EL SUCRE DE LA LLET

¿És més sana la llet sense lactosa?

Entre un 20 i un 40% d'espanyols tenen algun grau d'intolerància a la lactosa

16149364 59

16149364 59

2
Es llegeix en minuts
Vega S. Sánchez
Vega S. Sánchez

Periodista

Especialista en animals, plantes i curiositats

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«La llet no se’m posa bé». Qui diu això considera que és al·lèrgic o intolerant a la lactosa però, ¿ho és realment? La lactosa és un sucre format per dues parts (glucosa i galactosa) que constitueix el principal carbohidrat que conté la llet, i és un 5% de la seva composició total. I la intolerància a aquest sucre és la incapacitat de pair, sense molèsties, quantitats normals de lactosa.

Aquesta intolerància ve donada per la quantitat de lactasa –un enzim produït per l’organisme humà– que té una persona, i que fa digerible aquest sucre. Hi ha persones que no produeixen prou lactasa, o no en tenen. El que acostuma a passar aleshores és que la lactosa només és païda (i per tant assimilada) en part, no totalment, cosa fet que ocasiona diferents molèsties, com flatulència, inflor, còlics i en individus amb molt baixa tolerància o que han ingerit grans quantitats de lactosa pot provocar fins i tot diarrea.

Aquesta és la raó que al voltant del món hi hagi molts consumidors que no tolerin bé la llet: que posseeixen un dèficit de lactasa. Els percentatges estimats de població afectada per la intolerància a la lactosa a Espanya és del 20%-40%, segons dades de la Federació Nacional d’Indústries Làcties (Fenil), que agrupa 80 empreses i representa el 95% de la producció nacional de llet.

L’habilitat per pair la llet no és universal; de fet, més de tres quartes parts dels adults del planeta no produeixen l’enzim lactasa, que permet assimilar el principal sucre lacti.

GRÀCIES AL SOL / ¿A què és degut això? Es creu que al sol, principal font natural de vitamina D, necessària per absorbir calci. Els països nòrdics, al no tenir tantes hores de sol, compensen aquesta carència de calci amb lactis. La intolerància  també té un component genètic, perquè, quan la llet va ser introduïda en la dieta humana –al Neolític– i l’home va començar a consumir llet també d’adult, la mutació en el gen que codifica la lactasa es va fer més adaptable, així que amb el temps va començar a haver-hi més gent que podia consumir llet tota la seva vida. 

    La llet sense lactosa no s’obté extraient la lactosa de la llet, sinó que s’aprofita l’ensenyament biològic del cos humà, afegint lactasa a la llet per deslactositzar-la, i que es descompongui en les molècules que formen la llet. És a dir, reproduir el que passa en el sistema digestiu humà per evitar els problemes d’algunes persones per pair la lactosa. Així, el percentatge de lactosa es redueix i canvia segons la marca.

Notícies relacionades

¿SENSE LACTOSA, SEGUR? / Cal destacar que hi ha productes baixos en lactosa que no són completament sense lactosa. Iogurts i formatges –sobretot, els més curats– tenen menys concentració de lactosa.

Per tant, i malgrat que la llet sense lactosa és un producte destinat exclusivament a intolerants a la lactosa, en molts casos es publicita per al públic general, donant a entendre que és beneficiosa per a tothom quan no és del tot cert: una persona que no té cap mena d’intolerància a la lactosa no obtindrà cap benefici consumint productes aptes per a intolerants.