El City de Guardiola es corona a casa de Mourinho (1-2)

3

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

10 de de desembre del 2017. Actualitzada 11 de de desembre del 2017 a les 17:13

0 Comentaris

No hi ha victòria amb més honors que la que s’aconsegueix a Old Trafford. Sota la neu, a un grau sota zero, el Manchester City de Pep Guardiola va congelar la classificació i es va situar a 11 punts del seu màxim perseguidor. La victòria número 14 consecutiva a la Premier. Passen els rivals i el City els obliga, al Manchester United també, a ballar al pas que dicten Silva i De Bruyne. Que tots dos gols citizen arribessin a pilota parada va ser anecdòtic. En el diumenge més fred de l’any, quan milers de britànics es van refugiar a casa seva agraint l’estrena de la segona temporada de The Crown, la història de la reina Isabel II, el City es va apoderar de la seva pròpia corona. Mitja Premier ja és seva.

L’optimisme local es notava en ràfegues de pocs segons. Encara que alineés quatre atacants, el plantejament de José Mourinho va consistir a cedir tot el protagonisme i regalar qualsevol jugada que requerís una mínima elaboració. Una darrere l’altra, el United perdia pilotes a consciència. I quan les recuperava, en aquells breus instants d’alegria al contraatac, l’estadi s’encenia. El portuguès s’havia queixat abans del matx de la facilitat que tenen els jugadors del City per caure a terra. Va caure Gabriel Jesús dins de l’àrea, però no hi havia penal. Mou es va girar cap a la seva banqueta recordant aquella frase i reclamant targeta groga per simulació. No la va veure, però sí Ander Herrera en el segon temps pel mateix motiu. «Penal clar», es va queixar després el seu entrenador.

Error defensiu 

Una de les cançons predilectes dels red devils és Twenty times, Man United. Vint vegades han guanyat la Premier. Els 3.000 aficionats del City ubicats en un dels córners de l’estadi van escollir aquesta melodia per descriure la realitat del partit. Van canviar la lletra per park the bus, Man United. No sortien del seu camp. El City s’hauria pogut  avançar abans, però no va ser fins al minut 42 quan David Silva va trobar la porteria contrària. En un córner, la defensa red devil es va adormir i el canari va rematar còmodament a pocs centímetres de De Gea. Un avantatge que tot just va durar cinc minuts. Poc abans del descans, el preferit de casa, Marcus Rashford, va aprofitar un malentès en la defensa rival per colar-se a l’àrea i definir creuat. El gol més celebrat de la temporada a Old Trafford.

Guardiola va haver d’improvisar quan Vincent Kompany es va quedar a la caseta al descans. Va utilitzar Fernandinho de central i minuts després va donar entrada a Mangala. Llavors el City ja tornava a guanyar. El segon gol va tornar a arribar en una falta lateral. Lukaku va fallar en el rebuig i la pilota va quedar franca per a Otamendi, inesperat golejador, potser el millor central de la temporada a Anglaterra. 

Frustració local 

Històrica Final Four catalana

Vine a escalar i queda't a dormir

La història del tram final va ser la de la frustració local, incapaços de canviar el ritme i imposar el seu atac. El públic va començar a anar-se’n cinc minuts abans de la conclusió. El City va traçar contraatacs per sentenciar amb el tercer. En va tenir una de clara el United. Doble. De Lukaku i Mata, negats per un majestuós Ederson.

Mourinho va explicar la seva derrota referint-se a la jugada clau del penal no assenyalat i a la sort visitant en jugades de rebot que van conduir als gols. Quatre minuts i adeu, sense autocrítica després de 90 minuts molt pobres. Una actuació imperdonable el dia clau de la temporada. El portuguès va reconèixer que el títol ja quedava lluny. El City vola. Inabastable. «¿Perills? Els meus equips no es relaxen mai», va avisar Guardiola. El City la reclamava des del primer dia i l’hi han posat al desembre. Avui dia no hi ha candidats per prendre’ls la corona.