AUTOENTREVISTA SOBRE RODES

Òscar Camps es confessa a bord d'un 600

"Abans era un mal pare, ara sóc un pare pèssim, però els meus fills m'aguanten", diu l'activista salvavides al Mediterrani

Òscar Camps ha deixat la seva feina per dedicar-se plenament al seu projecte més absorbent i vital: Proactiva Open Arms. / periodico

1
Es llegeix en minuts
Iosu de la Torre
Iosu de la Torre

Coordinador de Podcast.

ver +

"Abans era un mal pare, ara sóc un pèssim pare, però els meus fills m'aguanten", aquesta és la confessió arrencada a Òscar Camps com a copilot d''Autoentrevistas', l'espai internauta que revisa el gènere periodístic amb el periodista Jorge Todlí al volant d'un Seat 600 D. El fundador de l'oenagé Proactiva Open Arms repassa la seva biografia llançada a la platja de la fama pels centenars de vides que ha salvat al Mediterrani.

Sens dubte és l'autoentrevista menys alegre de les realitzades fins ara. La crua realitat relatada només canvia de tensió amb el record de la que es va fer al Gran Wyoming, en què precisament el presentador d''El intermedio' (La Sexta) va treure importància al valor que molts li atribueixen davant de la tasca desenvolupada per Camps, salvavides de Badalona que ho va donar tot al rescat dels sirians que arribaven a l'illa de Lesbos l'estiu del 2015.

Camps explica que recorda que la primera vegada que va plorar davant el televisor va ser, quan devia tenir uns 7 anys, amb les imatges del terratrèmol de Nicaragua. El de Proactiva ha treballat a la Creu Roja, amb el Front Polisario, sempre en ajuda dels desafavorits.

METÀFORA DE L''ASTRAL'

Celebra ser entrevistat en un Seat 600 que encara circula, 50 anys després de sortir de la Zona Franca de Barcelona. El 600 és una metàfora sobre rodes del iot 'Astral' que utilitzen per rescatar nàufrags. La gesta queda per a la posteritat amb el documental de 'Salvados' i Jordi Évole. ¿El seu pitjor dia a Lesbos? "El dia que vam haver de traslladar 29 cadàvers".

Notícies relacionades

Camps explica que la gent de l'oenagé necessita almenys tres setmanes per desfer-se del xoc viscut en les missions. I que no entén la inoperància d'Europa davant l'onada de refugiats i que quan torna a casa i sent les notícies se sorprèn davant la preocupació que mostren els polítics amb les crisis institucionals o els seguidors d'un equip de futbol per no sé quina derrota.

Òscar Camps té tres fills de 26, 12 i 4 anys que l'aguanten per tot el que està fent per salvar les vides d'altres persones que, n'és conscient, tenen un futur incert.