L'Argentina de Messi, o tot o res

Nit de nervis i tensions apocalíptiques: no aptes per a cardíacs. L’Argentina es juga avui dimarts a Quito davant l’Equador la seva modesta possibilitat d’anar a Rússia 2018. Si guanya, va segur a la repesca amb Nova Zelanda, i fins i tot pot evitar aquest mal trago en el cas que a altres competidors els vagi malament. Fins i tot un empat pot fer realitat el miracle. Els argentins han encès espelmes i s’encomanen al cel, hi creguin o no. A gairebé 2.900 metres d’altura pot passar qualsevol cosa, una d’elles fins fa poc impensada: no anar al Mundial malgrat comptar amb el millor jugador del planeta.

En aquestes hores d’una incertesa que provoca calfreds, palpitacions i fins i tot sensacions paranoiques («és un complot contra l’Argentina»), també aflora un sentiment de compassió col·lectiva cap a Messi. Mai abans havia quedat tan clara la diferència abismal entre ell i els seus companys. Leo arriba en condicions superlatives des de Barcelona i aquí ha d’«aixecar un mort», com es diu en relació amb les tasques d’ èxit improbable. Fins i tot 'la Pulga' pateix la sequera en un conjunt erm.

"'La pilota no dobla'"

Fa tres eliminatòries que el seleccionador argentí no s’imposa a la capital equatoriana. «La pelota no dobla», va arribar a dir als anys 90 l’entrenador Daniel Passarella, al justificar una derrota a les altures. Però el que pesa entre els jugadors no és el perill de la falta d’aire sinó la responsabilitat que carreguen sobre les espatlles com una creu i que fa que a molts –fins i tot alguns dels consagrats a Europa– els tremolin les cames.

«La selecció és una tortura per a qui es posi la samarreta», va dir el comentarista esportiu Juan Pablo Varsky. Aquesta sensació d’inseguretat dels jugadors, i també de gran part dels seguidors, és l’exacte revers d’una «natural tendència a creure que som sempre més que els altres», com va dir un altre sagaç comentarista, Juan José Panno.

Tres entrenadors en un any

L’Argentina, que a Buenos Aires va perdre per dos gols davant l’Equador i no va poder derrotar Veneçuela i el Perú, s’ho juga a tot o res en les pitjors condicions anímiques. Han passat tres entrenadors en un any –Tata Martino, Edgardo Bauza i en aquest moment Jorge Sampaoli– i tot ha anat empitjorant. El que costa d’entendre, i és fins i tot un misteri per als psicòlegs esportius en aquesta ciutat plena a vessar de psicoanalistes, es relaciona amb els efectes que provoquen en els jugadors les crítiques periodístiques i les burles a les xarxes socials. Els integrants de la selecció, va assenyalar Panno, veuen «enemics per tot arreu i aliats enlloc».

Cal remuntar-se al 1969 per percebre una por al fracàs esportiu similar. «Egipte va al Mundial amb un penal als 94 minuts i l’Argentina s’està quedant fora. ¡Fins i tot Egipte té més poder a la FIFA», va dir el diari 'Olé'. Sampaoli tracta de conduir un vaixell a la deriva enmig de la tempesta verbal de la premsa. Li retreuen que segueixi provant esquemes. «¿Què 'querés' inventar, Sampaoli?», li va etzibar 'Olé'.

Malgrat les penoses actuacions dels últims temps, el pelat confiarà una vegada més en Di María com a soci de Messi. També tornaria a optar per Benedetto, que va fallar quatre gols dijous passat davant el Perú, abans que l’Icardi estrella de l’Inter. Enzo Pérez entra pel completament devaluat Banega. Però, més enllà dels canvis, subjau una pregunta: ¿Com reaccionarà emocionalment l’equip?

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

L’astròloga Mónica Eyherabide creu que aquesta vegada els planetes s’han alineat i l’Argentina guanyarà. El Brasil, per la seva banda, rep Xile a São Paulo i els amics de Messi ja van dir que no li perdonaran la vida.

Enmig del desassossec es va filtrar a les xarxes socials la suposada samarreta de la selecció argentina per al pròxim Mundial: tres línies negres sobre les espatlles i les clàssiques línies verticals blau cel i blanques conformades per petits quadrats de diferents tonalitats. Ben aviat se sabrà si ha sigut una profecia o un enorme despropòsit.