Que venen els 'rojos' o com Franco va impedir a Espanya jugar a l'URSS

Referir-se el 1960 a la selecció espanyola de futbol com a la Roja hauria comportat pena de presó gairebé amb tota seguretat. Els rojos llavors eren uns altres, estenien els seus tentacles des de la Unió Soviètica i una dotzena i mitja d’ells havien de trepitjar la gespa del Bernabéu, on hauria de sonar el seu himne i onejar la seva bandera vermella amb la falç i el martell. Una cosa intolerable quan encara hi havia membres de la División Azul complint condemna per la seva col·laboració amb els nazis a la Segona Guerra Mundial.

selecció espanyola de futbol la Roja Unió Soviètica La raó per la qual la federació va fer cas omís el 1958 de la negativa d’Afers Exteriors d’autoritzar trobades esportives entre equips espanyols i soviètics i va inscriure  Espanya a la primera Copa d’Europa de Nacions és un misteri. Els federatius se la van jugar a evitar l’encreuament i van perdre. Espanya i la Unió Soviètica van quedar aparellades per sorteig a quarts de final el desembre del 1959, les autoritats no van encarar el problema durant cinc mesos i just el dia en què l’expedició espanyola havia de viatjar a Moscou, el 25 de maig, els jugadors van haver de tornar cap a casa des de la seu federativa davant la rotunda negativa de Franco a fer marxa enrere.

Últim intent

La decisió havia sigut presa cinc dies abans en un Consell de Ministres celebrat a Barcelona, on el generalísimo es trobava de visita oficial, però la referència oficial no va recollir res i la censura es va encarregar que no hi hagués filtracions. El delegat nacional d’Esports, José Antonio Elola, i el president de la RFEF, Alfonso Lafuente Chaos, van fer un últim intent al palau d’El Pardo, però no hi va haver res a fer. 

«Va ser motivat per la campanya a les ràdios roges anunciant la rebuda monstruosa que al Bernabéu es faria a l’equip de Moscou demostrant així la repulsa del poble espanyol cap a mi. Tot plegat unit a l’actitud de Khrusxov a l’exigir que es toqués l’himne comunista i s’hissés la bandera amb la falç i el martell, cosa que donaria lloc a incidents que explotarien els comunistes d’Espanya», els va dir el dictador, segons la versió del seu secretari particular, el seu cosí el general Franco Salgado-Araujo, àlies Pacón. Està recollit al llibre ¡Que vienen los rusos!, en què el periodista Ramón Ramos esmicola els fets.

«Havíem estat tot el matí a la federació i ens ensumàvem que alguna cosa no anava bé, tot i que vam arribar convençuts que hi viatjàvem. Dies abans havien autoritzat Helenio Herrera a viatjar a Moscou per espiar els russos en un amistós», relata Enrique Collar, extrem de l’Atlètic, 57 anys després. «Érem un verdader equip i teníem possibilitats reals. N’hi havia mitja dotzena del Barça, que donaven un toc especial, i després hi havia Di Stéfano, Peiró, Del Sol i Gento, tot i que Paco estava lesionat», recorda Collar, que entén que als joves els costi molt creure-s’ho: «Es van haver d’acatar les ordres perquè eren això, ordres.  Ens va quedar el dubte de si hauríem pogut ser els primers campions».

 

A les ordres de H H

Notícies relacionades

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

"L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"

El Madrid acabava de guanyar la seva cinquena Copa d’Europa, i el Barça la Lliga i Copa de Fires a les ordres d’Helenio Herrera, seleccionador també, que havia convocat Ramallets, Gracia, Segarra, Vergés, Gensana i Eulogio Martínez (Barcelona), Pachín, Marquitos, Gento, Del Sol, Herrera i Di Stéfano (Madrid), Rivilla, Collar i Peiró (Atlètic), Carmelo i Garay (Athletic), Vicente (Espanyol), i Pereda (Sevilla). Només tres d’ells –Suárez, Rivilla i Pereda– van guanyar l’Eurocopa del 64. Al Bernabéu i amb la falç i el martell ben explícits.

Set anys més tard les coses havien canviat lleugerament, tot i que encara no hi havia relacions diplomàtiques amb l’URSS, i ningú es va plantejar des del Govern una altra  prohibició. La selecció de Ladislao Kubala va poder jugar a l’estadi Lenin, actual Lujniki, va perdre 2-1 després d’empatar a Sevilla i no es va classificar per a l’Eurocopa del 1972. Des d’aleshores la selecció espanyola no ha trepitjat un estadi rus. Dimarts ho farà la Roja de Lopetegui a Sant Petersburg en el seu segon amistós de preparació per al Mundial de l’estiu vinent.