Gerard Moreno: "Ser periquito és un sentiment únic"

Ningú com ell representa el sentiment periquito a la plantilla de l’Espanyol. Es va criar al planter blanc-i-blau des de benjamins i va tornar al club del seu cor el 2015 després de destacar al Vila-real, l’equip que el va voler recuperar aquest estiu. Gerard Moreno (Santa Perpètua de Mogoda, 1992) s’hi va negar. El davanter és feliç a l’Espanyol. Casa seva.

–És la seva tercera temporada com a blanc-i-blau i ja suma quatre gols, els mateixos que Cristiano Ronaldo i Luis Suárez junts. ¿Té la sensació d’estar en el millor any? Em veig molt bé, amb molta confiança. Noto el suport total del cos tècnic i això fa que jugui amb més llibertat. Aquesta circumstància és bàsica en el meu joc. Crec que vaig pel bon camí per seguir aprenent i millorant. La clau és el treball constant i creure en les teves possibilitats, apujar el llistó cada any. Ara estic en la meva tercera campanya aquí i tinc la mateixa il·lusió del primer dia. I així seguiré per la gent. L’afició periquita em tracta amb molt afecte, sempre t’ho demostra i això t’omple. M’encanta respondre a aquest afecte al camp. 

–El Vila-real va intentar recuperar-lo aquest estiu. ¿Ho va passar malament en uns moments d’incertesa? Van ser dies en què vaig estar intranquil. En parlava molta gent. Tothom volia saber què passava. Els amics em preguntaven, els periodistes insistien... Van ser dies complicats. Jo sempre vaig dir que aquí estic molt content. L’Espanyol és casa meva, m’han tractat des de petit de meravella, no tenia ni un sol motiu per plantejar-me marxar. És veritat que hi va haver contactes, però el club em va deixar clara la seva confiança i la seva voluntat. Per això segueixo aquí i molt feliç.

–¿Es va veure fora en algun moment? Al final el jugador s’hi exposa cada any. Marxar sempre és una possibilitat, però jo ho tenia molt clar. Volia saber què opinava el club sobre mi. Va arribar un moment en què vam parlar amb totes les parts i vaig veure que el cos tècnic, els companys i la gent del club estava al 100% amb mi. Per això no vaig tenir dubtes. Vaig pensar ‘si ets feliç en un lloc, ¿per què has de canviar?’ I si a sobre aquest lloc és casa teva, molt millor. 

–¿Què significa per a vostè el club? Ser periquito és un sentiment únic. Som humils i patidors. M’encanta quan veig nens pel carrer amb la samarreta de l’Espanyol, animant des de molt petitets el seu equip. És molt bonic. Per a mi és un orgull representar el meu club perquè he sigut periquito des de petit. És un sentiment únic difícil d’explicar que es porta amb molt d’orgull.

–Pels seus inicis al planter i la seva clara rellevància en l’equip de Quique se’l pot considerar el principal símbol periquito de l’actualitat. ¿Es veu com el nou Raúl Tamudo? No m’agrada gaire que se’m compari amb Tamudo. Raúl ha sigut i és una llegenda per a l’espanyolisme. És el màxim golejador de la història del club. Parlem de paraules majors. A més tenim la sort de tenir-lo entre nosaltres i que ens pugui ajudar. A mi com a davanter em dona consells, parlem constantment. És una persona molt humana que t’aconsella. Encara està al màxim, li agrada estar amb la pilota. La qualitat i les ganes de jugar no es perden mai. A vegades, fins i tot, participa en els partits quan falta algun jugador o en exercicis divertits amb la pilota. Tenim la sort de tenir a prop Tamudo i poder-lo disfrutar.

–¿Com és la seva relació amb Quique Sánchez Flores? ¿Quines qualitats destacaria del tècnic madrileny? La relació és molt bona. N’he après molt, tant en aspectes ofensius com defensius. És un tècnic amb les idees i els principis molt clars. Estic molt content amb Quique. Des del primer dia m’ha transmès molta confiança. És una persona que parla molt amb el jugador, que exposa clarament el que prepara i el que espera de tu. A més, considero que ha canviat la mentalitat a l’Espanyol. Va arribar al club després d’un any complicat ple d’alts i baixos. Amb ell vam començar a mirar cap endavant, a creure en nosaltres i mirar cap amunt. Té mèrit i espero que puguem fer moltes coses junts. 

–¿En l’escala d’entrenadors de la seva carrera el situaria al lloc més alt? En aquesta temporada i escaig amb Quique he après una barbaritat. Em quedaria amb ell i amb Marcelino, que va ser el tècnic amb qui vaig debutar a Primera. Hi mantinc una bona relació. No em sorprèn gens la tasca que està fent amb el València. Té les idees claríssimes i sap perfectament què fa. 

