L'Espanyol es fa l'harakiri a Las Palmas

L’Espanyol va impartir ahir una classe de com llançar un partit guanyat. L’equip periquito guanyava 0-2 al minut 80 després d’una tasca notable, amb encert inclòs de Quique Sánchez Flores en l’alineació inicial, però van tornar els nervis i la por.

El tècnic va voler aguantar el resultat, el bloc es va relaxar i el Las Palmas va estar a punt de remuntar en una volcànica reacció que va ser avortada en l’últim instant per la providencial aturada de Pau en el penal llançat per Jonathan Viera (2-2). Al final un punt que sembla poca cosa, però que s’hauria pogut quedar en no res. No va faltar gaire per al desastre absolut. 

Setmana complicada

Costa entendre la mutació de l’Espanyol en un quart d’hora tràgic que hauria pogut tenir conseqüències més greus, sobretot tenint en compte la setmana que s’acosta, amb la junta d’accionistes d’avui a Cornellà i el complicadíssim matx de divendres a casa contra l’Atlètic. El conjunt català es va fer l’harakiri de mala manera. 

L’Espanyol buscava la primera victòria fora de casa en nou partits i la va tenir a tocar, bàsicament perquè va fer les coses molt bé la major part del matx. El pitjor visitant de la Lliga va ser superior al pitjor local fins a la debacle dels últims minuts, quan ja no eren al camp Baptistao i Sergio García, dos dels protagonistes del trident que va sembrar el pànic a Gran Canària.

El tercer, Gerard Moreno, va aprofitar les seves assistències per acostar l’equip a un triomf que no s’havia d’haver escapat. Però el conformisme, una paraula que no li agrada que li atribueixin a Quique, va tornar a aparèixer amb uns canvis conservadors.

Canvi de sistema

El tècnic va avisar que el pla A, el de mantenir els costums de l’any passat, ja estava tocat. Havia arribat l’hora de sacsejar l’alineació i Quique va estar encertat en els canvis. Va encertar en tot. Va fer un plantejament inicial lògic i equilibrat, amb Piatti i Jurado com a damnificats.

Va apostar per Óscar Duarte a l’eix de la defensa en un moviment que va portar David López al pivot, recolzat per Darder i Granero com a interiors. Una disposició coherent coronada amb Gerard i Sergio García com a mitjapuntes per darrere de Baptistao. El 4-3-2-1 piramidal va provar la mar de bé a l’equip, que es va aprofitar del nerviosisme del quadro canari.

El talent del Bon Pastor

Els periquitos sabien que al mínim cop hi hauria bronca per als grocs. I així va ser. Una passada interior de Víctor Sánchez va acabar a les botes de Baptistao, que va cedir a Gerard Moreno per firmar el 0-1 (m. 19). El pitxitxi periquito també va segellar el segon a cinc minuts del descans després d’una genialitat de Sergio García (m. 40).

L’astre del Bon Pastor va convertir una pilota solta a l’àrea en una assistència perfecta després d’un control amb què va demostrar el talent que mai perdrà. Encara hauria pogut ser pitjor per al Las Palmas, ja que Gerard va fallar una clara ocasió amb un xut desviat. 

La victòria semblava encarrilada contra un rival esquerdat pendent de l’arribada de Paco Jémez, un tècnic que també va estar en l’òrbita de l’Espanyol abans d’anar-se’n a Mèxic. La idea del segon temps era controlar el joc i esperar algun contraatac per ampliar el triomf. Així va estar a punt d’arribar el tercer gol, però Baptistao es va encallar en la seva última intervenció.

Revolució canària

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Quedava mitja hora per al final i el primer avís seriós va arribar en un gol anul·lat per fora de joc de Calleri (m. 68). El punta estava lleugerament avançat. Marc Roca i Jurado van entrar per reforçar el migcamp i l’equip va començar a ressentir-se’n. Remy va escurçar distàncies (m. 80) i va activar els canaris, que van iniciar una revolució. 

L’Espanyol va decaure a mesura que el Las Palmas va apujar la intensitat. La tragèdia va començar a ensumar-se amb un equip desconnectat que va encaixar el 2-2 en un cop de cap de Calleri (m. 88). Els periquitos ja eren un cadàver. Remy va topar amb el travesser en una jugada en què s’hauria pogut xiular penal d’Aarón (m. 88) i Viera va perdonar la vida al fallar un penal que hauria sigut catastròfic si hagués acabat en gol. Pau ho va evitar.