules, minúscules, números i algun caràcter especial.

7. FER CÒPIES DE SEGURETAT

La companyia catalana indica també el valor probatori que té un correu electrònic. L’e-mail, per si mateix, no té valor probatori quan una de les parts qüestiona haver-lo rebut. De fet, perquè un correu electrònic tingui força probatòria és necessari poder acreditar tres fets fonamentals: el receptor, el contingut i el moment de l’entrega. És aquí on entra en joc la importància que sigui un tercer qui certifiqui aquest enviament.

8. EL MALEÏT ‘SPAM’

Sempre que el proveïdor de correu realitzi la seva activitat de forma professional, respectant les bones pràctiques en l’enviament de e-mails, i amb direcciones IP desde las que entrega amb una alta reputació, no hauria de trobar-se cap problema, i el correu no hauria de ser considerat 'spam'. 

9. COM ESCRIURE UN CORREU PER A MOLTS DESTINATARIS

Notícies relacionades

Un altre element a destacar és la còpia oculta i com fer-ne un bon ús. A l’hora d’enviar un mateix missatge a molts contactes, es recomana utilitzar l’enviament en còpia oculta (CCO) sempre que sigui possible. Amb això s’evita que les possibles respostes arribin a tots els destinataris i, de passada, també ajuda a protegir la privacitat de les adreces dels destinataris.

  10. REVISAR L’ORTOGRAFIA

L’última recomanació és important, a la vegada que evident: llegir el correu un parell de vegades abans d’enviar-lo. És sorprenent la quantitat d’e-mails que s’envien amb errors no només gramaticals o ortogràfics, sinó sense paraules que deixen sense sentit missatges sencers. Per evitar haver de reenviar un missatge o penedir-se’n, sempre es recomana fer almenys una revisió abans de prémer el botó enviar. H

Temes:

Internet