Mireia Belmonte conquista en els 200 papallona l'or que li faltava
La campiona olímpica s'imposa en una gran final i suma la seva segona medalla a Budapest
jcarmengol39453241 fotodeldia gra076 budapest 26 07 2017 la nadadora espa 170727170042 /
Mireia Belmonte va conquistar ahir a Budapest l’or que li faltava. En una gran final dels 200 metres papallona, la nedadora badalonina de 26 anys es va imposar a totes les seves rivals i va aconseguir el seu primer títol mundial en piscina de 50 metres. La catalana va guanyar amb un temps de 2.05.26, davant de l’alemanya Franziska Hentke (2.05.39) i de l’ídol local Katinka Hosszu (2.06.02).
«Estic supercontenta perquè és la medalla que em faltava», va assegurar la nedadora catalana així que va sortir de la piscina, on va efectuar una autèntica demostració de talent, poder i estratègia. Belmonte tenia l’or olímpic de Rio 2016 en la mateixa prova i havia sigut quatre vegades campiona d’Europa (una en 200 papallona), però no havia aconseguit mai un títol universal en piscina llarga (50 metres). Des d’ahir ja té la triple corona que l’acreditada, evidentment, com la millor nedadora espanyola de la història.
Patiment en els últims 50
La final va ser trepidant. Belmonte no va esperar a l’últim llarg per atacar, com és habitual en ella, i va fonamentar el seu èxit en els dos llargs intermedis. Va passar pels 50 metres en 28.61, sisena a 41 centèsimes de la sud-coreana Sehyeon An, però a mitja prova ja era segona, a només 14 centèsimes de Hosszu. En el tercer llarg es va posar líder (1.32.81), amb 35 centèsimes sobre Hentke i 51 sobre l’hongaresa. En els últims 50 metres li va tocar patir a l’espanyola, que veia com l’alemanya se li llançava a sobre en els últims aletejos. L’última braçada se li va fer llarga a Belmonte, que no acabava d’arribar mai a la paret. Però l’avantatge adquirit amb la seva valenta estratègia li va valer per tocar amb 13 centèsimes sobre Hentke i 80 sobre Hosszu, en una final dominada per les europees, seguides de les asiàtiques i sense presència de nord-americanes ni australianes.
Belmonte no va necessitar batre el seu rècord d’Espanya (2.04.78 des dels Mundials de Barcelona del 2013) per apuntar-se l’or que li faltava, però sí aconseguir la millor marca mundial de l’any i reeditar pràcticament a la centèsima el 2.05.25 que li va donar la plata olímpica a Londres 2012. L’or olímpic de Rio 2016 va caure amb 2.04.85, amb només tres centèsimes d’avantatge sobre l’australiana Madeleine Groves, absent a Budapest.
«No he vist res. El pla era nedar més valenta que en semifinals, anar a la meva i no mirar gaire als costats. Sabia que els últims 25 metres costarien, però és el que tenen de bonic aquestes proves tan ajustades», va assegurar una Mireia Belmonte que al matí es trobava malament, segons va confessar. «Estava molt refredada i em trobava fatal, però pensava que almenys em tirar a la piscina». I és clar que s’hi va tirar. S’hi va tirar per conquistar l’objectiu més clar que li faltava en la seva carrera esportiva i per treure’s l’espina de la seva absència en l’anterior Mundial, el de Kazan (Rússia) del 2015, on no va poder anar per una doble lesió a les espatlles que la van deixar a casa.
«He descansat i m’he recuperat. Tenia l’oportunitat de ser a la final d’un Mundial i no tothom ho pot fer, així que he pensat a fer el millor que pogués», va assegurar.
El precedent de Nina
L’or als Mundials era, efectivament, l’únic que li faltava en el seu extraordinari palmarès. La nedadora badalonina ja era campiona olímpica (precisament dels 200 papallona, a Rio 2016) i quatre cops campiona continental en tres edicions diferents dels Europeus (en 200 papallona, 200 estils i dos cops en 1.500 lliure), però mai havia sigut campiona del món en piscina de 50 metres. Sí que ja havia pujat quatre vegades al podi, amb la plata de dimarts passat de 1.500 a Budapest i, fa quatre anys, amb les plates de 200 papallona i 400 estils i el bronze de 200 estils a Barcelona 2013.
Amb la d’ahir, la Mireia ja suma quatre medalles olímpiques (dues plates a Londres 2012, i un or i un bronze a Rio 2016) i cinc medalles mundialistes (tres a Barcelona 2013 i dues a Budapest). A més, atresora 13 medalles en Europeus, per a un total de 22 en grans competicions internacionals en piscina llarga de 50 metres.
L’or de Belmonte és també el segon d’una nedadora espanyola en uns Mundials. L’únic precedent era el de l’esquenista nascuda a Moscou Nina Jivanevskaia, que va guanyar els 50 metres a Barcelona el 2003. En homes, l’únic campió mundial absolut va ser Martín López Zubero, dues vegades, en 200 esquena a Perth-91 i en 100 esquena a Roma-94. Belmonte ha desfet l’empat que mantenia amb Zubero a quatre medalles en Mundials.
La medalla de la badalonina és també la quarta de l’equip espanyol a Budapest 2017, sumant les dues seves i les dues plates de la setmana passada d’Ona Carbonell en natació sincronitzada (solo tècnic i solo lliure). Una altra medalla està assegurada amb el waterpolo femení (or o plata) i queden la final d’avui de Jessica Vall en els 200 braça (a la qual ha entrat amb la sisena millor marca) i, sobretot, les dues proves més que li queden a la inspirada Belmonte, els 800 lliure (avui es neden les eliminatòries) i els 400 estils.
