Elgoibar, la forja del cros

Un poble guipuscoà de 12.000 habitants, situat a la conca del Deva, posseeix des del 1943 un patrimoni immaterial i exclusiu anomenat Juan Muguerza Nazioarteko Krosa. Un supervivent d’una especialitat, el cros –o camp a través–, gairebé sepultada sota l’inexorable avanç de l’asfalt. Sobre aquesta terra, més aviat un fangar, va triomfar ahir l’atleta etíop Salemon Barega, mentre la campiona olímpica de 3.000, Ruth Jebet, una kenyana que va adoptar la nacionalitat de Bahrain, es va imposar entre les noies.

  

Al Muguerza, també conegut com a Cros d’Elgoibar, l’avalen 75 anys de prestigi. L’ànima del cros se sosté en la figura de Juan Muguerza, un korrikolari nascut a Elgoibar el 1900, guanyador de la primera Behobia-San Sebastián el 1919, olímpic a Anvers l’any següent i víctima d’un bombardeig sobre Mungía el 1937, durant la Guerra Civil espanyola.

    

Els habitants d’aquest nucli industrial, reconegut per la fabricació de màquines i eines, cuiden amb cura un esdeveniment esportiu premiat i distingit localment i internacionalment. Les grans figures del cros mundial (Paul Tergat, Kenenisa Bekele, Derartu Tulu, Florence Kiplagat…) i llegendaris com els espanyols Mariano Haro, Carmen Valero o Belén Azpeitia, han passat alguna vegada per Elgoibar per intentar posar-se la txapela que distingeix els guanyadors del Muguerza. 

La llegenda de Wolde

El Club Deportivo Elgoibar primer, la Societat Atlètica Egotoki després, i el Mintxeta Atletismo Taldea a partir del Siglo XXI han aconseguit mantenir viva la tradició.

    

Mamo Wolde va ser el primer africà a guanyar, en el peculiar circuit de Lerún en què s’havia de travessar una foneria. Wolde el 1963 va impressionar per la seva exhibició de facultats, també el primer estranger a guanyar el Muguerza, repetint el seu èxit en tres ocasions més: 1964, 1967 i 1968, l’any en què va guanyar la medalla d’or olímpica a la marató de Mèxic-68.

    

Diu la llegenda que l’atleta abissini es menjava per esmorzar un pollastre rostit abans de volar baix al circuit de Lerún. Va ser tan gran l’empremta que va deixar la seva presència que el premi que s’atorga per als vencedors en la categoria júnior porta el seu nom. Als 60, els premis es donaven en espècies per acontentar els puristes de l’amateurisme: una nevera, un televisor o una escopeta de caça fabricada a Elgoibar. Els txapeldún –aquell dia– firmaven al llibre dels campions del cros. A partir del segle XXI, també les guanyadores.

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

    

Els habitants d’Elgoibar adoren l’essència del cros: dones i homes que semblen forjats en ferro, desafiant-se a camp obert. El Muguerza i el seu circuit en són la prova. Perquè la tradició no defalleixi, els ferrers i forjadors del segle XXI segueixen pujant al camp i a l’estadi de Mintxeta amb el bocata de xistorra i el vi el segon diumenge de gener. Paguen religiosament els sis euros que costa l’entrada, per ajudar el cros a seguir fidel als seus valors. No importa si plou i el fang tapa el dorsal, com ahir. A Elgoibar se saben el nom de cada corredor i el que costa afinar la màquina de córrer per emportar-se la txapela al seu país. Ahir va estar sobre el cap del jove Barega.