Gatlin destrona Bolt als 100 metres

Usain Bolt va celebrar ahir a la nit el seu comiat de l’alta competició amb una dolorosa derrota i davant un públic disposat com mai a celebrar el seu últim acte esportiu amb una victòria. Els nord-americans Justin Gatlin (9.92 segons) i Christian Coleman (9.94), per aquest ordre, el van guanyar de llarg en la sortida i l’astre jamaicà es va quedar sense espai per a la remuntada, acabant tercer amb 9.95.

A falta del relleu 4x100, Bolt tanca la seva extraordinària carrera esportiva amb una medalla de bronze als 100 metres. Menys, sens dubte, de l’esperat en una final en què l’home més ràpid del món no va poder complir amb el previst.

No hi va haver reggae-night aquest cop. L’alegria i el bullici d’una celebració amb tots els honors es van transmutar en una esbroncada general al guanyador, Justin Gatlin, mentre feia la volta d’honor. Un deshonor per a la majoria del públic, que no perdona a l’atleta nord-americà les dues sancions per dopatge.

 

Bolt ja no tornarà a ser l’home més ràpid del planeta per incompareixença, encara que a la retina de milions d’aficionats quedarà gravat el seu extraordinari desplegament de recursos per ser el més veloç de sempre. Si més no fins ahir a la nit.

Bolt es va classificar directament per a la final, però amb molts dubtes sobre la seva següent actuació al no poder arribar a la meta en primera posició a la tercera semifinal, encara que fos per una centèsima.

Cal mirar l’estadística amb lupa per trobar l’última derrota de l’astre jamaicà en semifinals –i en una final fins a la d’ahir a la nit– ara fa quatre anys. El nord-americà Christian Coleman va sortir com un llamp i va aconseguir un avantatge considerable,  aguantant el demolidor final de Bolt els dos últims decàmetres, per després desafiar-se amb la mirada al creuar la meta. 9.97 per a l’aspirant de 21 anys, i 9.98 per al veterà de 31. 

Coleman i Bolt s’havien de tornar a veure les cares a la final. Havien sigut els únics de córrer per sota dels 10 segons i ni Yohan Blake ni el britànic Reece Prescod, ni tampoc el sud-africà Akani Simbine, que va guanyar la primera semifinal, semblaven rivals d’entitat. Justin Gatlin tampoc va destacar i al final va resultar ser el tapat.

GERRA D’AIGUA FREDA / La final, en què van entrar també el francès Jimmy Vicaut i el sorprenent velocista xinès Bingtian Su, previsiblement s’havia de resoldre en un colze a colze entre el jamaicà de Trelawny i el nord-americà d’Atlanta, disposat a ser el botxí de Bolt en el seu últim hectòmetre. No obstant, no era aquesta una final de 100 metres, sinó 100 metres finals per homenatjar una de les figures esportives que marquen una època a partir del seu comiat.

La victòria de Gatlin va fer caure una galleda d’aigua freda damunt els milers de seguidors del jamaicà que cridaven el seu nom. Només els incondicionals van aguatar al seient per consolar el derrotat després de la final.

Notícies relacionades

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

"L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"

Un estadi ple a vessar per veure per penúltim cop el geni en acció, l’atleta que ja pertany a l’acerb cultural humà de principis del segle XXI per mèrit propi, volia, sobretot, contemplar la seva última victòria.

De l’eufòria a la decepció en menys de 10 segons. Bolt va sortir pitjor que mai a la final. Els primers 20 metres va semblar fins i tot poc coordinat en la gambada. Quedava molta carrera i l’estadi es va mantenir en suspens esperant la seva famosa remuntada. Però tant Gatlin com Coleman ja s’havien escapat definitivament i lluitaven per obtenir l’or que tothom volia per a Bolt.