Teona Gazdeliani, una campiona del món a Santa Coloma

En cinc mesos Rússia es convertirà en l’epicentre del futbol. Allà se celebrarà el Mundial, l’única gran cita que falta en el majestuós historial de Leo Messi. El gegantí país va acollir fa tres setmanes un altre esdeveniment més modest, però també espectacular. A Iekaterinburg, la seu més oriental on també rodarà la pilota, es van reunir les estrelles mundials de karate kyokushinkai. Allà es va coronar Teona Gazdeliani, una jove georgiana nacionalitzada espanyola que va conquistar la medalla d’or en la categoria de menys de 50 quilos. Un exitàs.

Infància entre viatges

La història de Teona quadra a la perfecció amb l’esperit de superació, exigència i sacrifici que representen les arts marcials, tan injustament oblidades a Espanya. Nascuda a Svaneti, al nord de Geòrgia, «el País Basc d’Espanya», com li agrada definir-lo, va tenir una infància moguda, marcada pels continus viatges i canvis de residència. Va estar fins als 3 anys al seu poble, va marxar després a la capital Tbilisi, va viure una temporada a la veïna Rússia i va tornar als seus orígens abans de posar rumb a Espanya amb només 10 anyets. 

Acompanyada de la seva mare i la seva germana, va arribar a Santa Coloma de Gramenet, on el seu pare ja feia dos anys que treballava. Va deixar els balls tradicionals del seu país, aquelles danses que amb tant afecte recorda, i va començar una nova aventura. 

«Era una nena molt inquieta, els meus pares volien que em desfogués d’alguna manera, van preguntar i ens van recomanar el gimnàs Satori. Així va començar el meu camí», recorda Teo. El consell no va poder ser millor. El centre colomenc és una referència del karate kyokushin o kyokushinkai, un estil en què es competeix només amb les mans, sense armes ni proteccions corporals. Fundat el 1964 pel mestre Masutatsu Oyama, significa Escola de la veritat i compta amb 20 milions de practicants en 160 països. A Catalunya n’hi ha 50 clubs, amb prop de 5.000 fidels. 

Teona era de les més petites del Satori quan va tenir el seu primer contacte amb el karate. Allà va trobar el millor mestre possible, Jonathan Tineo, bicampió del món i set vegades monarca d'Europa. "Tinc records molt bonitos dels meus inicis, encara que també fue dur. No parlava ni una paraula de espanyol, però em van acollir de meravella. Vaig trobar en les arts marcials una segona família", cuenta la campiona, que està a punt de complir els 25 anys. 

Tineo, guia i referència

Teona era de les més petites del Satori quan va tenir el seu primer contacte amb el karate. Allà va trobar el millor mestre possible, Jonathan Tineo, bicampió del món i set vegades monarca d’Europa. «Tinc records molt bonics dels meus inicis, encara que també va ser dur. No parlava ni una paraula de castellà, però em van acollir molt bé. Vaig trobar en les arts marcials una segona família», explica la campiona, que està a punt de complir els 25 anys. 

 "El karate és la meva vida. Sense ell no soc res, no podria viure. És el meu dia a dia, el camí que he triat per a mi"

La lluitadora només té bones paraules per al seu guia. «Des del principi vaig estar molt bé amb el sensei. Em va fer sentir molt còmoda. Disfrutava amb tot el que veia i feia a les seves classes». Tineo és una referència indiscutible en el món del karate. Per exemple, organitza cada any un curs de tres dies a Caldes d’Estrac de notable èxit. L’estiu passat va reunir 160 alumnes de 17 països (Brasil, Xile, Canadà, Hongria, Anglaterra...).

El repte d'aprimar-se cinc quilos

l contacte amb la competició va confirmar el valor de Teona. Ja no hi va haver marxa enrere. «Aquest ambient em va enganxar per sempre». El seu palmarès ja té tres europeus (el primer aconseguit a Alemanya el 2013) i dos mundials. L’èxit de Iekaterinburg és la seva millor experiència. Va superar una polonesa en quarts, una lituana en semifinals i la japonesa Honami Ito en la final. «Va ser una passada en tots els sentits, un exemple d’organització i professionalitat».  El torneig va tenir una inversió d’un milió d’euros.

Al rememorar el seu triomf Teo s’atura en la preparació. Els seus anteriors èxits van ser en la categoria de menys de 55 quilos. En aquesta ocasió va haver d’aprimar-se’n cinc per participar en menys de 50. «Va ser duríssim. No menjava tant com necessitava el meu cos i als entrenaments a vegades no podia donar el 100%. Això m’angoixava però va valdre la pena. Quan vaig arribar al campionat i vaig superar el control de pes em vaig alliberar i em vaig dedicar només a lluitar i disfrutar». 

Tres hores diàries

Notícies relacionades

La paret més alta d'Alberto Ginés: com el primer or olímpic d'escalada busca un lloc a París 2024

La consagració de Lunin

El principal problema del karate a Espanya és la falta de suports econòmics. Mentre que a Rússia, per exemple, una estrella pot viure perfectament d’aquest esport, aquí és impossible. Els lluitadors s’han de costejar els viatges, nutricionistes, massatges... «Allà el karate és com aquí el futbol. Ens mereixem una miqueta d’atenció. És un esport amb molt sacrifici», remarca Teona, que s’entrena una mitjana de tres hores diàries en època de competició. Només descansa un dia per setmana. Els dissabtes i diumenges no perdonen.

La campiona col·lecciona fans a Rússia i torna «de tant en tant» a Geòrgia, però és feliç a Santa Coloma. Allà va conèixer el que més li agrada, l’esport que l’ha portat al dalt de tot. És feliç al tatami. «El karate és la meva vida. Sense ell no soc res, no podria viure. És el meu dia a dia, el camí que he triat per a mi». Les seves reflexions estan carregades de sentiment i emoció. «Gràcies al karate he viscut experiències meravelloses. Cada dia aprenc més i més. M’aporta disciplina, paciència, saber que t’has de sacrificar per aconseguir les coses. El karate és la meva segona casa», assegura Teona.