LA BIOGRAFIA D'UN TIRÀ DEL DESCONTROL

'Ostentóreo' Gil y Gil

Iván Castelló repassa la història d'un personatge 'salvatge' com a president, alcalde i empresari

undefined41214968 portada del libro de ivan castello de la biografia de jesus 171208171042

undefined41214968 portada del libro de ivan castello de la biografia de jesus 171208171042

3
Es llegeix en minuts
Carlos F. Marcote

«El prestidigitador populista més gran de la democràcia». «Abans que Donald Trump va ser-hi ell». «Un aconseguidor nat que va passar per sobre de tot i de tothom». «Algú que va exercir la tirania del descontrol». Són algunes de les frases a què recorre el periodista Iván Castelló per reflectir la personalitat de l’estentori Jesús Gil y Gil (o ostentóreo en el seu propi vocabulari), president de l’Atlètic durant 16 anys probablement irrepetibles en la convulsió de la seva gestió i arquitecte del pelotazo marbellí des de l’alcaldia després d’haver sigut condemnat, empresonat i indultat per la tragèdia de Los Angeles de San Rafael el 1969, en què van morir 58 persones a l’enfonsar-se una ampliació sense permisos urbanístics d’un menjador en una convenció.

 Una vida de pel·lícula de terror, tragicòmica, amb aires mafiosos i ressons d’una forma d’actuar a la vegada paternalista i caciquil que Cas-telló, director digital d’Eurosport després de passar per Efe, AsEl País i Prisa Digital, i tertulià fundador de Fiebre Maldini, intenta reflectir en el seu llibre «Salvaje, la imperiosa historia de Jesús Gil y Gil» (Contraedicions).    

«Un personatge» que no deixa de ressuscitar, malgrat estar enterrat des del 2004, un any després d’haver deixat la presidència de l’Atlètic per motius de salut però tot lligat en mans del seu fill Miguel Ángel i Enrique Cerezo. Torna a la vida de tant en tant en l’imaginari d’aficionats i menys aficionats, que argumenten que ningú el va veure de cos present. Un altre personatge polèmic, Ángel María Villar, el president inhabilitat de la RFEF, va donar pàbul als rumors sobre un possible exili daurat al Carib o més enllà de Moby Gil o El Gordo, com els seus molts enemics es referien a ell. «¿Com està el teu pare?», li va preguntar el 26 de febrer del 2015 a Gil Marín. «Bé», va contestar el conseller delegat de l’Atlètic sense immutar-se. La surrealista conversa es pot veure a Youtube.

 Per tancar el lúgubre debat el llibre dona compte del testimoni del taxista jubilat Antolín Pereira, que va ingressar a la Clínica Cemtro el dia de la mort de Gil. «Jo anava a la llitera camí del quiròfan i, de sobte, en un replà, vaig veure Jesús Gil mort en una altra al costat meu. La meva es va parar i la d’ell sortia. Estava tapat amb un llençol, però no tota la cara. I em va sorprendre que el periodista José María García, amb qui se suposa que es portava fatal, estava al costat plorant», és el relat de Pereira.

Apropiació indeguda

Notícies relacionades

Així que el 2004 es van acabar les aventures de l’home més indultat d’Espanya: per Franco el 1972 i amb Govern socialista el 1994. «Va caure  quan va amenaçar els dos grans –PP i PSOE– i el seu bipartidisme conceptual amb l’expansió a Ceuta i Melilla del seu invent sociopolític anomenat G.I.L. En el futbol li va passar una cosa similar quan va posar en un compromís el Madrid i el Barça. Al Poder, amb la pe majúscula, se’l combat però no se’l guanya», sosté l’autor, que no deixa ressenya de l’habilitat fraudulenta de Gil per aconseguir la propietat de l’Atlètic en el procés de transformació en SAD. Onze anys després, el 2003, va ser condemnat per l’Audiència Nacional, juntament amb Enrique Cerezo, a dos anys de presó per un delicte d’apropiació indeguda, però el Tribunal Suprem els va absoldre el 2004, amb Gil ja mort, perquè havia prescrit.

«El meu error ha sigut tractar els futbolistes com persones», repetia. Julio Alberto, Losada, Donato, el Tren Valencia, Schuster, Torres, Kiko, Maguy, Setién, Vieri, entre altres, deuen tenir alguna cosa a dir al respecte. També Futre, «l’únic galàctic del gilisme», que li va fer guanyar les eleccions el 1987 i que, amb Gil ja desaparegut, va revelar al diari Récord la manipulació d’un partit a Sarrià davant l’Espanyol en l’última jornada de la Lliga 1990-91. L’Atleti no s’hi jugava res i el conjunt blanc-i-blau jugava per evitar la promoció. Ell s’hi va negar i no va estar ni entre els suplents. «Gil va entrar al vestidor i va dir a l’equip que no podia guanyar. Els meus companys no es van atrevir a criticar-lo. Ell era qui ens pagava i ens va amenaçar a tots amb acomiadar-los». Va guanyar l’Espanyol 3-1 i la promoció la va jugar el Saragossa.