DE SARRIÀ AL CAMP NOU

Valverde, un culer entre amics periquitos

El tècnic del Barça s'enfronta a un Espanyol en què va deixar un gran record com a jugador i entrenador

rpaniagua39976441 barcelona   30 11 2007    tradicional  encuentro  de l los e170906185258

rpaniagua39976441 barcelona 30 11 2007 tradicional encuentro de l los e170906185258 / JORDI COTRINA

5
Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua / Barcelona

Maig del 2007. Hores després de l’enorme desil·lusió soferta a Glasgow, on l’Espanyol va perdre davant el Sevilla la seva segona final de la Copa de la UEFA, Ernesto Valverde repassava missatges a l’aeroport. El tècnic extremeny de cor basc aplacava el dolor i es consolava amb els ànims que venien des de tots els fronts. També de més d’un culer. Una dècada després, Valverde s’enfrontarà dissabte a l’Espanyol per primera vegada al capdavant de l’equip blaugrana.

 «El que més m’ha agradat de Glasgow és que moltes de les felicitacions que hem rebut han vingut del Barça. La gent aprecia que hem jugat bé», explicava Ernesto en aquells dies de pena del 2007, comparant aquella decepció amb la tragèdia viscuda a Leverkusen el 1988. Van ser els moments més intensos de la seva etapa periquita, amb aquella in­oblidable rebuda a Montjuïc de centenars de seguidors que van aplaudir les seves estrelles entre llàgrimes.

EL RECORD DEL ‘TAMUDAZO’ / Valverde va passar quatre temporades al club periquito, dues com a jugador i dues com a tècnic. A Sarrià va destacar a les ordres de Clemente (1986-88) abans de fitxar pel Barça i a Montjuïc va recollir el testimoni de Miguel Ángel Lotina i va completar un notable treball. Va arribar a un equip de contrastos, un Espanyol que havia guanyat la Copa però s’havia salvat del descens en l’últim segon gràcies a Coro. Amb el Txingurri va acabar les dues vegades a la meitat de la taula, però la seva primera volta en zona Champions de la temporada 2007-08 va ser perfecta. 

En la seva presentació com a nou míster blaugrana no hi va faltar la pregunta referent al seu passat periquito. Valverde va respondre amb la seva habitual senzillesa, amb el sentit comú que ha demostrat sempre. «He sigut jugador i entrenador de l’Espanyol i n’estic orgullós. Soc un professional que sempre ha intentat donar-ho tot en tots els clubs». Res a veure amb el tarannà del seu predecessor Luis Enrique. Demà repetirà discurs en la prèvia del derbi i tornarà la normalitat, començant pel retorn de la foto d’entrenadors amb Quique Sánchez Flores.

No serà el primer cop que assisteixi a un partit de tècnics abans d’un derbi. Ja va saludar Frank Rijkaard fa una dècada abans d’amargar-li la mítica Lliga del Tamudazo. Valverde dirigia aquell conjunt que va empatar al Camp Nou (2-2) mentre Van Nistelrooy salvava els blancs a Saragossa. Quatre vegades va jugar l’Espanyol del Txingurri contra el Barça a la Lliga i només en va perdre una. 

LA BROMA A CLEMENTE / Aquells quatre anys van servir per deixar amics i un grat record. Alguns d’ells segueixen al club periquito. Tommy Nkono n’és un. Va coincidir amb Valverde com a jugador i en el cos tècnic com a preparador de porters. El va felicitar quan va fitxar pel Barça i està des­itjant veure’l dissabte. «És un exemple de company i una persona adorable amb qui es pot parlar tranquil·lament. Donava gust treballar amb ell. Sempre ens va donar facilitats. Al camp ens aveníem molt, aquesta va ser la força d’aquell equip», rememora en una conversa amb EL PERIÓDICO.

Nkono disfruta al recordar coses d’aquella època. Fins i tot s’atreveix amb alguna anècdota relacionada amb la passió de Valverde per la fotografia. «Vam voler fer-li una broma a Clemente. Uns quants ens vam ficar a la seva habitació i ho vam posar tot de cap per avall. Vam aixecar el matalàs, vam tirar coses... Però el Txingurri va portar una de les seves clàssiques revistes de fotos i el tio se la va oblidar allà. Va deixar l’empremta del crim i Javi ens va enxampar». L’exmeta espera retrobar-se amb el seu amic al Camp Nou. «Ens farem una abraçada i farem unes bromes. Com sempre. De jugador jo no percebia que anés a ser entrenador, tampoc ho va insinuar mai, però me n’alegro per ell. Té grans coneixements».

    

EL CASAMENT DE PINEDA / A l’hora de repescar anècdotes no hi ha ningú com José María Calzón, delegat de l’Espanyol des de 1975 i el més veterà de la Lliga en aquesta funció. Tampoc escatima elogis per al Txingurri. «Guardo un grandíssim record com a persona d’Ernesto. No l’he volgut molestar des que va fitxar pel Barcelona, però estic desitjant veure’l per fer-li una abraçada. A ell i al seu segon, el gran Aspiazu», apunta Calzón, que recorda el Txingurri fent fotos en un viatge molt especial. «Vam anar vuit o nou al casament de Michel Pineda. Es va casar amb una grega a l’illa d’Hydra, al mar Egeu. Recordo que vam haver d’anar una estona amb burro. Va ser molt curiós. Tots vam aprofitar per banyar-nos per allà mentre ell es recorria l’illa amb la seva motxilla i la seva càmera», afegeix Calzón, que remarca els dos vessants del tècnic blaugrana. «Li agrada fer conya amb els amics però és un paio seriós treballant. Un fenomen, un 10 com a persona», explica el delegat.

Notícies relacionades

MALEÏTS PENALS / La senzillesa i l’educació són les qualitats de Valverde més destacades per l’entorn blanc-i-blau. La porta 89 de l’estadi periquito a Cornellà porta el seu nom, just al costat de Pineda, precisament. Els jugadors que van estar a les seves ordres destaquen «la llibertat i confiança» que els donava l’extremeny. «Et feia sentir bé sempre», comenta Torrejón, titular al centre de la defensa de la final de Glasgow al costat del desaparegut Jarque.

L’Espanyol no ha tornat mai a Europa des d’aquell màgic torneig que va començar amb l’Artmedia de Bratislava i va acabar amb el Sevilla, superant l’Ajax, Liorna, Maccabi Haifa, Benfica i Werder Bremen. Els maleïts penals van truncar el somni periquito. Com el 1988. Però Valverde sempre formarà part de la memòria blanc-i-blava. «Ens tenim un carinyo mutu. És casa meva», va dir al tornar a Cornellà amb l’Athletic.