–¿Espera la trucada de Julen Lopetegi per a la selecció espanyola? És un tema en què intento no pensar gaire. Hi ha grans davanters a Espanya, però jo intento treballar per poder-me colar en aquest grup. Jugar a la selecció espanyola és el somni de tot futbolista. El meu també. Estic centrat a seguir creixent amb l’Espanyol. Si segueixo millorant i aportant-hi coses positives algun dia arribarà aquesta trucada. 

–Han passat 10 jornades de Lliga i l’equip ja és a la 10a plaça després d’un inici complicat. Quique ha assegurat que van pel bon camí. ¿Com ha viscut el vestidor aquest primer tram de curs? Crec que les sensacions seguien sent bones quan estàvem una mica més avall. Potser ens faltava el resultat, però vam fer partits convincents. Vam donar la cara al camp del Vila-real, anàvem guanyant la Reial a Anoeta abans d’empatar, contra el Llevant vam merèixer més... L’equip segueix millorant i creixent. Anirem cap amunt, hem d’arribar a un nivell màxim per instal·lar-nos a la zona alta.  

–¿Va entendre els nervis de part de l’afició pels fluixos resultats? Quan passen les jornades i no aconsegueixes guanyar pots entendre el nerviosisme, però, sincerament, això no va existir mai al vestidor. A l’afició tampoc l’he vist inquieta. Al club no hi va haver preocupació, es veia el treball per aconseguir un bloc més sòlid, més fort. S’ha de tenir en compte que el calendari ens va exigir molt des del principi de temporda. Visitar en 10 partits el Bernabéu, el Camp Nou, Vila-real, Anoeta i el Sánchez Pizjuán no és gens fàcil. Ara hem passat aquest tram, amb sortides molt dures, l’equip ha fet un passet endavant en camps complicats i hem de continuar així. Això no significa que ho tindrem més fàcil en els següents partits. Si no oferim la millor versió no serà fàcil sumar. Estem en una Lliga molt competitiva i igualada.

–¿Què els transmet Chen Yansheng en les seves visites a Barcelona? Míster Chen ve de tant en tant a veure’ns. És una persona que notes que està al dia de l’equip, que veu els partits i coneix perfectament la situació de la plantilla. Aquest aspecte ens dona confiança. Veiem que el president encara que estigui fora està involucrat. El seu grup de treball està format per bones persones, gent humil. Sempre que ve organitzem algun dinar per estar amb ell i intercanviar sensacions. 

–El projecte del president xinès sembla constant i ambiciós. ¿Quin Espanyol entreveu en el futur? Jo veig un club sòlid, que té ganes de créixer, de millorar, de superar-se. I això a mi és el que m’encanta. Tant de bo en el futur puguem disfrutar i estar més amunt, on històricament ens mereixem. Espero que en les pròximes temporades puguem fer aquest salt que ens porti a Europa i puguem consolidar-nos-hi durant molts anys. 

–¿Com és un dia convencional en la vida de Gerard Moreno? Bastant normalet. Molt simple. Al matí entrenament i a la tarda temps amb la família. Aprofito per estar amb la meva dona, Nuria, i la meva filla, Melissa. Després depèn del que sorgeixi en el moment. A vegades anem a fer una volta per la nostra zona de Sant Cugat, de compres, a visitar els nostres pares...

–¿Es considera molt futboler? ¿Segueix amb atenció altres lligues? Des de petit segueixo molt el futbol, sobretot el del nostre país, tant de Primera com de Segona. La Premier també m’agrada, així com la Bundesliga i el calcio. No veig tants partits com d’Espanya, però vaig seguint els campionats.

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

–¿Practica o veu altres esports? Sí, m’agrada molt el pàdel, el tennis, la NBA... Tot tipus d’esport. A pàdel, per exemple, quan hi ha setmana d’aturada organitzem algun partidet amb David López, Víctor Sánchez, Pau... És un esport que es porta bastant al vestidor. 

–¿Com veu el debat polític generat al voltant de la independència? No m’agrada barrejar esport amb política. En aquest sentit estic en la mateixa ona que el club. Nosaltres ens dediquem al futbol i no hem d’entrar en això. Però és evident que és una cosa que no és del gust del ciutadà, no només català sinó també espanyol. Encara que no vulguis posar-t’hi tot t’arriba. És una situació que no agrada a ningú. Hi ha molta diversitat d’opinions i hi ha enfrontaments. Jo prefereixo desmarcar-me del debat i centrar-me en el que m’agrada més, en el futbol. La política per als polítics.