Anar al contingut

NOU PUNTS DE NOU

El Girona brilla i posa la directa

L'equip de Machín guanya el Llevant i segella la tercera victòria consecutiva

Jordi Danés

zentauroepp40825649 valencia 5 11 2017 deportes levante ud girona fc partido171105182641

Miguel Lorenzo

Girona es frega els ulls amb el seu equip. Capaç de derrotar el Madrid la setmana passada, capaç de resoldre amb molta més comoditat del que indica l’1-2 final la sortida al camp del Llevant. Des del partit a Riazor, els de Machín sembla que estiguin tocats per una vareta màgica. Són 9 punts de 9 possibles. Traduït a la classificació, ha sigut passar de fer equilibris a la corda fluixa a estar en una zona més que confortable. Més a prop dels llocs de la Lliga Europa que dels de descens. I això que el calendari ha sigut terrorífic: els blanc-i-vermells ja s’han enfrontat a equips com el Barça, el Madrid, l’Atlètic i el Sevilla.

La víctima ahir va ser el Llevant, que es va haver de multiplicar en defensa quan va ser dominat i va ser sorprès al contraatac quan va intentar agafar les regnes del partit. El Girona es va vestir d’equip gran a la primera part, de possessió altíssima i prou ocasions per plantar-se al descans amb un 0-2 com a mínim. D’ocasions, en van sobrar. I Raúl, el porter local, va ser el millor. Va treure una pilota de gol a Stuani en el minut 7 i un altre a Granell en el 38, que eren més de mig gol. Quan no va ser Raúl, va fallar per molt poc la punteria: una falta de Granell (m. 12), un xut de Portu (m. 41) i un cop de cap de Bernardo (m. 43). I tampoc hi va ajudar l’àrbitre, que va perdonar la segona groga a Chema (m. 14).

Nervis locals

No hi havia ningú més feliç que el Llevant amb el 0-0 del descans. Això sí, els locals es van veure obligats a arriscar una mica més a la segona part per evitar que el Ciutat de València els escridassés. Els de Muñiz van augmentar la pressió i el Girona va patir una mica més en defensa, però també va trobar uns espais preciosos i va agafar més d’una vegada la defensa blaugrana desprevinguda. A diferència del que va passar a la primera part, aquesta vegada la pilota va entrar. Borja García va sorprendre des de fora de l’àrea Raúl en un xut imparable que és candidat a ser un dels gols de la jornada (m. 58).

El Girona, per fi, va poder jugar amb el marcador a favor. I al Llevant, que encadenava cinc jornades sense guanyar, li van arribar les presses. Però no va trobar la clau. Ni el joc aeri, ni les accions per banda ni l’estratègia li van fer pessigolles a un Girona impermeable. Amb els locals acumulant ja molta gent al davant va arribar el 0-2 (m. 83). Va ser el sisè gol del curs de Stuani, que va aprofitar la passada de la mort de Pere Pons i va silenciar ja definitivament el Ciutat de València.

Sense temps de reacció

El Llevant va escurçar distàncies quan ja no hi havia res a fer. L’únic que va fer l’1-2 va ser espatllar una mica el que hauria hagut de ser una victòria més contundent del Girona, molt superior des del principi fins al final, com va reconèixer el seu tècnic, Pablo Machín: «L’equip ha demostrat maduresa. Després d’una gran victòria ens hem tornat a posar l’uniforme de treballar i a ser un equip humil però també valent. Hem fet un partit molt complet i hem minimitzat un gran rival». Machín va considerar que s’havien guanyat a pols la condició d’equip revelació de Primera: «Ho som. I no només són els resultats i la classificació, si no que estem fent un joc vistós i som ambiciosos». 

0 Comentaris
cargando