L'Espanyol i l'Athletic firmen taules a Cornellà

L’Espanyol va tancar una intensa setmana amb un just empat davant l’Athletic (1-1) que permet als periquitos encadenar tres jornades sense perdre (7 punts de 9) després de les victòries davant l’Atlètic i el Màlaga. La remuntada de la Copa no va poder completar-se amb una altra victòria a la Lliga. Va faltar clarividència davant un bon rival que tampoc va poder fer excessiu mal a un bloc ben ordenat. 

    

L’Espanyol va lluitar fins a l’últim segon, quan Darder va enviar a dalt l’última ocasió després d’una internada de Gerard. Just abans, Laporte va disparar també alt una falta perillosíssima en el temps afegit. El desgast de la Copa es va notar i el repartiment de punts pot donar-se per bo abans de rebre dimecres el Barça a Cornellà en l’anada dels quarts de final del torneig del KO.

XIULETS I APLAUDIMENTS PER A QUIQUE

El primer punt calent era la rebuda de l’afició a Quique després del seu coqueteig amb l’Stoke City. El tècnic va assegurar la vigília que no hi havia motius per a res, que es tractava de situacions normals en el futbol i que s’havia oblidat del tema veient una pel·lícula de Woody Allen amb la nòvia. No va convèncer gaire al públic periquito aquesta explicació. 

    

Quan va sonar el nom del tècnic per megafonia hi va haver una divisió d’opinions amb predomini de l’esbroncada. Molts xiulets i alguns aplaudiments per a un entrenador que finalment va decidir quedar-se al club periquito, on té contracte fins al 2019. La negociació amb l’Stoke va existir, però l’elevada fitxa de Quique i la clàusula de sortida de quatre milions d’euros va evitar qualsevol tipus d’acord amb el madrileny, que ja va tenir una experiència a la Premier amb el Watford. 

    

Quique Sánchez Flores, a l'entrar a l'estadi de Cornellà / ALEJANDRO GARCÍA (EFE)

Poc es va parlar durant la setmana del partit contra l’Athletic. Entre la remuntada copera davant el Llevant a València, el pròxim duel amb el Barça i els rumors per la possible marxa de Quique, ningú es va aturar gaire en el conjunt basc. Més de 20.000 espectadors van assistir al xoc, que, almenys, va ser en un horari atractiu, tot un detall en una primera volta en què han predominat els partits en dilluns i divendres. 

    

Quique va haver de sobreposar-se a quatre baixes molt importants, dues a la part defensiva (els sancionats Javi Fuego i David López, els dos millors pivots defensius de l’equip) i dos a dalt (Sergio García i Piatti, que arrosseguen molèsties). El tècnic ho va resoldre amb una disposició lògica, mantenint el 4-3-2-1 piramidal dels últims duels. Duarte i Hermoso van compartir l’eix de la defensa, mentre que Víctor Sánchez va ocupar la posició de migcentre, secundat per Darder i Granero. En l’atac, Leo Baptistao va actuar pel centre, amb Jurado i Gerard Moreno molt dinàmics per darrere. 

LA JOIA DE SEMPRE

La igualtat va marcar el començament del pols, amb Baptistao com a jugador més vertical. El brasiler va provar el tret un parell de vegades (m. 14 i 25) abans que Gerard Moreno aparegués per avançar els periquitos després d’un error de Mikel Rico (m. 28). El davanter és una joia d’un gran valor a l’Espanyol. El seu compromís amb el club, a més, està més que demostrat. És vital.

    

Óscar Duarte va tenir a l’abast el segon en un córner (m. 32), però el central es va fer un embolic i es va passar del 2-0 a l’1-1 amb un excel·lent cop de cap de Williams (m. 35). Amb les taules es va arribar al descans, però l’Espanyol va tornar animat a la represa. Gerard, el de sempre, va acariciar el segon en dues accions, però Herrerín va desbaratar la primera (m. 51) i el xut del punta va anar fora a la segona (m. 53). 

Notícies relacionades

La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024

La consagració de Lunin

    

Quique va moure la banqueta amb l’entrada de Dídac i Marc Navarro, fet que va comportar alguns retocs. Aarón, per exemple, va avançar la seva posició i Granero es va ubicar a la dreta. Aduriz se’n va anar als vestidors sense cap protagonisme, però l’Espanyol no va tenir forces per fer res més.